algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
15°

“Es fa un poc costa amunt defensar un producte agrari en el mercart”

Rosa Melià es dedica a produir i a comercialitzar mens amb la seva família a Son Fullana de Llucmajor

Rosa es dedica a organitzar la feina de recollida i envasament dels xampinyons, però així i tot troba un moment per atendre les nostres preguntes.

Com vàreu començar a fer xampinyons?
La part antiga, a la cova, va començar a partir d'un soci anglès, el senyor Sampson, que estiuejava a Mallorca: va saber d'aquestes pedreres abandonades i va fundar l'empresa. Mon pare hi va entrar com a venedor. Fins als anys 80, quan l'empresa no anava massa bé i a mon pare i als seus germans els va sortir l'oportunitat d'entrar-hi d'accionistes. Més tard vàrem constituir la SAT Son Fullana.

Quin temps fa que hi feis feina?
Joan, el meu cosí, fa 24 anys que hi és; jo, 23; el meu germà Joan Miquel va començar més tard. Ara és una empresa familiar que dóna feina a unes 30 persones més.

Quines produccions feis?
Feim xampinyons. Tot en fresc. Primer vàrem tenir una petita conservera, però els costos ara ja superarien les possibilitats de venda.

Feis tot el procés vosaltres?
Primer el fèiem tot, però fa dos anys havíem d'ampliar la cambra de compostatge i això necessitava una dedicació de temps que no teníem. Per això vàrem optar per comprar el compost fet i inoculat de la llavor.

Com és el cultiu del xampinyó?
Posam el compost a les naus i el miceli, sense passar mai dels 27º C, en uns 15 dies envaeix el compost. Després s'hi col·loca una cobertura de torba i en uns 15 dies el miceli n'ha envaït la cobertura. Llavors és el moment de fer la inducció a la fructificació baixant la temperatura del compost o baixant la composició de CO2 de l'ambient fent entrar aire. El xampinyó per fructificar vol aire net. Controlant l'aire i la temperatura aconsegueixes regular-ne la producció.

Quan feis la collita?
Al cap de 8 o 9 dies comença la collita, que dura unes 30 setmanes. Els xampinyons van sortint en florades i poden arribar a fer-ne 7 o 8. Però les bones són la primera i la segona. A partir de la quarta ja no és rendible. Un cop acabada la fructificació, es desinfecta i comença un altre cicle.

Com serviu els xampinyons als clients?
A granel, en caixes de 3 quilograms, i també en palanganes sobre la comanda que tenim. Quan els collim ja els col·locam dins la palangana, perquè el xampinyó, com menys es manipuli millor. També feim un poc de xampinyó laminat, sota demanda.

I com els comercialitzau?
Els venem directament a majoristes, a mercats municipals i als nostres clients. La tasca de comercialització és important. De dilluns a dissabte miram d'oferir un bon servei.

Quin és el vostre volum de producció?
Cada setmana en feim entre 8.000 o 9.000 quilograms. Abans en fèiem més, però enguany hem reduït una mica. A l'estiu és quan se'n venen més. Però els hotels ja no fan res en fresc: tot és empotat.

Aquesta reducció és resultat del moment econòmic?
Hem calculat que duim un 8% de vendes menys que l'any passat. Això ens ha fet reduir la producció. En aquesta situació és increïble com es du xampinyó des de Polònia, que ha de passar uns dies per arribar a Mercabarna i uns dies més per arribar a destinació. Però ara molta de gent es guia pel preu més que per la qualitat. Hi ha una tendència a abaixar els preus. Els podem abaixar fins a un límit, ja que els costos han pujat.

Com podeu competir en un mercat com aquest?
Donam servei porta per porta i servim xampinyó fresc, collit i venut cada dia. Si no fos per això, no ens podríem diferenciar d'altres produccions. D'altra banda, els costos són alts. No podem tancar mai perquè hem de servir de cap a cap d'any. I a l'estiu, els costos d'energia es disparen.

Quines són les vostres previsions?
Enguany la nostra intenció és mantenir els costos molt revisats, sense cap luxe, i aguantar amb els peus plans i ben aferradets. I ja veurem l'any que ve.

I les vostres il·lusions?
Mantenir-nos en el mercat i oferir servei. Necessitam ampliar les naus tal com ja ho tenim projectat i continuar fent feina. Fa 44 anys que hi som i ens agradaria mantenir-nos, però es fa un poc costa amunt defensar un producte agrari en el mercat. Abans era més fàcil.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.