Illes, terra de mar: així són les Balears, marcades per una insularitat que, com el seu nom indica, les aïlla. La distància geogràfica, precisament, afecta aspectes com ara la comunicació amb la Península, el contacte cultural i polític i el moviment migratori. Així s’entén el caràcter més tancat dels illencs, avesats a qualificar de forasters o de forasterets els ciutadans arribats de fora de l’àmbit català. També explica, en part, la tan endògena societat balear, amb arbres genealògics entrecreuats entre si. Igualment expressiva és la repetició constant de noms i llinatges en els ciutadans, sobretot a la part forana.

Ara que s’acosta el 8 de març, Dia internacional de la dona treballadora, part del moviment feminista es planteja si aquesta insularitat i les seves conseqüències han estat negatives per la igualtat efectiva entre homes i dones. Lila Thomàs, directora de l’Institut Balear de la Dona, constata aquest endarreriment del moviment feminista en comparació a d’altres indrets. "Però el contacte amb el turisme ha estat molt important", matisa, "ja que va possibilitar el contacte dels mallorquins amb estrangers més moderns".

Matrimonis mixtos

Thomàs explica, a més a més, que ja des dels anys 60 la moral dels mallorquins es va obrir "als matrimonis mixtos, sobretot d’al·lots amb dones estrangeres". Eren precisament aquestes dones les que trencaven tabús i prohibicions, com ara fumar i anar a la platja en biquini. De fet, creu que per ventura "la situació en un poble de Castella seria pitjor, perquè no havien tingut contacte amb l’exterior". Agustina Canosa, secretària de l’àrea de Dona de CCOO, també apunta el turisme com un fet positiu. "Vaig arribar aquí l’any 71 i quan tornava a la Península de vacances, no veia que estiguessin més avançats. Al contrari, Palma i les zones turístiques eren autèntics espais alliberats".

La situació és enrevessada. D’una banda, el fet de ser illes potencià el tancament sociològic de la població balear i d’una certa moral conservadora molt arrelada a l’Arxipèlag. De l’altra, l’atractiu de les Illes –el sol i la platja– actua alhora d’imant per al turisme de masses, que arriba a les Balears abans que a qualsevol altre territori de l’Estat espanyol. "Així que hi hagué una contrast important entre autòctons i estrangers", explica Elena Herrera, secretària general del sindicat CGT. "Clar, les Balears són un territori petit, amb una societat endògena en què tothom es coneix. I ho not jo, que som argentina", matisa.

Aquest aïllament és extrapolable al moviment feminista? La sindicalista Herrera creu que no. "Les Illes han donat grans figures, dones molt avançades, com la comunista Maria Bosch". De tota manera, Herrera reconeix que la situació és diferent a la part forana. "Allà estan molt pitjor. L’eix dona en l’àmbit privat i l’home en el públic encara es manté", conclou la cegetista.

Tics de la dictadura

Tanmateix, no tothom situa en la insularitat el suposat retard (o avanç) de les Illes en matèria social. "Si estam com estam és per culpa de la dictadura franquista", exclama Neus Llaneras, membre de l’STEI-i. "Per favor, si fins l’any 75 la dona no podia signar el seu propi contracte de feina!", diu indignada. Cita també "la moral apostolicoromana" com una de les causes de l’endarreriment. Ara bé, i coincideix amb Agustina Canosa en aquest punt: "Hi ha regions que estan pitjor pel que fa al comportament de la dona a la vida pública, com ara Andalusia".