nubes dispersas
  • Màx: 31°
  • Mín: 26°
27°

Agrocombustibles Llums i ombres del “petroli verd”

Energia alternativa... o trampa envernissada d'alternativa? Quina relació hi ha entre l'expansió dels agrocombustibles, la pujada del preu dels aliments i la crisi alimentària mundial? El debat és servit

Quan a final de la dècada dels noranta es va començar a plantejar seriosament l’horitzó finit del petroli com a principal font d’energia, a més de les energies netes renovables (solar i eòlica, fonamentalment), que ja tenien una certa implantació, van entrar en escena uns nous pro- tagonistes que es presentaven com el substitut directe del petroli: els agrocombustibles La principal virtut que presentaven era que no requerien la substitució de les màquines que funcionen amb petroli, i que es podien produir, no només extreure: l’únic que calia era passar de l’or negre a l’or verd. Canviar el petroli, combustible fòssil finit i altament contaminant, principal emissor de CO2 a l’atmosfera, per una nova generació de combustibles verds, produïts a partir de diversos cereals i plantes oleaginoses.

Una dècada més tard, la producció d’agrocombustibles s’ha estès a tot el món a un ritme vertiginós. La Unió Europea s’ha fixat com a objectiu per a l’any 2020 que el 10% del combustible utilitzat per al transport haurà de ser de producció agrícola. Però si fa uns anys els detractors d’aquesta nova font energètica eren una petita minoria, a mesura que ha crescut la seva producció en àmbit mundial també s’han incrementat les veus crítiques. Ens trobam realment davant d’una alternativa al petroli o és aquest un camí equivocat?

El Fons Menorquí de Cooperació dedica enguany les seves XI Jornades (27 de setembre i 4 d’octubre) a aprofundir aquest debat, amb la intenció de posar damunt la taula tots els interrogants que s’hi plantegen: l’oportunitat energètica, la lluita contra el canvi climàtic, les polítiques públiques internacionals, les estratègies de les grans transnacionals de l’energia, l’impacte sobre els territoris i comunitats productors de les llavors i els fruits destinats a la producció de combustible vegetal... Els experts convidats a les jornades del Fons Menorquí ens han ajudat a posar una mica de llum sobre aquest debat.

Oportunitat o amenaça?

"Estam en un context decrisi múltiple i diversa, no hi podem posar una sola etiqueta", emfatitza Alejandro Jurado, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona. "És una crisi econòmica, ambiental, energètica, financera, alimentària... En definitiva, el que està en crisi és el nostre paradigma de desenvolupament humà. És impossible sostenir un model de societat de consum que genera desigualtats insuportables a escala planetària, que no reconeix els límits dels fluxos de materials i energia".

Des d’aquesta perspectiva, el debat sobre els agrocombustibles no es pot plantejar aïlladament. És necessari afrontar-lo en connexió directa amb tots els altres elements de la crisi. El repte és canviar el model global de producció de matèries primeres, inclosos els aliments, i reduir el consum energètic a escala global. Cap a on? Jurado, Galán i Garcia apunten algunes pistes: la producció en cicle tancat (zero residus), la química neta, l’auto- abastiment d’energia i aliments, el desenvolupament amb equitat, la substitució de la matriu energètica per energies renovables, la dinamització de les economies locals, el canvi de les pautes de consum...

Ni bons ni dolents

Però, i mentrestant, què cal fer amb els agrocombustibles? Per Maria Hidalgo, del departament de campanyes i estudis d’Intermón-Oxfam, els agrocombustibles no són bons ni dolents per ells mateixos: depèn de com es produeixin i de l’ús que se’n faci. El que resulta nociu és produir-los amb el model agroindustrial actual, per la terrible petjada ecològica que impliquen i l’impacte social sobre els països del sud.

Caldria promoure les condicions socials i ambientals que permetin l’ús d’agrocombustibles que redueixin efectivament les emissions de gasos a l’atmosfera, ofereixin oportunitats de desenvolupament rural i permetin als països productors desenvolupar una tecnologia que els ajudi a reduir la dependència del petroli. Així, els agrocombustibles continuaran sense ser la panacea, però hauran deixat de ser una gran amenaça afegida als riscos que pateixen les persones més pobres.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.