algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
25°

L'anèmia dels nostres investigadors

L'Estat espanyol va molt endarrerit pel que fa a recerca i desenvolupament científic de les universitats. A diferència d'altres potències europees, les fonts de finançament provenen en gran mesura de les iniciatives de caràcter privat. A Balears la situació no és gens encoratjadora: és la comunitat on menys ajudes es concediren per a projectes d'investigació

Talment l’argot futbolístic, el món de la política viu i beu de grans tòpics. Són frases fetes que acostumen a incloure en els seus discursos, tot i saber que la transcendència que aquelles paraules tindran entre el públic serà més aviat escassa. Segurament, algú de vosaltres coincidirà amb un servidor a l’hora de valorar alguns debats electorals –o fins i tot parlamentaris– com un seguit de tòpics i frases orfes d’un suport tangible. Res nou. Sense anar més enfora, una de les promeses polítiques més arxivades dels discursos dels darrers anys ha estat la referida a les ajudes públiques per a la investigació. No debades, qui més qui manco coincideix a pensar que invertir en alguns dels racons més inhòspits de la ciència, com ara la biomedicina, la nanociència i les noves tecnologies agroalimentàries, implica una menor dependència de l’exterior i un creixement multidireccional del país a mitjan i a llarg termini.

Fent una petita recerca per alguns mitjans de comunicació, qualsevol té la possibilitat d’enregistrar multitud de declaracions –emeses des de distints esglaons de l’Adminstració– en les quals se’ns dóna a entendre una sensibilitat vers aquesta temàtica que mai no s’acaba de manifestar. "Som conscients de la necessitat de reconquerir la recerca i el desenvolupament científic espanyol", anunciava en un dels seus primers discursos l’actual president del Govern espanyol. Amb tot, la realitat, a data de 2009, esdevé incerta.

Despesa pública

Si analitzam les xifres recents publicades pel Ministeri referides a l’estatus del món universitari per a aquest curs 2008-2009, de seguida podem apreciar l’endarreriment de l’Estat en aquesta matèria respecte a Europa, a més de la posició residual de les Illes en el marc espanyol. Quant a despesa pública en Recerca i Desenvolupament, les administracions estatals gastaren 13.342 milions d’euros el 2007, la qual cosa representà un 1,2% del PIB. Tot i ser una partida cada cop més representativa en els pressuposts –l’any 1997 només representava un 0,8% del PIB–, els espanyols continuam gastant manco en R+D que els europeus.

Tanmateix, països com Alemanya destinen més del 2,5% del seu pressupost en aquests afers i la mitjana de la UE se situa per damunt l’1,9%, molt per sobre l’espanyola. Sigui com vulgui, a diferència d’altres potències europees, a l’Estat espanyol les principals fonts de finançament dels projectes de recerca provenen de les iniciatives de caràcter privat. D’aquesta manera, l’any 2008 el sector de l’empresa va injectar gairebé el 46% del capital orientat a aquestes activitats davant el 43,7% de les administracions públiques.

R+D a les Illes?

Aquesta és la pregunta banal que qualsevol es fa quan observa determinats indicadors referents a les Balears. Malgrat tot, les Illes pateixen un doble endarreriment. En aquest sentit, a la posició perifèrica que ocupa l’Estat en el marc continental, s’hi ha d’afegir el caràcter irrellevant que té la despesa en R+D en el conjunt del PIB de l’Arxipèlag. La nostra comunitat és on menys s’inverteix en investigació. De fet, aquestes despeses representen només un 0,33% del nostre PIB, molt enfora de la mitjana estatal i més encara de comunitats, com ara Madrid, Navarra i el País Basc, on aquestes partides freguen el 2% del seu PIB.

Emperò, el caràcter precari de les xifres no queda aquí. L’autonomia que ens acull fou on menys ajudes es concediren per a projectes d’investigació, ja que només 29 de les més de 2.300 ajudes emeses per a tasques de recerca arribaren a l’Arxipèlag. Comunitats com Canàries i Múrcia superaren la cinquantena, lluny encara de Catalunya, Andalusia i Madrid, que reberen més de 400 d’aquestes partides durant l’any passat.

Com és de suposar, el dinamisme científic i tecnològic que una regió tingui en moltes ocasions és directament relacionat amb l’existència d’espais i d’infraestructures habilitades per poder posar en marxa aquesta tipologia de projectes. Així les coses, els parcs tecnològics han estat un instrument força útil en el desenvolupament de multitud de tasques de R+D d’ençà del seu disseny als EUA, ara fa unes dècades. A l’Estat espanyol s’han construït una vuitantena d’aquestes instal·lacions, de les quals només una és a les Illes, la qual cosa ens ajuda a precisar en la situació coetània de la recerca a casa nostra.

A tot això, cal afegir-hi una altra dada gens mancada de significat. I és que les ajudes prestades per l’anomenat Pla Nacional en R+D arriben menys a les Illes. Aquest programa és prou ampli, perquè gestiona des de beques (Ramón y Cajal, FPI, etc.) fins a la construcció d’infraestructures. Així, les ajudes per habitant que reben d’aquest fons els insulars (45,2 euros) només estan per damunt les que reben els habitants de la Rioja, Extremadura i Castella-la Manxa; lluny dels 122,7 euros de la mitjana espanyola per habitant. Per clausurar el diagnòstic, només cal dir que durant el curs passat (2007-2008) també vàrem tenir el dubtós mèrit de ser la segona comunitat amb menys doctorats Bolonya autoritzats amb només quatre casos vers als 18 que s’autoritzaren a Canàries, per exemple.

El futur

L’evidència mostra que la societat balear actualment es troba en la perifèria de la investigació d’un dels estats més endarrerits d’Europa. Hi ha estratègies per adreçar el dèficit que ens preveuen? L’Executiu presidit per Francesc Antich ha posat una proposta damunt la taula sota el nom de Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació de les Illes Balears. Aquest és un programa per desplegar durant el proper trienni (2009-2012) amb l’objectiu d’incrementar la competitivitat del nostre teixit empresarial, com també per reforçar els grups d’investigació i la recerca de nous talents. La creació de l’Institut d’Estudis Avançats serà un dels fonaments d’aquest ambiciós projecte que tindrà en el ParcBit la seva seu.

L’empresa, segons el conseller Carles Manera, suposarà un cost de 326,5 milions d’euros, amb la qual cosa s’espera que això suposi que el 2012 les partides en R+D passin a suposar el 0,5% del PIB de la Comunitat. A aquesta iniciativa també es pretén adherir la construcció d’un museu balear de la ciència, tot per oferir una major divulgació científica en la societat. Haurem d’esperar alguns anys per veure si mesures com aquestes deixen de ser esporàdiques i ajuden a revertir una situació que, a hores d’ara, deixa entreveure un inquietant horitzó.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per lumbàlgia., fa mes de 13 anys
Hola, està molt bé l'article i falta l'opinió de'n Lladonet, a veure si ho posau a la secció opinió, gràcies.
Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente