Tot i que vivim en una societat amb grans centres comercials arreu i productes de tota mena, moltes persones a Balears no poden accedir als aliments més bàsics.

Mentre que a uns els sobra el menjar, o tenen excedents de productes, molts d’altres no saben què menjaran ni quan ho faran. Per tal de pal·liar aquesta situació desigualitària existeix la Fundació Banc d’Aliments de Balears-Orde de Malta, que des de la seva denominació com a tal l’any 2002, es dedica a la recollida d’aliments i la seva distribució entre els més necessitats. De fet, des de 1995 existia el Banc d’Aliments de Mallorca, que presidí Antoni Mir Salas, però ara fa sis anys passà a rebre la denominació actual.

Així, l’entitat encapçalada en l’actualitat per Manuel Marco dóna els recursos suficients als sectors de la población més desfavorits que moltes vegades no es poden permetre menjar cada dia. En aquests sentit, una vintena d’incansables voluntaris s’encarrega de la recaptació dels excedents alimentaris de les grans superfícies, d’empreses productores o de restaurants i de distribuir-los entre les associacions o entitats que reclamen la seva ajuda, així com les persones que vénen derivades de l’Àrea de Serveis Socials dels ajuntaments.

Pel que fa a la seva tasca diària, una vegada recollits els aliments l’ONG es dedica a triar-los i a emmagatzemar-los fins que les associacions que ho demanen vénen a recollir-los un pic per setmana i s’enduen un nombre variable de productes en funció dels aliments disponibles. Per altra banda, també s’encarreguen de la distribució de partides d’aliments excedents que provenen de la UE i dels quals cada comunitat autònoma té una part destinada els Fons de Cohesió europeus, que ho duen a terme a partir dels corresponents bancs d’aliments.

Des del seu naixement als EUA en els anys setanta, els bancs d’aliments s’han estès a pràcticament tots els països industrialitzats. A l’Estat espanyol, on es calcula que 8 milions de persones es troben en situació de pobresa, s’ha passat en una dècada de 12 a 52, i tots ells configuren la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FESBAL) de la qual forma part l’intitució balear.

Tan sols l’any passat l’entitat ajudà 13.907 persones, des de famílies a persones majors o infants, i repartí un total de 880 tones d’aliments. Pel que fa als usuaris el perfil més habitual és gent marginada o en risc d’exclusió social, així com també immigrants en situacions molt precàries.

En aquest sentit, els efectes de la crisi econòmica es noten ja en la seva activitat diària. En els darrers mesos s’ha vist incrementat el nombre de demandes d’ajuda, sobretot entre el col·lectiu d’immigrants sud-saharians i sud-americans, i per primera vegada les dones que es dediquen a la prostitució.

Pel que fa a les accions que s’han dut a terme fa poc temps, Sa Nostra impulsà la setmana passada una campanya de recollida d’aliments en benefici de la Fundació, ja que l’entitat bancària n’habilita contenidors de recollida a les seves oficines. Per altra banda, dia 31 d’octubre s’organitzà un concert de la Camarata Sa Nostra, que tingué un nombrós públic, i on es recaptaren fons per poder dur a terme la seva important tasca.

Cal destacar també que aquest dissabte l’entitat desenvoluparà l’anomenada operació Quilo, mitjançant la qual habilitarà als centres Comercials de Carrefour de General Riera i de Portopí una parada on la gent podrà deixar un quilo del producte que vulgui, d’arròs, sucre o fins i tot litres d’oli. Un petit gest per ajudar a aquells conciutadans que realment ho necessiten.

"A causa de la crisi s’han incrementat les peticions d’ajuda"

Manuel Marco Isern, president de la Fundació Banc d’Aliments-Orde de Malta, ens parla del dia a dia de l’entitat, de la seva tasca allà dedeins, dels problemes que pateixen i dels projectes de futur.

Com és un dia quotidià al banc d’aliments?
El nostre treball diari és rebre les cridades dels establiments i anar a cercar els productes, destriar-los i emmagatzemar-los; i a partir de les deu del dematí repartir-ho a les entitats que ho vénen a cercar. Aquest sistema ens permet dur un registre rigorós de les entrades i sortides i fer la feina d’una manera més eficient. Tot això és possible gràcies als 19 voluntaris que tenim, la majoria jubilats o prejubilats, que s’hi dediquen de manera desinteressada.

Les empreses estan realment conscienciades amb la tasca que desenvolupau?
Hi ha una gran necessitat que les grans superfícies es conscienciïn i se solidaritzin més, que no tudin el menjar. Moltes vegades tiren al fems alguns aliments que tenen defectes d’etiquetatge mínims que poden ser perfectament aprofitats i consumits per aquelles persones que ho necessiten.

Quina és la vostra situació present i quins projectes de futur teniu?
Actualment passam per dificultats econòmiques. Som una ONG completament transparent i els doblers no són la nostra finalitat, nosaltres tan sols aportam el nostre esforç i treball. En aquest sentit tan sols rebem ajudes puntuals, que són insuficients per poder distribuir els productes del Fons Europeu de Cohesió a les illes menors de l’Arxipèlag. Amb vista al futur, el nostre propòsit és establir precisament ponts amb Menorca i Eivissa, una aspiració que tenim des de la creació de la Fundació.

Quin temps fa que en sou el president?
Fa dos anys que tinc el càrrec, període que ha coincidit amb el nostre trasllat a Mercapalma. El nostre local en aquest espai és l’únic que ens han ofert de manera gratuïta i hem d’agrair el suport rebut de la direcció de Mercapalma, de l’Ajuntament de Palma i de la Conselleria d’Afers Socials. De la mateixa manera també vull agrair l’ajuda rebuda per Sa Nostra en la darrera campanya de recollida d’aliments.

S’han començat a notar els efectes de la crisi econòmica?
Sí. Hem rebut un increment considerable de peticions d’ajuda, de dues a tres associacions que es volen donar d’alta setmanalment. Tan sols en el mes d’octubre hem enregistrat un augment del 15% dels beneficiaris.

Creis que els malloquins són solidaris?
Jo destacaria un abans i un després de l’incendi que vam patir. Així com afirmava que l’opulenta societat malloquina era poc solidària, després del fatídic incident s’ha demostrat que no era ben bé així. Hem rebut un augment de voluntaris, i moltes mostres de solidaritat que ens han permès continuar endavant. Malgrat tot això, altres bancs d’aliments de l’Estat reben molt més que nosaltres i hi ha una major conscienciació del seu paper.

En l’aspecte personal què destacaríeu de la tasca que feis?
La nosta feina moltes vegades és ingrata, però personalment és gratificant. No ho feim per aconseguir cap tipus de renom, tan sols ho feim perquè volem fer el bé i ajudar els altres. Alguns en diuen solidaritat, però jo m’estim més dir que practic la caritat.