algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
30°

La grip A, alarma o realitat?

Un any després que se'n detectàs el primer afectat a l'Estat, el virus ha minvat i ja no és present a cinc comunitats

50868

Milions de vacunes com aquesta van ser adquirides pels diferents països per combatre la grip A.

ROLEX DELA PENA

Tot just fa avui un any, el ministeri de Sanitat confirmava el primer afectat per grip A a l'Estat espanyol. Es tractava d'un jove de 23 anys que va ser ingressat a l'hospital d'Almansa (Albacete). Després d'ell hi hagué milers de casos setmanals que van assolir el punt àlgid a mitjan novembre, quan es van detectar 372,70 casos de grip per cada 100.0000 habitants, la majoria afectats pel virus A/H1N1. Avui, la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica de l'Institut de Salut Carlos III, a través de la seva xarxa de metges sentinella, ha detectat en la darrera setmana una taxa d'incidència gripal d'amb prou feines 8 infectats per cada 100.000 habitants, detectats en viatgers procedents de Mèxic, on es va originar la pandèmia. Un nombre molt baix, que situa altra vegada la incidència de grip en valors propis del període preepidèmic. De fet, la taxa nacional és la mateixa que just fa un any i abans que s'iniciàs la pandèmia. A més, el Carlos III destaca una evolució de la malaltia "estable" en la majoria del territori subjecte a vigilància.

Cap cas a les Illes Balears

La grip A ja ha deixat de ser la predominant a l'Estat i, de fet, hi ha fins a cinc comunitats, entre elles les Illes Balears, a més d'Aragó, Castella-Lleó, País Valencià i Múrcia, que no van registrar activitat gripal durant la setmana del 12 al 17 d'abril, la darrera de la qual disposa dades la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica de l'esmentat institut, organisme que depèn del Ministeri de Ciència i Innovació.

Pel que fa a les comunitats amb més casos de grip aquesta setmana són: Catalunya, amb 34,33 casos per cada 100.000 habitants, i les Canàries (29,67), seguides d'Extremadura (18,6), Astúries (12,93) i Cantàbria (11,3). Amb una activitat mínima n'hi ha d'altres com ara el País Basc (4,4), Madrid (3,17) i Andalusia (1,08). Al llarg del 2009 es van registrar un total de 271 morts relacionades amb la grip A, segons el darrer butlletí de Sanitat relatiu al 30 de desembre. Tanmateix, el Carlos III reconeix que precisament a partir de final de desembre, cinc setmanes després d'assolir el cim de l'ona pandèmica, hi hagué un excés de mortalitat coincidint amb una notable baixada de temperatures i la publicació d'una alerta per ona de fred, els dies 19 i 20 de desembre del 2009.
La primera mort de grip A a l'Estat va tenir lloc el 30 de juny de l'any passat a Madrid.Una jove de 20 anys de nacionalitat marroquina que estava embarassada de 28 setmanes i que va arribar a donar a llum a l'hospital Gregorio Marañón. Nomia Dalila i el seu cas va ser molt discutit, ja que setmanes més tard també moria l'infant, Rayán, per un error mèdic en el mateix centre hospitalari. El primer cas mortal per grip A a les Balears fou una dona nigeriana de 33 anys que vivia a Mallorca, que que morí el 14 de juny, tot i que havia acudit quatre dies abans a un centre de salut de Palma amb símptomes de grip i li receptaren paracetamol. L'endemà va tornar al mateix hospital amb dificultats respiratòries. Aleshores fou ingressada a urgències de l'hospital Son Llàtzer, on li diagnosticaren una pneumònia bilateral, la qual cosa li desencadenà la mort perquè empitjorà.

Després de la mort de la jove nigerirana, finaren dues persones més per la mateixa causa, ambdues el mes de novembre. El dia 15, una nina de dos anys moria a causa de l'empitjorament d'una malaltia crònica de caràcter neumològic que patia a causa de la grip A. Onze dies més tard, el dia 26, un home de 69 anys finava per la mateixa causa que la menor.

N'hi podria haver més casos

L'investigador John Oxford, expert en el virus de la grip A del Queen Mary's School of Medicine de Londres (Regne Unit), divendres va alertar, en el marc d'un simposi sobre vacunes a Baiona (Pontevedra), que les morts pel virus H1N1 "es dispararan durant els pròxims dos anys" a causa de les mutacions que patirà. Això comportarà conseqüències sobre un percentatge superior de població més gran que fins ara. Oxford assenyalà, a més, que tenint en compte això i que una gran part de la població no se n'ha vacunat, la incidència serà major. En aquest sentit, el director del Retroscreen Virology a Saint Bartolome's and Royal London Hospital de Londres en va recomanar la vacunació com una "decisió de responsabilitat individual" i va destacar que el virus de la grip A encara "no ha desaparegut i que tornarà en anys successius una vegada i una altra".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.