Aquest dijous horabaixa s'ha presentat a la Sala d'Actes del Col·legi de Periodistes de Barcelona, el manifest fundacional de la iniciativa #OnSónLesDones i un mecanisme 2.0 que analitza la presència de les dones als espais d’opinió dels mitjans de comunicació de Catalunya.

La convocatòria ha tengut tant d'èxit que s'ha habilitat una segona sala per encabir el nombrós públic interessat en la proposta.

La presentació ha anat a càrrec d’Elena Fonts, Marta Roqueta i Tània Verge, membres del col·lectiu #OnSónLesDones, que han explicat l’objectiu de la iniciativa i les dinàmiques de treball del grup. Posteriorment s'ha presentat un informe amb dades sobre la presència de dones als mitjans on queda evidenciat el llarg camí que queda fins assolir la igualtat: les dones tenen una presència ínfima als mitjans, 23% a TV, 23% a diaris digitals, 22% a ràdio i 17% premsa.

També s'ha fet la lectura del manifest fundacional i a continuació, s'ha obert un extens debat al voltant de la presència de la dona als mitjans de comunicació.

Aquest és el text íntegre del manifest:

Manifest On són les dones?

Cada vegada que engeguem la televisió, la ràdio o obrim un diari hi ha una probabilitat molt alta que hi trobem un home. Si hi ha diverses persones opinant, les ràtios solen ser de quatre homes per cada dona, i en alguns casos la presència de dones és simplement inexistent. En una societat plural i diversa, que fem créixer i on participem de manera activa en tots els espais, per què la nostra veu és invisible i inaudible? Com es pot explicar que, sent les dones el 51% de la població, als mitjans la proporció sigui marcadament inferior de manera continuada i consistent?

Amb la campanya #OnSónLesDones volem fer visible el problema: no hi ha cap mena de justificació per a la sobrerepresentació actual dels homes. Acceptar que només opinin ells és acceptar que la nostra opinió és menys vàlida. Al segle XXI aquesta idea és inacceptable.

En aquest blog, a Facebook i a Twitter hi trobareu un seguiment diari dels espais d’opinió dels principals mitjans de comunicació de Catalunya. Les dades demostren el que ens deia la simple percepció: estem subrepresentades.

Als qui diuen que el que cal valorar són les qualificacions, sense importar que la persona sigui home o dona, els diem que hi estem totalment d’acord. I que, a més, també pensem que és estadísticament improbable que el 80% dels millors opinadors puguin provenir d’un 49% de la població. Fins ara molts factors han contribuït a fomentar aquest desequilibri: ha arribat l’hora de treballar conjuntament per equilibrar la balança.

Si als mitjans busquem la pluralitat ideològica, no podem oblidar tampoc la pluralitat de vivències de gènere que, en una societat com la nostra, marquen decisivament el lloc que acabem ocupant al món.

Cada 8 de març, els mitjans de comunicació ens recorden que les dones estem en franca posició de discriminació amb relació als homes. Els convidem, doncs, a pensar-hi la resta de l’any i a canviar allò que és a les seves mans: oferir espais d’opinió més igualitaris.

Conscients que la dinàmica costa de canviar, volem posar-hi el nostre gra de sorra facilitant els contactes de dones professionals de diversos camps que, de ben segur, estaran disposades a ser-hi.

Volem uns mitjans més plurals.