nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
16°

Els mòbils: un perill entre les mans

Amb l'excusa que així els podran tenir controlats, milers i milers d'adolescents intenten convèncer els pares de la importància de disposar de l'aparell. Ara bé, en fan bon ús els joves? Pot arribar a ser un instrument perjudicial?

Una de les primeres exigències que posa damunt la taula qualsevol adolescent quan és considerat com a tal és la tinença d'un telèfon mòbil. Com si s'hi juguessin la vida, milions de jovenets i jovenetes quan comencen aquesta etapa despleguen tot un arsenal d'arguments per tal de convèncer uns pares que, normalment, cedeixen a les seves ansioses peticions. Les raons són tan conegudes com diverses; que si tots els amics o amigues en tenen, que si ja sóc gran... Emperò, d'entre el compendi de mèrits amb els quals els adolescents conquereixen als seus progenitors, hi destaca el fet que gràcies a aquestes sofisticades sucursals de telefonia els pares i mares poden tenir controlats en tot moment els seus fills.

Sigui com vulgui, si fa una dècada aquests instruments eren simples objectes exòtics restringits a sectors socials molt concrets, avui dia la cosa ha canviat. Concretament, segons les dades prestades per l'Institut Nacional d'Estadística, el 98% dels joves que tenen entre 16 i 24 anys tenen mòbil, de fet, l'Estat espanyol és un dels països del món on més èxit tenen aquesta mena d'instruments. A França per exemple, el president Sarkozy ha prohibit l'ús de telèfons mòbils en els centres escolars i també ha avançat una futura reglamentació que obligarà els distints operadors a oferir mòbils específics per a menors, els quals tenguin una sèrie de funcions determinades. Emperò, fan un bon ús els joves d'aquests aparells? Pot arribar a ser un instrument perjudicial per a ells? N'hauríem de restringir el seu ús en determinats casos? Aquestes són algunes de les preguntes que comencen a plantejar-se, tot veient l'aplec de conseqüències que sobre alguns adolescents estan deixant aquesta casta d'enginys.

Els perquès

Durant aquestes darreres setmanes, s'ha anunciat que les cadenes de televisió (ja siguin públiques o privades i en tots els seus àmbits) podran emetre d'una manera gratuïta un espot en el qual es marquin pautes per tal de fer un ús correcte d'aquests instruments i també d'internet. La iniciativa, activada pel Defensor del Menor, esdevé la darrera demostració que qualque cosa no es fa bé en aquest sentit. La psicòloga Mar García, adverteix que cada vegada són més els infants i adolescents que estan enganxats als telèfons mòbils, de fet, remarca que "els joves reclamen aquests instruments com si fossin una joguina més amb la qual passar l'estona, a més, no només utilitzen aquestes sucursals per parlar, sinó també per jugar, per fer fotografies, per xatejar, etc". García assenyala també que "els telèfons mòbils esdevenen un signe més de pertinença al grup, a partir del qual són capaços de generar un propi llenguatge entre ells".

La realitat que apunta aquesta especialista, usualment, es veu aguditzada en determinats casos. Així les coses, les addiccions als mòbils o el seu mal ús, sol ser més freqüent en aquells adolescents més tímids i en aquells que els costi més relacionar-se amb altra gent. Els problemes afectius també poden empènyer molts joves a amagar-se sota aquests aparells. Talment han apuntat en nombroses ocasions diversos sociòlegs, els sectors més vulnerables vers el consumisme actual són els joves. En el cas dels mòbils, la tendència no és diferent. Atractives campanyes publicitàries en les quals s'oferten mòbils prou suggerents i tarifes que conviden al consum sovint enlluernen molts d'aquests individus que arriben a comprar i a usar efusivament aquestes noves tecnologies.
De cada 1000 persones, una d'elles té problemes de dependència en l'ús del mòbil i tal com succeeix amb moltes altres addiccions, les persones que depenen d'aquest instrument no són conscients del problema que tenen en un primer moment i, en el cas dels joves, aquesta circumstància és encara més notable. L'edat a partir de la qual es comencen a donar casos és de 12 o 13 anys, just quan molts d'aquests nins i nines comencen a tenir els aparells entre les mans.

En aquest sentit, les persones que presenten aquesta mena d'addiccions psicològiques solen compartir un perfil i unes actituds prou definides. Evidentment, la primera de les senyes identificatives és l'ús exagerat que en fan que, usualment, no hauria de superar els 20 o 30 euros en els menors d'edat cada mes. Altrament, es tracta de persones que sense desferrar-se del mòbil viuen enmig d'un constant estat de nerviosisme, de manca de descans, d'alteracions en l'estat d'ànim i d'una tendència general als comportaments compulsius. Tot i això, són persones que normalment exporten aquesta problemàtica al front de les relacions socials, de fet, són força habituals els problemes de comunicació amb els altres, l'aïllament i la soledat, a més de la inseguretat a l'hora d'establir nous vincles. Curiosament, aquesta inseguretat es barreja amb actituds antagòniques, ja que parlem de subjectes que no s'ho pensen dos pics a l'hora d'establir relacions amb estranys si els resulten satisfactòries. Aquestes conductes han desembocat en problemes seriosos en algunes ocasions.

Quan se n'és addicte?

La detecció d'aquestes addiccions també pot venir de la mà dels problemes que aquests joves puguin tenir en el centre en el qual estudien. Per exemple, un indicador rellevant pot ser el llenguatge que utilitzen en el moment de comunicar-se, tot imitant de manera exagerada el sistema SMS quan s'escriu. També poden ser representatives les dificultats manifestades en l'expressió oral. El fracàs escolar seria la darrera estació d'aquest aplec d'efectes. Precisament, qui encapçala Projecte Home a Balears, Bartomeu Català, remarca que "existeix una relació ben directa entre el fracàs escolar i l'afició que molts joves tenen a les noves tecnologies".

Un problema als centres

Un dels majors maldecaps amb els quals han de conviure professors i mestres són els telèfons mòbils. De fet, com l'estoig, el llapis i la calculadora, comencen a ser un complement més dels pupitres. Amb el pretext de mirar l'hora o de calcular divisions molts alumnes s'excusen per treure'ls a l'aula. És suficient fer una recerca per internet per adonar-se dels vídeos i les fotografies que es fan dins la classe; alguns d'ells fan befa dels companys i d'altres, dels professors. També comença a ser comú que els educadors hagin de cridar l'atenció a alumnes que subtilment s'enfonyen els auriculars a les orelles en temps de classe. Veient la situació, cada vegada són més els centres que a través del seu Reglament Orgànic de Funcionament prohibeixen l'entrada d'aquests instruments dins el centre.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per A poc a poc, fa mes de 13 anys
Això no és res nou. I el temps que tardarem que qualcú ho reguli!
Fins que no hi haurà un desastre no es farà absolutament res.
Valoració:-9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente