L'Audiència de Barcelona jutja aquest dimecres 13 activistes que el matí del 23 de febrer de 2018 es varen encadenar a les portes del Palau de Justícia de Barcelona, seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), contra la repressió.
La Fiscalia demana dos anys i mig de presó per a 11 dels acusats per un presumpte delicte de desordres públics, i un any per a dos processats per presumpta desobediència i resistència greu als agents de l'autoritat, segons el seu escrit d'acusació, mentre que la defensa demana l'absolució.
Segons la Fiscalia, entre els convocants hi havia els col·lectius Despertem la República, CDR, Arran, Alerta Solidària, la CUP i el SEPC, i «anunciaven igualment la possibilitat d'acudir prèviament a un berenar popular a la plaça Catalunya de Barcelona a les 7.00 hores»
Unes 200 persones es varen dirigir, després d'acudir a la plaça Catalunya, a l'edifici del TSJC a les 7.45, i un grup de manifestants, entre els quals estaven 11 dels acusats, «actuant tots ells de mutu acord i amb la finalitat d'impedir el normal funcionament del tribunal, es varen dirigir cap a l'entrada principal de l'edifici i varen procedir a tancar les portes del mateix, tant la de fusta com les dues portes de ferro forjat, que varen bloquejar amb diverses cadenes de ferro».
A continuació es varen asseure davant la porta «encadenant-se entre ells i a les columnes exteriors de l'edifici, mentre els altres manifestants romanien asseguts a les escales» d'accés a el Palau de Justícia.
L'advocat d'Alerta Solidària, Eduardo Cáliz, que exerceix la defensa dels acusats, ha explicat que demanarà l'absolució, en considerar que aquestes 13 persones varen exercir el seu dret a manifestació de forma pacífica.
«No hi va haver ús de força», ha ressaltat el lletrat, qui també ha argumentat que no es compleixen els requisits del delicte de desordres perquè la manifestació no va posar en risc persones, béns o el trànsit, ja que va ser regulat per la Guàrdia Urbana.
Ha assegurat que la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) reconeix que les manifestacions poden ocasionar molèsties amb talls de carrers, carreteres i segudes, «sempre que no hi hagi una situació de violència».
