Any rere any, l'ús del català en l'àmbit de la justícia disminueix. Aquest fet, sumat a les dificultats que comporta per al ciutadà i per als professionals emprar el català als tribunals, comporta situacions d'indefensió jurídica i de discriminació als catalanoparlants. La Plataforma per la Llengua denuncia aquesta situació a través d'un espot, basat en fets reals, en què un jutge suspèn un judici perquè l'acusat demana poder-se expressar en català. L'espot, protagonitzat per l'actriu Carme Sansa i l'actor Ricard Borràs, forma part de la campanya 'Prou de Catalanofòbia'.
La Plataforma per la Llengua posa com a exemples els casos d'altres països amb una diversitat lingüística equivalent a l'Estat espanyol. A Bèlgica i al Canadà els jutjats funcionen en les llengües pròpies de cada territori. Al Canadà tots els tribunals federals poden treballar en anglès o en francès. A la regió belga bilingüe de Brussel·les hi ha tribunals en francès i altres en neerlandès per així garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans. A més, els ciutadans de tot l'Estat poden demanar el trasllat de les causes a un tribunal que parli en la seva llengua.
«El cas dels judicis dels exiliats a Brussel·les és un exemple paradigmàtic de la defensa de la diversitat i dels drets lingüístics. Allà, els advocats del president Puigdemont i dels consellers a l'exili van poder triar un procés judicial en francès o en flamenc. Per què és impensable a casa nostra? Ho estem veient amb el cas dels presos polítics i el judici de l'1-O», ha assegurat Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua.
A l'Estat espanyol els jutges només han de saber espanyol, treballin on treballin. Això provoca que a Catalunya no es garanteixi als ciutadans el dret de poder tramitar els procediments en català, tot i ser llengua oficial, i, a més, si les sentències o els procediments estan escrits en aquesta llengua, qualsevol part té dret d'anul·lar-ne l'efecte fins que es tradueixin.
El mateix que passa amb els jutges passa també amb el personal de les oficines judicials. L'Estat fa convocatòries diferents per a cada comunitat autònoma, però a l'hora d'assignar les places el català no és un requisit i ni tan sols pot ser un mèrit perquè l'article 483.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) impedeix que la llengua formi part de la puntuació que dona accés a les places.
«Aquesta situació esperpèntica fa que el dret formal de parlar català sigui paper mullat: molts catalanoparlants creuen que parlar la seva llengua els perjudicarà, i si, malgrat això, la fan servir, pateixen discriminacions, ja sigui de manera subtil -suggeriments- o explícita -ordres il·legals, vexacions, amenaces...», ha assegurat Òscar Escuder. «Aquesta situació de privilegi d'una sola llengua -en aquest cas, de l'espanyol- afavoreix que es desenvolupin actituds catalanòfobes als tribunals», ha apuntat.
La web www.proudecatalanofobia.cat ja ha recollit més de 14.000 signatures per acabar amb la impunitat de les discriminacions lingüístiques.
Sa mateixa por me fan es centrelisme espanyol i es centrelisme català. Cap des dos me donen confiança. Estic preocupat, veig perillar sa meva identitat.