El proper diumenge 7 de juny, tots els balears majors de devuit anys són cridats a les urnes, en virtut de ser també ciutadans europeus, i contribuiran a l'elecció que es realitzarà des de dia 4 als 27 estats que donen forma a la Unió Europea. La tria dels representants dels ciutadans, cinquanta parlamentaris en el cas dels que pertoquen a l'Estat espanyol, sovint és condicionada pel rebombori mediàtic causat durant els quinze dies que la precedeixen: la campanya. I avui dia es constata de cada vegada un ús més intens, a càrrec de les formacions i coalicions polítiques, dels nous canals que ofereixen les Tecnologies d'Informació i Comunicació (TIC).
Elements tan quotidians com els webs dels partits, els llistats de correu electrònic i les plataformes de comunicació social, com ara Facebook i Tweeter, són plens aquests dies de referències a l'esmentada cita amb les paperetes.
Internet obre les "hostilitats"
Encara que tradicionalment les eleccions d'àmbit europeu no han arreplegat uns resultats de seguiment i participació comparables amb els que es produeixen en l'àmbit estatal i autonòmic, el cert és que les d'enguany han començat a ser presents ben aviat a internet. Això es deu potser a la manera amb què s'hi transmet la informació. En general, la xarxa és plena d'espais que tracten del tema des d'òptiques ben diverses i que, amb tota probabilitat, serveixen a la ciutadania per construir-se una imatge més fidel del que suposen els comicis esmentats.
Aquests dies, les formacions polítiques intensifiquen tant com poden la seva presència internauta. Aquest fet, però, provoca a la vegada un cert efecte de rebuig almenys a una part de la comunitat virtual, que assisteixen a l'espantada generalitzada dels polítics d'internet un cop s'ha resolt la contesa. Això sí, l'abandonen fins a la propera data en què calgui promoure la seva opció. Tot i això, cal advertir que com sempre hi ha honroses excepcions, en la pell de gestors polítics que fa temps que participen de l'òrbita internauta perquè creuen, de debò, en la potencialitat comunicativa d'aquest mitjà. D'aquests, fins i tot n'hi ha alguns que tenen fama de "bloguers" reputats més enllà de les nostres Illes.
Tanmateix, més allunyats de l'esfera pública, hi ha tot un ampli espectre de llocs on es genera i es transmet opinió i des dels quals, en l'època en què ens trobam, es realitza també una activitat intensa. El sistema més recurrent en aquests casos és l'eina blogaire, que permet una important sinergia entre l'autor i el públic que el segueix a la xarxa. Aquest és, segurament, un dels punts que més contrasten amb la propaganda política tradicional perquè, si bé aquests canals serveixen igualment per acostar la societat al món de la política, el poder de l'auditori que en rep les premisses s'ha promocionat enormement. L'aparició d'instruments sota la filosofia participativa del web 2.0 ha provocat, en efecte, que els emissors i els receptors d'aquestes qüestions es diversifiquin de manera evident. I, cosa encara més interessant, qui encarna el paper d'un d'aquests seguidament pot fer el mateix des de l'altra perspectiva.
Promoció institucional
En qualitat de part implicada, les institucions europees també aprofiten les possibilitats de les noves tecnologies per fer campanya i donar a conèixer als ciutadans tots els aspectes que siguin del seu interès sobre la jornada del 7 de juny. N'és un exemple clar el portal http://www.eleccioneseuropeas.net/, una web institucional que resumeix gran part de les qüestions que més sovint se'ns poden plantejar, com ara què hi ha veritablement en joc en aquesta jornada electoral i quines propostes polítiques són susceptibles de ser secundades d'entre les més de trenta candidatures que s'han presentat arreu de l'Estat. Com bé s'afirma des d'aquests estaments, votar és un dret de tots els ciutadans europeus que cal fer valer i mitjançant el qual s'elegeixen els representants de tots nosaltres a Brussel·les. Podem afirmar que els recursos tecnològics, com ara internet, i la Unió Europea mantenen trets en comú. Per exemple, el fet que tot i que no hi pensem gaire sovint, és clar que ambdós són potents icones del present, atesa la seva notable repercussió en les nostres vides.
