cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
20°

Sexe obligatori per poder menjar

Una llei totalment discriminatòria permet deixar la dona afganesa sense aliment si es nega a mantenir relacions amb el marit

38788

Les dones xiïtes necessiten el permís del seu home o pare per anar a fer feina.

Efe - Efe

Tot i que la igualtat d'oportunitats de les dones encara no s'ha aconseguit plenament als països desenvolupats, la situació occidental és a anys llum del que passa a altres indrets d'arreu del món. Els països àrabs en són un bon exemple i alguns dirigents realitzen una manipulació de l'islam, de manera totalment demagoga, per minvar els drets d'aquest col·lectiu. Ara, que encara són fresques les eleccions a l'Afganistan, podem fixar-nos en aquest país i veure de quina manera s'hi vulneren reiteradament els drets de les dones. Un és la llei de la dona promulgada pel president actual, Hamid Karzai, encaminada a aconseguir els vots dels sectors més radicals de la societat.

Discriminació absoluta

La discriminatòria normativa, coneguda com a Llei d'estatus personal, permet als homes negar drets bàsics, com ara l'alimentació, a les seves dones si es neguen a obeir les seves peticions sexuals, cada quatre dies com a mínim. Paradoxalment, l'Alcorà expressa literalment que "és obligatori que l'home mantingui la seva dona, proporcionant-li menjar, roba i casa. És el seu protector i li ha de donar un bon tracte". La llei de Karzai és una mostra clara de com la política malinterpreta la religió en virtut dels propis beneficis. Això no obstant, a més de negar l'aliment a les dones si no els proporcionen sexe quan ells volen, aquestes també perden la custòdia a favor dels pares o padrins per un únic motiu: la seva condició sexual. A més, necessiten permís del seu home o pare per anar a fer feina. Com s'observa, bona part de les prohibicions no són desconegudes, ja que fa mig segle a l'Espanya franquista es registraven situacions semblants.

Tanmateix, per si no fos suficient, la nova jurisdicció permet que un violador pugui lliurar-se de la seva pena, si accedeix a pagar una quantitat determinada per l'Estat a la víctima. Una altra vegada el més fort té permís, econòmic i legal, per capolar el més dèbil. La llei de la dona afganesa fou aprovada per Karzai el març passat, la qual cosa desencadenà un torrent de protestes, tant a l'àmbit nacional com a l'internacional, ja que la cobertura de la nova normativa és immensa perquè afecta més d'un 15 per cent de la població. Amb la norma, el president Karzai regula pràcticament tots els aspectes de la vida de les dones xiïtes (divorci, separació, herències i matrimoni) per tenir absolutament sotmès el col·lectiu.

Anticonstitucionalitat

Segons HRW (Human Rights Watches), la llei fou dissenyada secretament per un poderós clergue xiïta ultraconservador, l'aiatol·là Asif Mohseni. En aquest sentit, molts activistes acusen Karzai de renegar del seu compromís amb els drets de les dones per garantir-se vots en l'elecció presidencial duita a terme dijous passat. Se suposava que aquesta classe de lleis bàrbares haurien de ser cosa del passat després d'enderrocar els talibans el 2000, però Karzai les ha fetes reviure, concedint-los el segell oficial d'aprovació. La traïció a la democràcia i a la Constitució afganesa, que prohibeix qualsevol tipus de discriminació i distinció entre els seus ciutadans, provocà que les dones afganeses sortissin als carrers el mes d'abril, en actuació sense precedents, per protestar contra la implantació de la llei.

Com a resultat de la pressió exercida, Karzai decidí sotmetre la llei a consulta de grups civils el passat maig, que desembocà en l'eliminació d'articles absolutament restrictius, malgrat que la legislació encara conté la majoria de la seva normativa més repressora. Malauradament, els interessos polítics i econòmics sovint afecten els més dèbils i reprimits. La nova legislació afganesa deixa la dona xiïta a total disposició del seu home, sense dret a denúncia. És més, si les reprimides esposes es queixen, se les pot acusar de "desacatament a l'autoritat".

Karzai: un radical disfressat de moderat

Hamid Karzai és considerat com un islamista moderat pertanyent a una família d'ètnia paixtu de gran influència. Amb l'arribada del règim talibà, s'exilià a París. Karzai fou designat com a president de l'Administració Transitòria el 22 de desembre de 2001 després de la invasió de la coalició internacional i del derrocament del règim dels talibans. Posteriorment, fou nomenat president interí de l'Administració afganesa de transició per la Loia Jirga.
En les eleccions presidencials, promogudes pels EUA, Karzai fou proclamat vencedor amb un 55,4% dels vots i passà a integrar un govern de coalició. El seu executiu s'ha caracteritzat per permetre una total llibertat d'acció de les tropes internacionals establertes al país, en un clima polític i social caòtic causat per la guerra amb els talibans i el terrorisme fonamentalista. Karzai ha treballat per assolir una integració de les diferents tribus i grups armats en l'estructura estatal i en la celebració de les eleccions legislatives.

"Afganistan és un exemple descarat de sistema patriarcal"

Esperança Bosch Fiol és doctora en Psicologia i professora titular d'Història de la Psicologia de la UIB. En els darrers anys, ha realizat de manera preferent investigacions sobre la transmissió de l'estereotip femení i la seva relació amb les creences misògines.

Quina és la vertadera situació de les dones afganeses?

És molt alarmant. De fet, després dels talibans, la situació pareixia tranquil·litzadora, però Karzai ha demostrat que l'únic important és aconseguir els vots dels integristes. Els drets de les dones no són fermes a l'Afganistan. No obstant això, les dones no callen i surten al carrer per protestar, malgrat la forta repressió que les ofega.

És la llei una malinterpretació de la religió musulmana?
És una altra mostra de com els llibres sagrats de les diferents religions s'interpreten en voluntat de qui ho fa. Allò que ha fet el Govern afganès és vendre dones per aconseguir un nombre considerable de vots sense tenir en compte els drets de la meitat de la població.

S'ha de canviar la llei masclista o directament l'actitud dels dirigents d'aquests països?
La prioritat ara és revocar la llei. Aquesta normativa ha de repugnar la consciència internacional, ja que posa la dona casada a la categoria d'esclava sexual.

Doncs, és una qüestió de cultura o de política?
Malauradament, és una qüestió de poder i patriarcat. Si algú no sap què és un sistema patriarcal, sols ha d'agafar d'exemple l'Afganistan. Aquest tipus d'estructura de poder nega a les dones drets bàsics.

Després de la segona victòria de Karzai, pensau que encara es pot revocar la llei?
L'opinió internacional no pot permetre l'existència d'aquest tipus de llei. És fonamental revocar la llei, tant si Karzai és al poder com si no. L'Afganistan és un país que intenta parlar de democràcia. Per tant, ha de començar a respectar els drets dels més dèbils.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.