algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

El 60% dels balears té accés a internet i el 90% empra el mòbil

L'enquesta sobre equipament i utilització de tecnologies de la informació i la comunicació de l'INE indica la integració dels aparells digitals en els diferents territoris de l'Estat. L'Arxipèlag és a l'avantguarda

Avui us parlam del darrer baròmetre conegut que ens servirà per conèixer quina és la situació d'implantació i utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) més populars en el nostre entorn i, de manera especial, a les Illes Balears. D'aquesta manera, l'enquesta d'equipament i ús de les TIC, difosa recentment per l'INE, reflecteix que el 60% de les llars de les Illes tenen accés a internet i un 90% dels illencs tenen com a mínim un terminal telefònic mòbil a la seva disposició.

En termes més generals, a tot l'Estat hi ha 8,3 milions d'habitatges amb accés a la xarxa. Això subratlla un augment significatiu, de més d'un milió de cases ‘digitalitzades' més que les recollides el 2008. El gruix majoritari d'aquestes -7,9 milions- s'ha apuntat als contractes de banda ampla, tot i que ja és sabut que aquestes són de les més lentes d'Europa i de la resta del món més avançat. A més, de l'informe s'extreu que els estris més recurrents per connectar-se a la xarxa són l'ordinador de taula (amb el 76,2%) i el portàtil (50,8%), mentre que el més minoritari és el telèfon mòbil (11,3%). Així mateix, cal valorar l'augment destacable d'accessos internautes mitjançant altres dispositius, com ara les PDA, les videoconsoles més avançades i la nova generació de televisors.
Quantitativament, les comunitats autònomes amb un major percentatge de llars amb presència digital són Madrid (64,3 per cent) i Catalunya (amb el 62,7%), seguides del País Basc, Navarra, Balears, Cantàbria, Astúries, Canàries i Aragó, que mostren índexs superiors als de la mitjana, marcada en el 54 per cent.

Pel que fa a la telefonia, l'altre gran eix de l'estudi, un 99,3 per cent dels habitatges espanyols disposa de telèfon (ja sigui fix o mòbil) i devers tres de cada quatre en tenen dels dos formats. Així i tot, entre aquells que només en posseeixen d'un tipus predominen els que únicament disposen del mòbil per comunicar-se (19 per cent, davant un 5,8%). De fet, la versió portàtil del telèfon no mostra signes de contreure la seva exponencial implantació. D'aquesta manera, mentre que el fix cau un punt, aquest mateix terreny el guanya el seu adversari sense fils.

Sector empresarial

Amb referència al món empresarial, com un dels focus primaris que han conduït a la difusió de les principals eines tecnològiques, cal destacar que el 96,2 per cent de les entitats amb deu o més treballadors té instal·lada una porta al món internauta. L'ús d'ordinadors també és una constant que es repeteix a moltes empreses espanyoles. En concret, sis de cada deu empreses connectades a internet disposen d'un portal o web propi. Per contra, la distribució torna a ser desigual, amb alguns centres més tecnificats que altres indrets. Així, les empreses que s'estableixen a la Comunitat de Madrid, al País Basc, a Catalunya i a Navarra superen les que treballen des de les Illes.

Allò que sí està estès gairebé per complet és l'ús de computadores a la pràctica totalitat de les empreses de 10 o més assalariats: el 98,6% queden enquadrades en aquest sector en particular. El 83 per cent tenen instal·lades xarxes d'àrea local LAN i el 34,7 per cent d'aquestes és totalment sense fils.D'altra banda, també s'incrementa el nombre de comunicacions electròniques. Així, el 94,7 per cent disposa de correu electrònic i devers 91 de cada 100 tenen implantada la telefonia mòbil en l'àmbit corporatiu. Tanmateix, no hi ha la mateixa difusió amb les comunicacions establertes amb l'intercanvi automatitzat de dades, que només abasta el 36,7 per cent de les empreses espanyoles i retrata així un dels punts febles d'aquest segment.

Ús per part de nins i joves

Un dels aspectes que més ressalten de l'informe és l'elevat ús de la tecnologia electrònica que fa la població infantil, d'entre 10 i 15 anys. Això indiquen les xifres: la utilització de l'ordinador és pràcticament universal (94,5%) i una gran part d'aquests (85,1 per cada cent) empra la xarxa de manera habitual. Per gèneres, es percep una presència majoritària del masculí, mentre que l'ús del telèfon mòbil marca el 68% d'aquesta població. Ara, però, són les nines les que hi s'avancen en fins a gairebé nou punts més.

