Un món més verd és possible, és clar que sí, però cal començar per la casa pròpia. Si bé és cert que la causa de l’escalfament global són les grans indústries de l’energia, paper i construcció, entre d’altres, també ho és que difícilment canviaran les seves pautes de comportament. Al ciutadà anònim, per tant, no li queda cap altre remei que aplicar petites mesures des de les seves possibilitats. Quines? Aquest és un llistat d’idees senzilles.
En primer lloc, cal evitar les begudes en llauna. L’envàs és més car que el contingut mateix i molt difícil de reutilitzar. En el cas de l’aigua, les botelles de plàstic d’aquest líquid suposen, per ventura, l’actitud antiecològica més gran de totes les possibles. Sabíeu que per produir-ne el plàstic d’una és necessari un quart del seu volum en petroli? A més a més, les botelles poden arribar a menester 1.00 milions d’anys per degradar-se si no són enviades al reciclatge.
Una altra mesura és deixar d’emprar piles, sempre que pugueu. No debades, l’energia d’aquestes és 600 vegades més cara a l’hora de produir-la. Per tant, connectau els aparells a la xarxa sempre que sigui possible. Parlant d’energia. Alguns electrodomèstics consumeixen fins un 33% de la energia habitual, malgrat estar apagats. La televisió, en stand by, n’és un bon exemple. Desendolla’ls, idò, en acabar la seva utilització.
Això no és tot: hi ha avui dia electrodomèstics que suposen més comoditat per a l’usuari, però són una despesa injustificada. Els raspalls de dents i els ganivets elèctrics, com també els obrellaunes, no fan res que vosaltres no pugueu fer amb la vostra energia. Les bombetes de baix consum també són una eina imprescindible a l’estalvi d’energia. Són més cares que les normals, és veritat, però duren fins a 8 vegades més. Per això, a llarg termini, surten més a compte.
Les greixoneres també ens poden ajudar a no emprar tanta energia. De fet, el primer de tot és tapar-les bé per no tudar l’escalfor. Per això, l’olla de pressió és l’opció més verda. Si no és a l’abast, són desitjables les greixoneres de fang o d’acer inoxidable, però mai les d’alumini. Tanmateix, les pèrdues de calor afecten tota la llar. Si tancau hermèticament portes i finestres, mantindreu fins un 20% més d’escalfor. Cinta aïllant i regletes amb raspalls en són els materials indicats. Tenir vidres dobles també és una mesura d’estalvi energètic, tot i que són cars.
Deixem de banda l’electricitat i fixem-nos en els productes nocius per al medi ambient. Els aerosols, per exemple, duen CFC, que causen la destrucció de la capa d’ozó, si és que no contenen altres gasos encara pitjors per l’increment del efecte hivernacle. Alguns productes de neteja també són altament perjudicials per a la natura. Els líquids per als forns i el lleixiu són productes agressius que impedeixen els processos biològics de depuració d’aigua. Sabó, bicarbonat, vinagre i llimona en són d’altres més lents i més costosos d’utilitzar, però s’aconsegueix el mateix resultat sense pol·lució!
Els ambientadors artificials també contaminen. Si ho pensau, aquests no eliminen les males olors, sinó que imprengen l’ambient amb d’altres més forts que els emmascaren i impedeixen detectar els primers. També es pot instal·lar un sistema de doble descàrrega a l’inodor, ja que buidar la cisterna sencera costa 10 litres d’aigua. Ah! I una aixeta que degota cada segon implica tudar-ne 30 litres diaris!
Una altra alternativa per estalviar aigua és la rentadora. Si la roba no és gaire bruta, posau-la en marxa amb aigua freda i no la connecteu fins reunir peces a bastament per omplir-ne el tambor. Amb tot, el material que més contamina és el poliestirè expandit, o suro blanc. Cal recordar que els aliments no són millors perquè venguin envasats en plàstic, però sí més pol·luent. D’altra banda i per continuar amb el tema del menjar: us ha sobrat part d’allò que heu cuinat? No ho guardeu amb plàstic, apostau per la carmanyola clàssica o bé per un recipient de vidre.
A més a més, els ecologistes animen tothom a consumir productes de la terra. La raó és simplement la següent: com més llunyana és la procedència del producte, més petroli es crema en el seu transport. El cru també és important per valorar en quins establiments hem de comprar. Centre comercial fora de Ciutat? Haureu d’anar-hi en cotxe i invertireu més doblers, temps i contaminació que fent la compra a la tenda veïna, la de barri. Ja que hi som: si la feis a granel cada quinze dies, estalviareu 200 quilograms de CO2 i fins a 90 euros (per un habitatge de 4 membres durant un any). Són mesures d’efectes poc visibles però encoratjadores. També cal destacar el fet de mesurar el CO2 que cada casa desprèn. L’exercici també és senzill i la sorpresa, molt gran!
