L'escola ha estat acusada, i quasi sempre amb raó, que havia quedat despenjada dels avanços de la societat. Record que en el segle passat es deia que l'escola s'havia aturat en els mètodes del segle XIX i que s'havia de modernitzar. Molt em vaig estranyar, quan vaig estudiar Pedagogia (ja exercia de mestre feia quasi deu anys) i vaig comprovar que l'escola nova i l'escola activa s'havien desenvolupat en diferents països europeus a final del XIX i principi del XX. Aquí s'ha aplicat aquesta metodologia a part de l'Educació Infantil i Primària, però gran part del professorat de Secundària no ha tengut noves de la seva existència. Per això, els més renouers es varen oposar frontalment a la LOGSE (era una llei d'educació que possibilitava posar l'escola al dia). Molts comentaristes de mitjans de comunicació que només coneixien el mètode tradicional amb què havien estudiat varen criticar les metodologies més avançades, com ara segueixen culpant-les erròniament del fracàs escolar.

Sembla que les TIC no aniran tan retardades en la seva aplicació a les aules com ho han fet els mètodes actius. Tota la societat està d'acord amb la utilització de l'ordinador a l'escola i tots els seus complements com poden ser tots els programes educatius existents, el recurs d'internet, els processadors de textos, etc. Una de les incorporacions més recents, que encara no ha arribat a l'escola és el llibre electrònic, que crec que complementarà i mai no substituirà els llibres actuals. És un recurs més, que s'ha de saber usar adequadament. Per això, farà falta formació permanent i adequada dins l'horari escolar per al professorat i a cada centre educatiu. Esperem que aquest recurs ajudi a motivar l'alumnat i que possibiliti els aprenentatges, que seguiran requerint esforç, constància i voluntat.