Vendes a internet
Comprar a cop de clic

El diagnòstic de l'organisme estatal d'estadística mostra que la manera de pagar més emprada pels compradors a través d'internet el darrer any ha estat la targeta de crèdit o dèbit (73,5 per cent). Paral·lelament a aquesta dada, un 5,7 d'aquests asseguren haver tingut algun tipus de problema en les adquisicions. Aquests, en general, són deguts a aspectes com el retard en l'entrega (37,9 per cent del total) i a panes tècniques de la pàgina en el precís moment d'efectuar la transacció (26,7%).

Les raons predominants amb què topam a l'hora d'examinar aquest fet són la seguretat sobre els drets legals i les garanties que ofereix aquest nou canal (el 84,7 per cent de compradors ho indica). Així mateix, un 62,3 per cent de persones que compren a través de la xarxa declara que sempre llegeix les condicions de la venda, davant un 6,7% que mai no ho fa. Altres raons de pes per realitzar compres per internet són els preus més baixos (75,9 per cent) i la facilitat d'ús del mitjà telemàtic, en el qual es poden adquirir la majoria d'articles amb pocs clics.

Premien el pare del telèfon mòbil

L'enginyer nord-americà Martin Cooper ha arribat a terres asturianes per rebre avui mateix, juntament amb Ray Tomlinson -recordat per ser inventor del correu electrònic-, el Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica. El guardó és dedicat a tota una vida de recerca que tingué el seu moment zenital fa ja algunes dècades amb la invenció del telèfon mòbil, un fet que indubtablement ha contribuït a l'avanç del coneixement i de la contemporània societat de la informació. Com a pare de la criatura, les seves opinions són d'especial interès per albirar d'alguna manera quin futur espera a aquest enginy que ha canviat radicalment la nostra manera de viure i d'interactuar amb els altres.

Certament, poc té a veure aquell robust i senzill prototip en el qual Cooper treballà fins que presentà el 1973 el primer telèfon portàtil amb els actuals terminals, plens a vessar de variades aplicacions i possibilitats. Des d'aquella primera trucada que el mateix inverstigador realitzà a un enginyer de la competència per comunicar-li el descobriment, se n'han fet una allau incomptable més pertot arreu. Tanmateix, no tot fou tan clar des del principi. L'imminent premi Príncep d'Astúries té en compte com hagué de suportar molts escèptics que desconfiaven de la necessitat o la utilitat d'aquest artefacte. Començant pel seu pas per l'empresa Motorola, que treballava des dels anys cinquanta en la recerca d'aquesta tecnologia, fins a molts altres encontres amb col·legues de professió. Molts eren els que dubtaven que el nou ‘gadget' tecnològic tiràs endavant.

"Cal no fer cas dels escèptics, perquè l'adaptació a la tecnologia tarda més del que la gent espera. Tot i que passaren 10 anys fins que es començà a comercialitzar amb regularitat, ha estat un producte d'èxit", afirma Martin Cooper referint-se a això. A més, es reafirma que parlam d'un element que té més de 4.000 milions d'unitats repartides per tots els continents. Com qualsevol altra tecnologia, aquesta aporta aspectes positius i negatius, segurament amb prevalença dels primers. "La tecnologia sense fils, a més de donar-nos llibertat, entreté, educa i millora la productivitat de les societats. A més, el futur serà encara més meravellós. El fet més prometedor, segons la meva opinió, tindrà lloc en el camp de la medicina, encara que també pot penetrar més en el món dels negocis.

L'evolució en el sector de la salut està poc conreat encara, però, per exemple, es podrien mesurar i controlar les funcions corporals d'un individu per monitoritzar-les amb un ordinador i descobrir a temps problemes com ara infarts. Podria salvar vides i reduir el cost sanitari. No és excepcional?", sentencià l'enginyer, nascut a Chicago l'any 1928. Martin Cooper ha estat guardonat en part pel doble vessant acadèmic i empresarial que les seves línies d'investigació han generat. Així mateix, és recordat per haver formulat la llei d'eficiència espectral, que incideix, de manera especial, en l'àmbit radiofònic de les comunicacions.

 

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Internauta, fa mes de 14 anys
Amb aquests percentatges, a veure idò quan passen a cobrar-mos un 4% com a serveis necessaris que són i no un 16%. A altre països ja ho fan!
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente