Anna Gabriel, exdiputada de la CUP exiliada a Ginebra des del passat mes de febrer, ha enviat aquest divendres una carta-àudio de solidaritat amb Valtonyc, el raper de Sa Pobla condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó per les seves cançons.

En el marc de la Setmana per la Llibertat d'Expressió, Gabriel ha volgut transmetre un missatge de suport, ànim i estima al raper. «Espero que, siguis on siguis, tinguis ganes de seguir posant música a la vida», ha assegurat la líder independentista en un vídeo a YouTube.

Reproduïm tot seguit el text complet de la carta llegida per l'exdiputada:

«Hola guapo, t'escric des d'un racó on mai hagués imaginat viure, esperant que les paraules passin per la nostra Mallorca i t'arribin d'alguna manera siguis on siguis. Em puc arribar a imaginar, ara sí, com deuen haver estat aquests dies, aquestes setmanes. I fins i tot et podria dir que sé com seran els propers mesos. De la mateixa manera que segurament tu pots entendre, millor que ningú, des d'on et parlo.

Escriure, imaginar, parlar, allò que tenim la sort de poder fer perquè tenim el luxe dels sentits i de l'intel·lecte, i disposem de la meravella de crear i de somiar. Què afortunat que és un poble que té poetes, cantants, artistes i pintors. Que afortunades que som si tenim persones que dediquen el seu temps a cantar un món millor. A cantar a la crítica a les estructures de poder que en són ofec. Quina sort que tenim de poder escriure la història de les llibertats també a partir de l'art. I és que jo crec que és això justament el que volen ofegar. La capacitat de somiar, de crear, d'inspirar. I sobretot la capacitat de fer-ho per denunciar i per reivindicar.

Per això alguns cantants, alguns pintors, alguns dibuixants molesten. Perquè volen seguir dictant els colors, les lletres. I sembla que enyoren el regle a la mà. Si cantessis a les nines vestides de rosa i a la bondat de la noia que obeeix el seu marit, res no hagués passat. Si cantessis a l'odi, tot homenatjant als que van matar les Roges del Molinar, res no hagués passat. Si haguessis cantat al progrés que ha destruït la terra i l'aigua de les nostres illes, res no hagués passat. Però tu no has cantat als seus dictats, tu no.

Espero que siguis on siguis tinguis ganes de seguir posant música a la vida, de seguir cantant. I sobretot tinguis la força per saber que només així, algun dia als Països Catalans cantar la protesta sigui un dret fonamental.
Una abraçada ben forta.

Anna Gabriel. Ginebra, 15 de juny de 2018».