algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
19°

[VÍDEO] La Plataforma per la Llengua denuncia la catalanofòbia als tribunals amb un espot

Any rere any, l'ús del català en l'àmbit de la justícia disminueix. Aquest fet, sumat a les dificultats que comporta per al ciutadà i per als professionals emprar el català als tribunals, comporta situacions d'indefensió jurídica i de discriminació als catalanoparlants. La Plataforma per la Llengua denuncia aquesta situació a través d'un espot, basat en fets reals, en què un jutge suspèn un judici perquè l'acusat demana poder-se expressar en català. L'espot, protagonitzat per l'actriu Carme Sansa i l'actor Ricard Borràs, forma part de la campanya 'Prou de Catalanofòbia'.

La Plataforma per la Llengua posa com a exemples els casos d'altres països amb una diversitat lingüística equivalent a l'Estat espanyol. A Bèlgica i al Canadà els jutjats funcionen en les llengües pròpies de cada territori. Al Canadà tots els tribunals federals poden treballar en anglès o en francès. A la regió belga bilingüe de Brussel·les hi ha tribunals en francès i altres en neerlandès per així garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans. A més, els ciutadans de tot l'Estat poden demanar el trasllat de les causes a un tribunal que parli en la seva llengua.

«El cas dels judicis dels exiliats a Brussel·les és un exemple paradigmàtic de la defensa de la diversitat i dels drets lingüístics. Allà, els advocats del president Puigdemont i dels consellers a l'exili van poder triar un procés judicial en francès o en flamenc. Per què és impensable a casa nostra? Ho estem veient amb el cas dels presos polítics i el judici de l'1-O», ha assegurat Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua.

A l'Estat espanyol els jutges només han de saber espanyol, treballin on treballin. Això provoca que a Catalunya no es garanteixi als ciutadans el dret de poder tramitar els procediments en català, tot i ser llengua oficial, i, a més, si les sentències o els procediments estan escrits en aquesta llengua, qualsevol part té dret d'anul·lar-ne l'efecte fins que es tradueixin.

El mateix que passa amb els jutges passa també amb el personal de les oficines judicials. L'Estat fa convocatòries diferents per a cada comunitat autònoma, però a l'hora d'assignar les places el català no és un requisit i ni tan sols pot ser un mèrit perquè l'article 483.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) impedeix que la llengua formi part de la puntuació que dona accés a les places.

«Aquesta situació esperpèntica fa que el dret formal de parlar català sigui paper mullat: molts catalanoparlants creuen que parlar la seva llengua els perjudicarà, i si, malgrat això, la fan servir, pateixen discriminacions, ja sigui de manera subtil -suggeriments- o explícita -ordres il·legals, vexacions, amenaces...», ha assegurat Òscar Escuder. «Aquesta situació de privilegi d'una sola llengua -en aquest cas, de l'espanyol- afavoreix que es desenvolupin actituds catalanòfobes als tribunals», ha apuntat.

La web www.proudecatalanofobia.cat ja ha recollit més de 14.000 signatures per acabar amb la impunitat de les discriminacions lingüístiques.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Colau, fa mes de 4 anys

Sa mateixa por me fan es centrelisme espanyol i es centrelisme català. Cap des dos me donen confiança. Estic preocupat, veig perillar sa meva identitat.

Valoració:-1menosmas
Per Colau, fa mes de 4 anys

Jo trob que sóm mallorquí i prou. I tenc amb comte lo que m'ensenyaren es meus padríns, i tenc mes de 50 anys: Català, si no te l'ha feta, aviat te la farà. Aquesta dita és ben mallorquina. A partir de fa devers 15 anys els malloquíns hem tornat ben cap de faves.
En un judici "català", si jo me poss a xerrar es mallorquí tancat d'on sóm, tampoc m'entedràn.

Valoració:-5menosmas
Per guillem, fa mes de 4 anys

L'estat espanyol ens tracta molt miserablement per por a que puguem destapar les particularitats que ens fan diferents a les altres comunitats. No poden deixar entreveure que convivim diferents pobles, diferents tradicions i diferents històries. La seva essència imperialista quedaría diluida si les diferents Comunitats Autònomes puguessim decidir i legislar sobre com aplicar competències d'ordre públic, justicia, presons, espai aèri i ports.

Valoració:12menosmas
Per Idò sí., fa mes de 4 anys

Tenim dues llengües oficials, però una és més oficial que l'altre, que de poc que ho és quasi no compta. Curiosament, aquesta que és oficial i pels qui no la parlen no té cap dret a ser parlada és la pròpia de la nostra comunitat, l'antiga, la tradicional, però que als colonitzadors els fa nosa, i ja se sap que els colonitzats no solen tenir drets lingüístics. I qui és que diu que som colonitzats? No ho sol dir ningú, però amb el nostre comportament submís davant els forasters i els estrangers bé es òt deduir que ho som, colonitzats.

Valoració:11menosmas
Per Lluís, fa mes de 4 anys

Espanya no té remei, ja fa molts segles que estem igual, la catalanofòbia és a tot arreu.
Quan una cosa no té remei, una de dues, o capcots ens avergonyim i ens tornem els seus subordinats o ens alcem.
La resposta és només una: aneu a pastar fang

Valoració:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente