Centenars de persones, convocades pels Comitès de Defensa de la República de Mallorca (CDR), s'han concentrat aquest dilluns a les 20 hores a la plaça de Cort per a commemorar l'aniversari del primer d'octubre i vindicar l'autodeterminació dels pobles.

Manifest complet:

Avui, 1 d’octubre de 2018, fa un any de l’exercici de l’autodeterminació
del poble català. L'expressió d’apoderament ciutadà, desobediència civil
col·lectiva i resistència no violenta i pràctica de democràcia més
important de la història recent. Ara fa un any, el poble votà en
referèndum la independència de Catalunya, que és la millor manera que té
qualsevol poble sobirà per decidir com vol que sigui el seu futur
polític. Hi varen votar dos milions dues-centes vuitanta-sis mil
dues-centes disset (2.286.217) persones en condicions molt adverses.
Sota la repressió de l’Estat espanyol, tant de les forces de seguretat
com de totes les institucions del règim del 78, començant per la
monarquia i passant pel poder judicial.

A Mallorca, com a Catalunya, trobem una mancança greu en les sobiranies
que afecta el desenvolupament de la vida de les persones i que ens deixa
un llegat insostenible. Avui dia, és més que evident que la dependència
gairebé exclusiva del turisme desplaça la resta d'activitats
econòmiques, com el sector agrícola, amb la pèrdua consegüent de
sobirania alimentària. A més, depreda els recursos naturals, agreuja
alarmantment la qualitat ambiental (a causa de l’insostenible trànsit
aeri, de creuers, vaixells de mercaderies i de cotxes de lloguer) i
esclavitza la població treballadora amb condicions summament precàries.
Malgrat la prohibició del lloguer turístic als habitatges plurifamiliars
de Palma, les llicències turístiques no han deixat d’augmentar. Així,
doncs, no s’han dut a terme mesures necessàries per parar l’augment
inassumible del preu del lloguer, que és la causa directa de la majoria
dels desnonaments que es produeixen a Palma, ni per evitar el tancament
de petits comerços tradicionals arrelats al territori, substituïts per
franquícies comercials o especuladors immobiliaris.

Tot i les esperances que fa tres anys el poble va depositar en el govern
del canvi, gràcies a les protestes massives per l’educació ara fa cinc
anys, veiem que les escoles en barracons són més nombroses, les dades de
fracàs i abandonament escolar són similars, continuem a la coa en
inversió educativa i tenim ràtios massa altes a les aules. A més, no es
redueix el suport a les escoles privades i concertades, i es continua
subvencionant les que segreguen per gènere.

Per altra banda, el Govern, malgrat les promeses quant a la en defensa
de la llengua, mostra una actitud vacil·lant quan ha de fer passes que
depassin la derogació de les mesures més regressives aprovades pel
govern anterior del Partit Popular, en un context de brutal retrocés de
l'ús social de la llengua catalana al conjunt de les illes Balears i
Pitiüses.

El model autonòmic està esgotat. Hi ha un dèficit fiscal molt elevat:
les Illes entreguen a l’Estat espanyol 1.373 euros més per habitant dels
que rebem. El Tribunal Constitucional espanyol tomba lleis aprovades al
Parlament de les Illes Balears i el Congrés impossibilita recuperar la
nostra memòria històrica, entre d’altres raons perquè es nega a reformar
la Llei d’amnistia, deixant impunes els crims del franquisme, i no vol
anul·lar les sentències dels processos polítics dels tribunals
franquistes, ta com expressava voluntat de la majoria parlamentària
illenca. A més, hem de seguir aguantant la vergonyosa presencia de
monuments franquistes dins l’espai públic. I seguim tolerant tres
llegats franquistes altament antidemocràtics recollits per l’obsoleta
Constitució del 78: la proscripció del dret a l'autodeterminació dels
pobles, el concubinat entre l’Estat i l’Església catòlica i la
monarquia. I qualsevol intent de crítica d’aquestes tres estructures rep
la brutal repressió de tots els mecanismes estatals, com ha quedat més
que demostrat en diverses ocasions, amb el processament de les
activistes feministes per una acció en defensa del dret a l'avortament o
la condemna de tres anys i mig de presó a Valtònyc, pel contingut de les
seves cançons.

Per tot això i molt més, apel·lam a la mobilització, l’autoorganització
popular com a eina imprescindible per caminar cap a l’exercici de
l’autodeterminació a Mallorca, indispensable per a la recuperació i
conquesta de les sobiranies.