La Llei d'estrangeria torna a ser en el punt de mira. D'ençà que el desembre passat es va conèixer l'avantprojecte de reforma presentat pel Govern, la controvèrsia ha estat ben viva. La reforma vol intentar complir tota una sèrie de directives europees clarament restrictives i que acaben amb els reagrupaments en cadena, alhora que semblen potenciar les expulsions. Des que es féu pública la nova mesura, moltes ONG i col·lectius d'immigrants hi mostraren rebuig. Fruit d'aquest debat social, la setmana passada el Govern presentà una sèrie de modificacions substancials en l'avantprojecte, la versió definitiva del qual serà remesa en breu al Consell d'Estat. Malgrat que s'hi han fet canvis significatius, la nova legislació serà molt més dura que l'actual. Se n'han "descafeïnat" els punts més roents, però s'hi manté l'esperit restrictiu.
Com transcendí la setmana passada en una informació publicada en el diari El Pais, l'esborrany inclou una sèrie de novetats, entre les quals destaquen el tractament a les víctimes de la violència de gènere en situació irregular, la nova legislació en reagrupament familiar, l'assistència a immigrants i el règim d'internament i expulsió. Pel que fa a les víctimes de violència de gènere, els expedients de les dones immigrants que es trobin en situació irregular seran paralitzats. Així els afectats per aquests maltractaments podran acollir-se a la possibilitat d'un permís de residència temporal i, al mateix temps, a la possibilitat d'accedir a una autorització de treball. Respecte al reagrupament familiar, la llei el restringirà en el cas dels ascendents i limitarà la mesura als majors de 65 anys.
De tota manera, la nova versió preveu excepcions per raons humanitàries. Els dos punts més polèmics, però, són els referents a l'hospitalitat i al règim d'internament dels immigrants. En el primer cas, es legisla la "solidaritat" dels ciutadans envers els immigrants, cosa que fins ara no s'havia fet. Malgrat tot, el Govern sembla limitar les sancions en els casos en què es promogui la immigració il·legal o l'estada de persones en situació irregular. Aquestes multes podran arribar fins als 10 mil euros. Pel que es refereix a l'internament d'immigrants s'augmenta el període d'ingrés en centres de 40 a 60 dies i s'endureixen significativament les mesures d'expulsió i de repatriació. De fet, encara que els tràmits puguin allargar-se, el termini d'internament ascendeix pràcticament fins al doble. Les darreres introduccions fetes a l'avantprojecte se centren a establir les condicions judicials per a la suspenió del còmput d'ingrés (en el cas de demanar-se per motius humanitaris) i que es podrà prorrogar un màxim de dues setmanes.
Tanmateix, les disposicions continuen provocant el rebuig de la majoria de col·lectius de nouvinguts. De fet, el passat dia 17 milers de persones es concentraren a Madrid sota el lema "Construïm ponts i no murs" per reclamar una reforma que tingui en compte els drets i no les restriccions dels mateixos. Com afirmà a dBalears Víctor Sáez, president de la Federació estatal d'associacions d'immigrants i refugiats de l'Estat espanyol (Ferine), "allò que en essència pretén el nou esborrany és maquillar una proposta que realment és negativa". "Els internaments dels immigrants en situació irregular podran superar els 30 dies". "A més, no es diu res de la criminalització de la solidaritat", ja que sembla que podria haver-hi multes per a col·lectius que ajudin o donin hospitalitat a les persones en situació irregular. De la mateixa manera, segons explica Saéz, "no es preveu l'arrelament social" pel que fa sobretot al reagrupament familiar "al qual s'estableix un requisit de 5 anys" i que és una "via d'integració i socialització".
"La llei pretén implantar directives europees cada cop més restrictives que se centren a retallar drets". Així, aquestes disposicions comunitàries, a parer de Saez, "són una manera d'aixecar murs i crear ciutadans de primera i de segona categoria". "Cal construir ponts i no murs", alhora que assegura que continuaran les mobilitzacions. Certament, es pot estendre el model italià, marcadament restrictiu i excloent, que realment representa un contrasentit en l'Europa social. Un escenari que encara es pot evitar.
Cap al model excloent italià?
Itàlia té una de les lleis més restrictives en matèria d'estrangeria. De fet, reconeix la immigració clandestina explícitment com a delicte, a més de limitar els drets als quals poden accedir els estrangers. Aquesta legislació, promoguda per l'Executiu de Silvio Berlusconi a instàncies dels sectors més ultardretans, s'ha volgut presentar com una manera d'eradicar el problema d'inseguretat que viu el país. Queda clar per on van els trets. Immigració queda associat amb la delinqüència i afavoreix clarament les actituds xenòfobes envers aquets col·lectius.
D'entre els punts més polèmics, s'hi troba, sens dubte, el fet de considerar delicte la situacio irregular d'un immigrant. Així, els tipus d'immigració clandestina poden ser penats amb presó. Tal com aprovà recentment el Parlament, la possibilitat d'internament en centres estatals "d'identificació i expulsió" per a persones en situació irregular pot arribar fins als 6 mesos. Es tracta d'una mesura que, parafrasejant Berlusconi, sembla més l'estada en un "camp de concentració" que cap altra cosa.
Això no obstant, aquesta llei no sols afecta les persones de fora. Així mateix, estableix l'obligatorietat de denunciar qualsevol immigrant il·legal que es trobi a Itàlia, a més d'incloure mesures de presó per a qualsevol persona que els vulgui ajudar. No es persegueix tan sols les màfies que controlen el tràfic de persones, sinó els ciutadans que simplement els lloguin un habitatge. És un model, per tant, basat en la "criminalització" de l'altre i que ha rebut fortes crítiques de molts sectors socials italians, des de sindicats i entitats cíviques fins a la Conferència Episcopal Italiana. Un exemple clar de promoure la por en lloc de la Convivència.
