El campus universitari de la carretera de Valldemossa, a Palma, ha estat l’escenari escollit per dur a terme el I Congrés estatal dels drets del menor davant les noves tecnologies. Dos dies plens de reflexions i d’anàlisis entorn de la relació establerta en els temps més recents entre els menors i les eines sorgides de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), un fenomen prou nou i complex com per atreure un nombrós públic multidisciplinar. Les bases per a aquesta trobada les ha posat l’Oficina del Menor, un òrgan que depèn de la Conselleria d’Afers Socials, que sota la direcció del jurista Antoni Bennàssar, posa esment en allò que és relatiu als drets dels menors, amb especial atenció als que rauen a les Illes Balears.
Més de 200 inscrits
Tot i ser anunciada la presència de la consellera del ram, Fina Santiago, en la benvinguda de les jornades, que s’han fet coincidir amb la celebració, ahir, del Dia de la llibertat d’expresió a internet, no hi pogué assistir, i fou Bennàssar qui s’encarregà de fer-ne la presentació. Fou amb un auditori ben atapeït, ja que en els dies passats s’havien superat les 200 inscripcions. La valoració del director de l’Oficina del Menor de la fita assolida amb el congrés fou molt positiva, ja que es tracta de donar llum i treure cert alarmisme que a vegades la realitat ens transmet relacionades amb a aquest tema. Cal pensar, a més, que la qüestió afecta un sector de la societat especialment protegit, com són els infants, i això li reporta un grau més de complexitat.
Per aquest motiu, la problemàtica s’aborda sovint des de diferents punts de vista, i això també ha quedat plasmat en el programa d’aquestes jornades. Efectivament, fins a tretze especialistes i docents del món del dret, la psicologia i el periodisme tracten entre ahir i avui de reflexionar al voltant de grans eixos temàtics. Tots plegats volen abastar des de la dinàmica de les plataformes 2.0 i els nous camins de la comunicació adreçada a menors, passant per les ciberaddiccions i la protecció de la intimitat dels més joves a internet, a més de tota classe de delictes telemàtics perpetrats contra aquest sector en concret.
"Exhibicionisme digital"
Segons assegura el director de l’Oficina del Menor, un dels elements que més preocupen els qui treballen en aquest camp és la certa tendència a l’"exhibicionisme digital" que molts joves i també nins demostren, "tal vegada sense ser del tot conscients que aquesta informació fixada en la xarxa pot ser problemàtica en un futur proper". Així mateix, ens confessa que la vigilància de l’Observatori d’Internet que l’Oficina posà en marxa el 2007 és especialment forta en aquest punt, tot i que encara no s’ha finalitzat la versió definitiva de les conclusions. Amb aquesta denominació, es vol al·ludir al variat llistat de portals web, catalogats habitualment com a xarxes socials –MySpace i Facebook només en són dos exemples–, en les quals sovint els menors s’hi retraten d’una manera periòdica, sols o amb companyia, i moltes vegades en actituds no del tot decoroses.
En aquest cas, sembla clar que l’educació en conductes digitalment saludables no pot venir només d’uns pares a qui sovint els ve just d’engegar la computadora. Per això, l’impuls de l’Administració amb fòrums de treball i discussió, com aquest congrés, és necessari i cal aprofitar-lo. L’esperit innovador que marca aquest I Congrés estatal dels drets del menor davant les noves tecnologies també és present en el caràcter pioner de l’Oficina, sobretot pel que fa a l’estudi de la nova situació que comporta la popularització d’internet entre els més joves, en els marges en què ens movem en l’actualitat, marcats per la proliferació de tot tipus de relacions virtuals.
Investigadors i docents d’arreu de l’Estat, a la UIB
La segona jornada d’aquest congrés es du a terme avui. Per a l’ocasió, ens han presentat un programa ben interessant, centrat en els fonaments de la nova comunicació digital, expressada en el model participatiu 2.0. Està previst que s’hi tractin les aportacions que la nova manera d’entendre el ciberespai reflecteix en un públic com els menors. Així mateix, els actes centrals seran, per una banda, la intervenció, devers les 12 del migdia, de José Manuel Pérez Tornero, doctor en ciències de la informació i llicenciat en filologia. També és catedràtic de periodisme i ciències de la comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, a més de doctor honoris causa per la Universitat Aix-Marseille. En acabar aquesta ponència, agafarà el relleu Vicenç Partal, periodista i director del diari electrònic Vilaweb. Partal ha treballat també a diferents mitjans al llarg de la seva carrera professional i se’l considera un dels pioners d’internet als territoris de parla catalana.
