Haití commemorà el 12 de gener el primer aniversari d'un terratrèmol que causà més de 300.000 morts i arrasà la capital i altres zones de l'empobrit país, víctima en l'actualitat d'una greu crisi d'infraestructures, sanitària -conseqüència de l'epidèmia de còlera- i política, després de les eleccions del novembre passat. El sisme, de 7 graus, tingué l'epicentre a 15 quilòmetres de la capital, Port-au-Prince, on esbucà el Palau Presidencial, la Catedral, escoles, hospitals, ministeris i desenes d'edificis institucionals.
Des d'aleshores, s'han emprès poques accions de millora a les zones afectades, a favor dels 1,5 milions de damnificats que continuen privats de serveis tan bàsics com la salut, l'habitatge, l'educació, el treball i l'alimentació. Segons les darreres xifres, al voltant d'1,3 milions dels desplaçats viuen a 1.300 campaments, sense l'esperança d'aconseguir un sostre a mitjan termini.
Amb tot, el de l'habitatge és un dels gran reptes que afronten les autoritats haitianes, que a final de l'any passat anunciaren noves normes de construcció de residències, però tenen pendent un pla per allotjar els damnificats i un pla compartit de reconstrucció. Segons el Govern, fan falta 5.000 milions de dòlars per oferir als desplaçats pel sisme un allotjament millor que les tendes en les quals malviuen amuntegats i exposats a problemes derivats de la falta d'higiene, la inseguretat i les inclemències meteorològiques, entre altres contingències.
Tanmateix, malgrat les promeses oficials, aquest pla continua sense concretar-se, mentre les amenaces d'expulsió afecten un 17% dels campaments, segons informes d'organismes civils. Certament, les autoritats polítiques del país fan poca cosa, atès que viuen ofegades en la pròpia crisi derivada dels fraudulents comicis de novembre passat.
Tones de runa
Un any després del sisme, molts carrers continuen obstaculitzats per bona part dels més de 20 milions de metres cúbics de runes. A Port-au-Prince es pot observar que un carrer que un dia és lliure de runes l'endemà es desperta replet perquè els veïns continuen netejant les seves cases derruïdes. Tot i la magnitud de la catàstrofe, no es registrà l'aparició de malalties temudes al principi, però vuit mesos després una epidèmia de còlera agafà per sorpresa Haití.
L'epidèmia, els primers casos de la qual foren detectats el 19 d'octubre, ha matat unes 3.500 persones i ha afectat més de 157.000. Alhora, s'espera que en menys de sis mesos se'n comptabilitzin 400.000 casos, segons dades oficials difoses dia 5 passat. Quant a la comunitat internacional, que acudí a l'auxili en qüestió d'hores, convocà el 2010 nombroses reunions per aprovar ajudes milionaries, de les quals fins a dia d'avui la quantitat desemborsada no arriba al 20% del previst.
