nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 11°
18°

Antoni Mas: «Colonització i aculturació són absolutament negatives»

L'historiador i professor associat d'història medieval de la UIB, Antoni Mas Forners, considera que el debat sobre què cal fer amb l'estàtua de Juníper Serra acompanyat d'un jove indi americà que hi ha a Palma, és complex i que la resposta depèn de diversos factors com si ha passat molt de temps dels fets negatius i si aquests formen part de la història i també de si en l'època que es varen produir eren comportaments habituals.

L'historiador margalidà adverteix en primer lloc que «Juníper Serra no és el meu tema» i per tant «No em posicion», però ofereix una reflexió des d'una perspectiva contemporània «un fet de colonització i aculturació és allò que és, és absolutament negatiu» i afegeix que «la qüestió és on posam la cesura (que no censura) cronològica. Perquè al Rei en Jaume també li hauríem de llevar l'estàtua? Duria molta més discussió. I en Ramon Llull, què feim amb ell? Que no tenia altra cosa que voluntat d'aculturar. El seu objectiu era que els altres abandonassin la seva religió. És un senyor que tenia esclaus. Li hem de mantenir estàtues?»

Antoni Mas explica que «es tracta de que s'hauria de valorar quins fets i amb quins paràmetres ho valoram. En Jaume I, com a conseqüència de la seva conquesta, va esclavitzar milers de persones a Mallorca i els va capturar i els va convertir en esclaus. La qüestió que hem de valorar és que en aquell temps molts d'humans feien exactament el mateix».

Mas recorda també «els turcs de Ciutadella... que hi havia revoltats forans (1450) i agermanats (1521-1523) que tenien esclaus, que els revoltats de 1391 al mateix temps volien reformes socials i la fi de la corrupció i que també mataren jueus i varen pegar foc al call jueu, o que molts dels escriptors personatges destacats medievals, com l'escultor Guillem Sagrera (que va fer La Llonja de Palma) tenien esclaus».

Per a Mas «S'hauria de mirar si el fet històric és molt recent i encara es recorda. Per exemple com passa amb el monument de sa Feixina, encara hi ha vius molts de fills de gent que han patit les conseqüències».

Finalment, l'historiador proposa que «qui decideixi sobre la retirada o no d'estàtues i símbols sigui una comissió cívica i acadèmica, no només els historiadors com a tals».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Endavant, fa mes de 3 anys

Perdonau la meva ignorància, què passa ara que tots aquests suposats 'intelectuals' es qüestionen a Colón, Juníper Serra i altres arran del que està passant a l'altre costat de l'Atlàntic, què és que no tenen criteris propis i actuen seguint els que fan altres?
El pitjor amb l'estudi dels fets històrics és el 'presentisme', jutjar la Història en clau de present, defensant els valors actuals i aplicant-los, a modo de plantilla ideològica, als fets del passat. Això, pot anar bé a programes de televisió o ràdio sense massa pretensions, però és molt poc seriós i diu ben poc del nivell de formació del que ho practica.
Per a quant un estudi del patriarcat a la Bíblia? ...

Valoració:2menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 3 anys

A Mallorca, en Ginebró ès nostro.
Ha de tenir la estàtua.
Tant si ès bo o dolent, la opinió dels forasters i
estrangers no mos interessa.

Valoració:2menosmas
Per I tant!, fa mes de 3 anys

Dins el procés de colonització se poden distinguir dos procesos: L' assimilació i l'aculturació.
El primer és quan un poble aprèn la cultura d'un altre poble, mentres que el segon ocorreix quan un poble adopta la cultura o part d'aquesta, d'un altre poble.
I no sempre és un fet negatiu, si no que si se fa de manera civilitzada i respectant la cultura del poble que se colonitza, o almenys els aspectes positius i neutres, pot ser enriquidor.
I la colonització d'Amèrica per part dels espanyols i dels portuguesos no va ser completament negatiu, ja que va salvar a mil.lións de persones de morir sacrificades en honor a les monstruoses divinitats que adoraven. I tampoc deveren explotar massa als natius americans, ja que la barbàrie de sequestrar negres africans per fer los treballar a ells, va ser un invent de Bartolomé Lascasas, Virrei del Perú, per no explotar els indis americans.
No tot va ser blanc ni tot va ser negre. I aquest pobre franciscà no era tan important com per fer els desastres que els indocumentats els atribueixen.

Valoració:3menosmas
Per Tià, fa mes de 3 anys


Biel, bon dia,

A mi ni ningú que conegui, Espanya no ens ha sabuts aculturar, ni ho aconseguirà mai. Som nosaltres, que hem integrat immigrats.

Repara bé: si, com ja vaig dir, el 1936 les Balears tenien 300.000 habitants i ara en tenen 1.200.000, i devers el 50% de les nostres illes parla català, vol dir que una gran part dels espanyols (i d'altres països) s'ha integrat.

Per tant, fora gemegar i a fer més feina útil. Jo no dubt que, d'aquí diguem 30 anys, i suposant que la immigració espanyola minvi molt (cosa previsible), el procés d'integració dels immigrats continuarà i augmentarà.

Saps què és negatiu?: El pessimisme.

Ah, jo només tenc un nick: Tià. Però no nomc Sebastià.

Valoració:4menosmas
Per Biel, fa mes de 3 anys

Tià, idò hem de donar per bona s'aculturació espanyolista que vivim a Mallorca, si aculturar és tan positiu, o no?

Valoració:2menosmas
Per liberal emprenyat, fa mes de 3 anys

Estic d’ acord. El pancatalanisme es molt negatiu.

Valoració:-12menosmas
Per Tià, fa mes de 3 anys


Els romans ens varen "aculturar".

Avui dia, tots els països s'"aculturen" mútuament.

No veig per què el procés hauria d'esser negatiu.

I quan els "progres" gemeguen que els Estats Units ens "aculturen", jo els dic que ens "aculturen" perquè nosaltres ens deixam "aculturar" ben de gust.

Tota la història humana ha estat un teixits d'"aculturaments".

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente