Joan Barceló, president de la Cooperativa de Sant Joan, ha estat reelegit en el seu càrrec fa poques setmanes. Ara, amb una junta rectora molt qualificada, intenta fer front al futur de l'entitat.

Quan es va crear la Cooperativa de Sant Joan?
Bé, les seves arrels són al Sindicat Agrícola Catòlic, que el 1946 es va transformar en la cooperativa, sent el primer president Joan Gayà Bauzà. No es feien gaire coses perquè la gestió del patrimoni que tenia l'entitat els ocupava molt de temps. Després en fou president Arnau Company, el metge Mena, i més tard Josep Estelrich, Turricano, en Miquel Vidal, en Biel Company i altres persones. Jo en som president des del 1998. La nostra història és llarga i ininterrompuda.

Quants de socis teniu?
En tenim uns 120. Però l'activitat agrària al Pla de Mallorca ha notat una baixada molt important i això ens ha afectat en l'estructura de les nostres compres i vendes. El canvi ens ha duit a posar en marxa nous serveis i activitats, i hem creat una botiga de la cooperativa i hem posat en marxa un projecte de generació d'electricitat amb plaques solars.

Comprau molts de cereals?
Les terres del Pla són molt bones pels cereals. Però ara aquest és un àmbit en descens. Hi ha alguns pagesos associats que ens duen tota la seva producció, uns pocs ens aporten el 50% del gra, altres que no són socis també ens en duen i normalment en compram unes 700 tones anuals.

Com veis l'anyada d'enguany?
Pel que fa al preu, la previsió és dolenta. L'anyada pareix bona, però tot està en el granar. De tota manera, no serà tan dolenta com pareixia fa uns mesos.

Per quin motiu aquest conreu tan propi del Pla no té més pes dins la cooperativa?
Ja t'he comentat que la pagesia del Pla és en crisi, però per un altre cantó el nostre magatzem sols ens permet guardar entre 200 i 300 tones de gra. Abans fèiem farina per als animals, però ara el bestiar ha minvat molt. El pes dels porcs està abandonat. No s'hi veu cap animal. I, per altra banda, queda molt poca gent jove per dur les finques.

Cereals i ramaderia van un poc lligats?
Sempre hi han anat. I ara la ramaderia està molt al baix ja que a Mallorca no és gaire rendible. Abans hi havia algunes persones que feien tot el cicle: engreixaven animals i tenien carnisseria. Ara, l'escorxador està tancat i és difícil de mantenir-ho. Només qualque possessió, com ara Meià, té encara porcs negres en extensiu.

Quins altres productes treballau?
Els fruits secs els duim al Camp Mallorquí, també són poc rendibles. Moltes vegades ni s'empata. L'horticultura no la treballam a nivell de comercialització..

Com valorau la instal·lació de plaques fotovoltaiques que heu muntat a la teulada de la cooperativa?
Des de l'aspecte ambiental és un fet extraordinari. Creim que també és una bona inversió. El primer any tenen una escassa rendibilitat, però si fa un poc de sol poden donar una gran productivitat anual. L'amortització es pot fer en sis o set anys.

Quins són els vostres projectes?
Incentivar la comercialització. Donar una altra orientació i rendibilitzar les vendes del magatzem cooperatiu. La gran problemàtica és la comercialització i s'hi ha de fer molta feina. S'ha de vendre de manera directa, perquè, si es deixa en mans d'un majorista, el productor al final no hi guanya res. I el que és el productor té molt difícil ser a la vegada el venedor. Per això, les cooperatives tenen un paper important.

Trobau que hi ha esperit cooperatiu?
Home, hem de suposar que sí. Si no, no hi hauria cooperatives. Tanmateix, aquest esperit no basta i han d'acompanyar els preus. El soci cooperativista, com les altres persones, cerca un major benefici i és en funció d'això que és mou.

Quina és la vostra il·lusió?
Em faria il·lusió assegurar la continuïtat de l'entitat fent que els socis majors donin pas als joves i, com ja he dit, mirar de potenciar més les vendes cooperatives. També m'agradaria que s'arribàs a una solució respecte al local de la Cambra Agrària de Sant Joan i que anàs en benefici dels pagesos del poble.