El Ministerio de Empleo y Seguridad Social publica cada any les dades de contractació i mobilitat geogràfica dels espanyols, basada en l’anàlisi de tots els contractes de treball realitzats durant l’any. Mitjançant aquesta estadística es pot establir la capacitat d’atracció que cada comunitat autònoma exerceix sobre els treballadors de les altres comunitats.
Les conclusions són bastants evidents. La potència d’atracció de Madrid és aclaparadora. En el darrer any publicat (2017), Madrid atreia (restant entrades menys sortides) 233.810 moviments dels 408.797 totals. És a dir, el 57,2% de tot el saldo net de contractes de treball que havien suposat canvi d’autonomia. Les dades són similars en els anys anteriors. El magnetisme de la capital actuava atraient especialment els treballadors de Castella – la Manxa (57.438), Andalusia (56.268), Castella i Lleó (27.833), València (20.599), Galícia (14.689) i en menor mesura País Basc i Extremadura.
L’Euroregió Mediterrània és molt dispar. Les Balears, almenys fins al 2017, és la següent autonomia amb major potència d’atracció a molta distància de Madrid. Atreia 56.483 contractes nets (un 13,8%), principalment d’Andalusia (25.706) i Catalunya (4.950).
Catalunya atreia 44.377 contractes (un 10,9% del total), especialment procedents d’Andalusia (16.050) i València (13.607). València, en canvi, és emissora neta. Perd 39.674 treballadors més que en guanya (un 9,7% del total), i ho fa principalment a favor de Madrid, Múrcia i Catalunya, mentre que en rep d’Andalusia i Castella – la Manxa.
Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.
