Amb l'objectiu que les telecomunicacions millorin, qui vol un sistema operatiu que ocupi espai al seu ordinador podent-lo tenir surant a la xarxa? O qui no voldria poder accedir als seus arxius i programes preferits des de qualsevol terminal de tot el món. Aquestes són dues petites espipellades a mode de presentació del que comporta el nigul que avui us duim. Un fenomen, el de l'anomenada 'computació en el nigul' -per l'expressió en anglès cloud computing-, que sona un poc eteri per a les orelles profanes, però que té avantatges i perills reals que avui us posarem en relació.

La popularització dels dispositius portàtils informàtics, cada vegada més petits, potents i assequibles, i la universalització d'internet són els punts que han afavorit la propagació de serveis informàtics als quals s'accedeix des de la xarxa, sense necessitat d'instal·lar un programari concret o d'emmagatzemar la informació en un disc dur propi. Per tant, s'executen des de qualsevol ordinador, sense haver de tenir un suport material.

Plena connectivitat

L'estendard d'aquest univers durant cert temps havia estat el correu electrònic, però actualment el seu potencial sobrepassa amb escreix aquesta utilitat. A dia d'avui, existeix molt de programari en línia creat per macroentitats com Microsoft, Oracle i Google. No obstant això, el boom de les xarxes socials, amb les seves aplicacions, cada vegada més integrades a la vida diària, han fet que el nigul s'estengui i cobri importància, perquè la informació personal i empresarial que s'hi allotja es va incrementant.

"Tots els aparells es connectaran properament al nigul, cada un per a un ús concret", explica Jamin Spitzer, director d'Estratègia al nigul de Microsoft en una recent trobada amb periodistes. "Una gelera podrà interactuar amb el seu propietari i avisar-lo al telèfon perquè compri més llet perquè la que té ha tornat agra", cita com a exemple Spitzer, una de les persones que millor coneix aquesta encriptada realitat per molts. Una de les grans opcions que possibilita operar al nigul és que l'usuari es pot oblidar del manteniment, les actualitzacions i la seguretat associada als programes i es guanya en ubiqüitat -els seus arxius viatgen amb ell allà on sigui-. Com a contrapartida menys agradable, l'internauta ha de confiar que la seva informació privada, allotjada en algun lloc que ignora, quedarà protegida amb extrema cautela per una companyia que desconeix.

"Les dades no tenen fronteres", assegurà Spitzer, deixant en evidència que les legislacions sobre emmagatzematge d'informació han de posar-se al dia i concordar amb el desenvolupament tecnològic real. Molts estats veuen amb inquietud com el nigul es fa més gran i va absorbint continguts més o menys confidencials que queden dipositats en centres de dades, molts dels quals de titularitat privada. I sovint, a aquesta activitat li manca transparència per protegir la privacitat dels clients. Malgrat que internet no se n'entén, de sobiranies, governs com l'americà -indret on es troben bona part d'aquestes plantes contenidores d'informació- estan subjectes a lleis que, en nom de la seguretat nacional, autoritzen a intervenir qualsevol ordinador.

Grans centres

Les grans empreses fa estona que s'han adonat de la jugada i han engegat els respectius projectes de construcció de centres de dades propis. Apple, Facebook i Yahoo! són algunes de les companyies que inverteixen centenars de milions de dòlars a ampliar la seva capacitat per gestionar informació al nigul, un terreny en el qual Microsoft i Google duen la davantera. Tampoc queda enrere l'Administració dels EUA, que a través de l'Agència de Seguretat Nacional va donar el sus a un projecte de centre de dades valorat en 2.000 milions de dòlars. Finalment, al cost econòmic d'aquestes grans superfícies informàtiques, motors d'internet ja en l'actualitat, cal sumar-hi l'energètic. Durant el present 2010, el 3% de l'energia consumida als Estats Units correspondrà a aquests centres de dades informàtiques, i es preveu que el percentatge es dupliqui en cinc anys, segons Ric Malvar, científic en cap de Microsoft Research.

Pensau en un món articulat per internet i sense ordinadors

Un dels principals arquitectes del nigul amb seu fixa a Microsoft des de fa un caramull d'anys és Ray Ozzie. La seva figura ve al cas perquè fa poc ha convidat els creadors de Windows a imaginar un món sense ordinadors i a agafar l'avantguarda en el procés cap a una societat connectada permanentment a internet, en la qual l'estructura del nigul és central. Ozzie, de 54 anys, va ser un dels directius encarregats de reemplaçar Bill Gates com a cap de disseny de programes després que el fundador de Microsoft es retiràs i aquest mes va anunciar que sortia de l'empresa perquè considera haver consumit ja l'etapa que li pertoca.

Senzillesa

L'executiu va liderar el canvi vers el nigul i ara anuncia que està a punt de produir-se de manera accelerada el pas d'una societat 'PC cèntrica' a una de basada en els serveis del nigul a través de dispositius senzills amb connexió a internet. Els sistemes cada vegada són més "complexos" i "la complexitat mata", adverteix. En els pròxims cinc anys es produirà -diu- una "enorme i inevitable" transformació en el camp de les aplicacions i les infraestructures. "Està clar que si fracassam en respondre al repte actual, el nostre negoci tal com el coneixem està en perill".
Ozzie comenta que Microsoft hauria de concentrar-se a imaginar aplicacions, serveis i dispositius revolucionaris a més curt termini, perquè "l'entorn és altament competitiu, dur i canvia ràpidament". "Els PC, telèfons i tauletes d'avui són només el principi. Veurem una increïble innovació en les pròximes dècades, durant les quals emergiran tot tipus de connectivitats que vestirem, durem i utilitzarem en escriptoris i parets i del voltant".