Les dades de l’Observatori, a punt de veure la llum
En el context de les Illes, i pel que fa referència al binomi menors i noves tecnologies, des de l’1 de febrer de l’any passat tenim una talaia ben útil que vetla per la promoció dels drets dels infants i els joves, en aquest cas com a usuaris de les TIC: l’Observatori d’Internet. Segons fonts properes a l’Oficina del Menor, una psicologa i una llicenciada en dret es dediquen a l’anàlisi, la investigació i l’elaboració d’informes diversos sobre la intervenció i el comportament dels menors a internet, en especial en les anomenades xarxes socials.
Malgrat això, cap d’aquests informes no han vist la llum, de moment, ja que esperen que se’n tanqui l’edició. Tal vegada, seria interessant que el fet de tenir un òrgan d’anàlisi de primer ordre, com esmenten les fonts oficials, repercutís d’alguna manera més visible en les iniciatives que estan adreçades a les activitats dels menors en un context digital. Qui sap si volen aprofitar alguna data rellevant per donar a conèixer les conclusions. Si fos així, guanyaria més pes el proper 17 de maig, ja que és el dia d’internet.
"No s’ha de patologitzar l’ús dels mòbils: hi influeixen moltes variables"
Les primeres paraules de la professora Marina Muñoz anaren encaminades a reconèixer que el tema de les ciberaddiccions és una cosa molt incipient i que caldrà la col·laboració de tots els estaments per posar-hi un poc d’ordre. Primerament, perquè ni tan sols existeix consens entre els científics internacionals, de si un ús compulsiu de les noves tecnologies s’ha de considerar com una patologia més. Això és motivat, sense cap dubte, perquè el que tractam avui és un fenomen molt recent i ha estat en els darrers anys quan se n’ha iniciat un estudi ben exhaustiu.
Identificació social
Muñoz ha focalitzat la seva intervenció en el cas dels telèfons mòbils, ja que es tracta d’un dels dispositius generats per les TIC que més han generalitzat el seu consum. A més, aquest petit aparell condensa sovint moltes aplicacions de lleure, fet que ha ajudat a promocionar-lo entre els menors, i també en el mercat en general. Segurament, però, allò que més destaca en aquest cas són els fenòmens d’identificació social que entre els més joves causen una gran sensació. "Són sectors que s’estan formant en tots els aspectes i necessiten sentir-se integrats.
El telèfon mòbil és una potent via d’identificació amb el grup, per això és tan imprescindible per a molts menors", argumentà. No obstant, és clar que la telefonia mòbil té molts avantatges. Per aquest motiu "cal no patologitzar l’ús dels mòbils, tot i que està clar que no és recomanable que un menor de 12 anys en manegi un. A l’hora de caure en un estat de dependència del mòbil, hi intervenen moltes variables, la majoria relatives a la naturalesa profunda de la persona, com en casos de baixa autoestima, inadaptació o carències del tipus que siguin".
"L’ús problemàtic d’internet baixa a mesura que augmenta l’edat"
Aquesta professional de la psiquiatria ha encaminat la seva ponència a un àmbit més genèric i a la vegada ha tractat d’analitzar un cas concret d’estudi que data del 2006, sobre l’ús o l’abús que els joves fan d’internet en particular, realitzat a joves d’entre 14 i 18 anys a tota casta de col·legis i instituts de la comunitat de Madrid. Deixant de banda allò que pugui semblar a priori, és cert que estudis semblants realitzats a altres zones del món han revelat resultats molt més dramàtics, especialment països com ara la Xina i Corea del Sud. En la seva descripció del marc general que apareix amb el sorgiment de les noves tecnologies, Lourdes Estévez ha etiquetat el fenomen de la xarxa amb una estranya capacitat d’absorció, i que s’articula en un doble vessant: entre alguns perills que hi romanen i el vast llistat de beneficis d’àmbit interpersonal que genera.
Dades de l’ús d’internet
Són moltes i variades les propietats seductores d’internet, i més per als joves. En la gran majoria, prop de tres quartes parts de la mostra estadística de 920 estudiants es revelen com a usuaris mitjanament experts, després de 12 mesos connectant-s’hi. No obstant això, les dades que aporta la doctora Estévez són menys alarmants que les que presenten altres estudis, fets amb altres mètodes. Concretament, devers el 75 per cent del total no presenta cap tipus de problema amb la seva relació amb la xarxa, seguits de prop d’un 20 per cent que conformarien el grup en situació de risc. Tanmateix, els alumnes que sí manifesten un ús problemàtic d’internet assoleixen com a màxim el 3,9 per cent del total, sense que hi hagi diferències substancials entre sexes. A més, queda constatat que els més majors presenten un risc menor de caure en aquests paranys.
