Malauradament, les desigualtats entre el Nord i el Sud tenen el seu reflex en l'accés a la sanitat i la salut. Una realitat que té una de les cares més cruentes en la malària o paludisme. Tot i que a Occident aquesta malaltia, que es trasmet per la picada d'un moscard infectat, ha deixat de ser mortal i és bona de tractar, en molts de llocs dels països empobrits causa cada any milers i milers de morts. De fet, el sisè punt dels Objectius del mil·lenni de les Nacions Unides és reduir-ne els casos a la meitat, arribar a aturar-ne la incidència i intentar revertir la situació a partir de 2015. Però, ara per ara, la realitat és ben crua. Milions i milions de persones es troben en risc de contreure aquest mal, que afecta de manera més intensa la població de l'Àfrica sub-sahariana.
Convé recordar que, segons organismes internacionals, les despeses derivades de la malaltia poden suposar una gran càrrega que, en alguns casos, arriba a reduir fins a l'1,3% les taxes de creixement econòmic dels països empobrits. Tant pels aspectes relatius a la salut com pels monetaris, el paludisme s'ha convertit en una font d'empobriment constant d'aquestes zones i és, amb el VIH, una de les causes principals de mort entre aquelles societats. Ara bé, moltes d'ONG i entitats lluiten d'una manera o de l'altra per canviar aquesta realitat. En aquest sentit, les Balears no queden enrere. Entre les darreres iniciatives cal destacar, per exemple, l'aportació de 250.000 € de la Conselleria d'Afers Socials a les línies d'investigació contra la malària que desenvolupa el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona i la tramesa de mosquiteres i d'altres productes sanitaris de l'organització Dentistes Sense Fronteres a dos poblats del Senegal.
Sigui com vulgui, organitzacions, entitats i institucions d'arreu protagonitzen un vertader trorcebraç contra la malaltia. Ja sigui en països on la malària és present en determinades èpoques de l'any, coincidint amb la temporada de pluges, o bé en altres on el risc d'agafar-la s'estén durant tot l'any, les organitzacions centren el esforços a intentar prevenir i tractar amb celeritat aquest mal. Aquest és el cas de Metges Sense Fronteres (MSF), que desenvolupa molts projectes sobre el terreny. De fet, i com explica per a dBalears Nimes Lima, tècnica de patologies tropicals de l'organització, "a l'Àfrica subsahariana la malària té un protagonisme en totes les intervencions que realitzam". En conseqüència, la seva feina se centra en tres àmbits: la prevenció, el tractament i el seguiment dels projectes internacionals. Pel que fa al vessant preventiu, "es reparteixen mosquiteres impregnades d'insecticida entre la població, sobretot a les dones embarassades i als infants, que són els més vulnerables".
També respecte del tractament "es desenvolupen programes de diagnòstic i de seguiment, amb teràpies realment eficaces". Axí mateix, "en l'àmbit internacional col·laboram amb altres entitats aportant-los informació sobre els resultats dels projectes, cosa que pemet una implementació dels recursos". Ara bé, com reconeix Lima, "el problema principal és encara la falta d'accés als sistemes sanitaris". "La majoria de població que té malària en aquests països l'ha contreta per la manca d'accés a les eines mèdiques. A Uganda, posem per cas, tot i haver-hi fons per tractar la malaltia, no s'arriben a invertir", comenta. Una qüestió que resulta cabdal per entendre'n la virulència. De fet, i en relació amb les actuacions, MSF destaca que els mètodes combinats i efectius no són avui dia gens costosos i la seva eficàcia és molt elevada. "Se subministra un tractament amb dues molècules durant tres dies. És molt barat: val entre un dòlar i mig dòlar. Es tracta d'un gran avanç. Ara bé, cal eliminar les resistències, a més d'insistir en la necessitat de tractament en l'àmbit de les comunitats".
Un altre dels punts importants és la manca d'una vacuna contra el germen. "Nosaltres estam molt a favor d'aquesta iniciativa. Hi ha molta gent que fa feina per tal de poder desenvolupar-ne una. Seria una solució gairebé definitiva per veure llum al final del túnel". "La malària continua sent la malaltia més estesa del planeta i cal que no deixem de fomentar la investigació per eradicar-la", conclou. En aquesta lluita constant per posar-hi fi és necessari no abaixar la guàrdia, si de ver es vol controlar definitivament l'epidèmia. Hi calen la solidaritat i l'esforç internacionals.
El paludisme es considera una malaltia endèmica en més d'un centenar de països
Segons l'Informe sobre l'estat de la malària publicat enguany per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), tan sols el 2006 se'n registraren al voltant de 247 milions de casos. De la mateixa manera, gairebé 3.300 milions de persones es trobaven en risc de contagi i, d'acord amb les estimacions, prop d'un milió perderen la vida a causa d'aquesta infecció, sobretot entre la població infantil de menys de cinc anys. Tot i que aquests darrers anys s'ha intentat capgirar aquestes fatídiques dades, la realitat no convida a l'optimisme. Així, durant 2008, segons reconeix l'OMS, arribava a 109 la xifra de països on el paludisme és una malaltia endèmica. Una realitat que afecta de manera més cruenta el continent africà, on es troba pràcticament la meitat d'aquests països (45). De fet, tal com admet l'organisme internacional, la proporció més alta de casos es concentra a Nigèria, la República Democràtica del Congo, Etiòpia, Tanzània i Kenya. Fora del continent africà, destaca la situació registrada a l'Índia, Myanmar, Indonèsia, Nova Guinea i el Pakistan.
La picada de moscard més letal
El paludisme o malària és una malaltia potencialment mortal causada per paràsits del gènere Plasmodium i que passa a l'ésser humà per la picada d'un mosquit infectat. Com divulga regularment l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el mal tan sols el transmeten determinades espècies del gènere Anopheles i, concretament, les femelles d'aquests animals. Hi ha quatre tipus diferents de malaltia, corresponents al Plasmodium vivax, al Plasmodium malariae, al Plasmodium ovale i al Plasmodium faciparum. D'entre aquests quatre tipus, es considera el faciparum com el més mortífer. És gairebé el més present a l'Àfrica subsahariana, on deixa anualment milers i milers de morts. Quant a la simptomatologia, i segons els experts, després de deu dies de la picada es comencen a presentar els primers signes. De fet, la malaltia s'estén aviat, infecta el fetge i els glòbuls vermells i provoca febres fortes i vòmits. Hi resulta indispensable un tractament amb fàrmacs.
Així, si no s'actua a temps, pot causar la mort per la destrucció dels glòbuls vermells i per l'obstrucció dels capil·lars que duen la sang als òrgans vitals. De tota manera, cal remarcar-ho: el paludisme és una malatia previsible i curable. Entre els medicaments més eficaços es troben el Malarone, la cloroquina i l'artemisina. En qualsevol cas, l'accés als fàrmacs és un dels problemes més importants per a molts d'estats on l'epidèmia fa estralls entre la població. La falta de medicaments genèrics a l'abast de tothom, afegida a la impossibilitat de l'accés a mesures d'higiene bàsiques de molts països del sud, provoa que la picadura del moscard sigui fatídica.
