L'educació de les minories ètniques continua sent una de les grans assignatures pendents del sistema educatiu amb el qual es formen les noves generacions. Tot i que durant els darrers anys s'han confirmat tot un seguit d'avanços significatius quant a la integració d'aquesta gent -a través de diverses iniciatives orientades a consolidar l'atenció a la diversitat-, sembla que encara hi ha molt per fer.
Les darreres dades que ha publicat la Unesco, a través de l'Informe regional d'atenció i educació per a la primera infància a Europa i Nord-amèrica, donen comptes de la necessitat de posar en marxa mesures per aconseguir un major desenvolupament formatiu en determinats col·lectius, com ara els gitanos.
Segons aquest informe, el 50% dels infants que formen part de l'ètnia gitana residents a Europa no arriben a completar l'Educació Primària. Sens dubte, és una circumstància que estimula la marginalitat i la pobresa d'aquests grups socials; no debades, la comunitat gitana és la que més risc té de pobresa de totes les que conviuen en el Vell Continent. Una de les primeres conseqüències que es deriven d'aquesta difícil conjuntura és que totes aquestes persones estan al marge dels canals habituals d'inserció laboral existents a la nostra societat.
A més d'aquest fet, la manca de formació en aquestes minories suposa que minvin les seves competències culturals i, per tant, sigui més fàcil que aquestes col·lectius avancin al costat d'escenaris on domina la marginalitat i l'absència de recursos. Una part significativa d'aquest estatus de marginalitat té el punt d'origen en la percepció que té la societat d'aquests grups. Tanmateix, segons un estudi dut a terme durant aquests darrers anys pel sociòleg i professor Carlos Vecina, la societat mallorquina (amb referència a totes les minories socials) manifesta que amb qui més incòmode se sent és amb els grups de gitanos i marroquins.
En efecte, la manca d'acceptació per part de la societat majoritària, sens dubte, contribueix a agreujar aquest arraconament. Malauradament, l'opinió negativa que els illencs tenim d'aquestes sectors no esdevé exclusiva; de fet, el mateix informe de la Unesco assegura que les enquestes realitzades en l'àmbit continental -i també estatal- demostren que molts ciutadants europeus mantenen una posició negativa vers la presència d'aquesta gent.
La decisió del Govern francès n'és una bona mostra. D'entre les causes es remarca que sovint es tracta d'opinions molt influïdes per estereotips i prejudicis que vénen d'enrere. En el cas de Palma de Mallorca, per ventura, durant aquests darrers anys ha estat Son Banya la màxima expressió de la problemàtica amb la qual han avançat aquestes persones. Tot i que després del tancament de l'escola a final dels anys noranta es posaren distintes alternatives en marxa en pro d'educar i formar els infants del poblat, sembla que ara les dificultats encara són evidents. Agrupacions com ara l'Associació pel desenvolupament gitano i l'Associació cultural gitana de Palma han donat una mà durant aquests darrers anys en l'empresa de fer d'aquesta minoria una entitat més culta i, en conseqüència, menys marginada.
En aquest sentit, centenars d'al·lots del poblat aquests darrers lustres han fet dels programes d'educació multicultural un excel·lent instrument per poder formar-se en els seus itineraris formatius. Malgrat que en alguns casos s'ha avançat amb èxit, en altres determinades conjuntures, com ara la necessitat de més recursos públics o la mateixa idiosincràsia d'aquests col·lectius han dificultat la finalització exitosa d'alguns d'aquests programes. Alguns observadors d'aquests projectes a Son Banya, com Bartomeu Mulet, interpreten que existeixen obstacles importants en el procés de voler integrar aquestes minories al sistema educatiu convencional, perquè, segons diu, "es fa difícil superar el plantejament tradicional de l'escolàstica universalista i general per a tota la població". Sigui com sigui, seria interessant activar noves mesures a favor de poder integrar i educar de manera més efectiva milions d'infants que, a hores d'ara, estan abocats a la marginalitat.
