Andreu Juan és un professional especialitzat en la protecció dels cultius i en horticultura, un coneixedor profund de la producció vegetal.
Quina és la teva formació i el teu procés professional?
Som enginyer agrònom i enginyer tècnic agrícola. He fet feina a Agroilla, Fruits Secs, a l’administració local i a l’autonòmica. La meva especialitat és la protecció dels cultius de les plagues i malalties que els afecten. I he intentat adequar la meva feina professional a aquest àmbit, encara que a vegades, per altres raons, no ho he aconseguit. També som professor de l’escola d’enginyeria tècnica agrícola, on impartesc tecnologia de la producció hortofructícola.
Tenen moltes malalties els nostres cultius?
Home, hi ha problemes fitosanitaris nous. Ara un dels més importants és el de la tuta absoluta, que afecta de manera especial la tomàtiga. Quan apareix una nova malaltia sempre hi ha un buit perquè no saps quins tractaments són els oportuns. En els ametlers hi ha el poll negre, que afecta els brots, que també és un d’aquests problemes nous.
Quines causes tenen aquestes plagues noves?
Bàsicament són produïdes pels moviments de material vegetal que cada vegada són majors. Aquest és el cas del minador del taronger de fa uns anys o el de la tuta que es creu que va venir de plantacions de tomàtiga valencianes i allà hi havia arribat d’Amèrica del sud.
No es poden controlar aquests moviments?
Hi ha uns punts d’inspecció fitosanitària que depenen del Ministeri que van controlant. Però és molt difícil que les revicions siguin efectives al cent per cent.
Quina és la situació de la tuta a Mallorca?
Té presència en tomàtiga, albergínia i pebre, sobretot. L’agricultor ja comença a conèixer la plaga i sap adoptar mesures fitosanitàries pertinents. El mateix passa amb els tècnics de les Associacions de Defensa Vegetal. En dos o tres anys es controlarà bastant.
Quin és el motiu de les prohibicions contínues de l’ús de productes fitosanitaris?
Se cerca la seguretat alimentària i la dels treballadors que s’exposen al contacte directe amb aquestes matèries actives. A la vegada, també es pretén afavorir l’ús de productes més respectuosos amb el medi ambient.
Estan deixant els agricultors sense eines per combatre les plagues?
No, no se’ls està deixant indefensos. S’afavoreixen productes menys tòxics, més sostenibles, els controls biològics, i es redueix l’ús sistemàtic als fitosanitaris per tal d’afavorir altres mètodes com els de la producció integrada.
Què és la producció integrada?
És fer una agricultura respectuosa amb el medi ambient que doni una plena seguretat alimentària als consumidors. Es diferencia de l’ecològica en el fet que la integrada permet l’ús de determinats productes de síntesi, correctament autoritzats i controlats. En un procés que durarà un parell d’anys, la quasi totalitat de l’agricultura convencional europea es transformarà en integrada i serà complementària de l’ecològica.
L’agricultura integrada fa ús de la biodiversitat per combatre les plagues?
Sí, avui s’utilitza sobretot el que s’anomena fauna auxiliar i el parasitoides. També s’utilitzen patògens, però no tant. Aquests lluita biològica, aprofitant depredadors de les plagues, és accessible a tothom. Els productes s’adquireixen sense cap problema als mateixos magatzems que venen fitosanitaris.
Per potenciar aquesta lluita és important afavorir la biodiversitat a les explotacions agràries?
És clar. Les bardisses, parets seques i zones no cultivades són bàsiques per mantenir la fauna auxiliar, ja que s’hi troba l’aliment per poder passar una fase del seu desenvolupament.
Per acabar: com veis l’agricultura mallorquina?
Dins un context de crisi encara es veu més malament, però promocionant més el producte fet aquí, diferenciant-lo, podem aconseguir bons resultats. Hem de pensar que ve molta de gent i li hem donar a conèixer aquest producte.
