Daniel deBlas, director de la revista Mac World, i Juan Ramón Melara, que dirigeix PC World, passaren per Palma per encapçalar el debat Apple vs Microsoft, dues versions del negoci informàtic. dBalears els reuní en un cara a cara intens i inevitablement militant en què cadascú recalcà les seves virtuts, sense deixar de reconèixer els punts forts del contrari. Per trencar el gel, preguntàrem a Melara què té de bo el seu competidor Apple.

J.R.M. Quan t’enfrontes a un Apple, tot és més harmoniós, senzill, fàcil i bonic. I cool. La gent compra Apple per diferenciar-se, però el món de les tecnologies de la informació gira al voltant de Microsoft i Intel. En una companyia, tots els recursos són en una plataforma de Microsoft, mai d’Apple. Aquest és el punt més dèbil d’Apple: qui vol tenir un Mac ha de fer un esforç per relacionar-se amb la resta del món.

D.D.B. D’acord, però no hem d’oblidar que la tecnologia no s’estanca. Els ordinadors de sobretaula no són l’única cosa que hi ha al món. En la telefonia, Apple, en dos anys, ha canviat la cara del mercat i ara n’és el referent.

J.R.M. Sí, però alhora ha creat un estàndard en telefonia. La resta d’empreses, com Samsung amb el L’Omnia, saben què han de fer.

D.D.B. Però Samsung ha tardat dos anys per aconseguir una cosa tan dolenta com l’Omnia! Perquè continuen basant-se en el Windows Mobile! Microsoft no ha estat capaç de reaccionar.

Repetint la història?

J.R.M. Però Apple llança el seu iPhone i torna a fer el mateix que ha fet sempre: un sistema tancat. Apple agafa el seu sistema operatiu i el trasllada al seu reproductor, al seu telèfon. L’usuari de l’iPhone només hi pot fer servir coses d’Apple! I no poden relacionar-se fàcilment amb altra gent. Apple dissenya perquè et comuniquis amb altres usuaris seus i per això no passa del 7% del mercat. Són molt bons fent màrqueting i per això pagues un 305% més per ser ‘diferent’, per diferenciar-te.

D.D.B. Ningú no paga per ‘ser diferent’... Ho compres si respon a les teves necessitats.

J.R.M. Una de les necessitats de tenir iPhone és diferenciar-se.

D.D.B. És un factor. No ho pagaria si allò que hi ha dins no respon a les expectatives; si el sistema operatiu no fos més intuïtiu i més fàcil; si les aplicacions del Mac no es relacionassin tan bé entre si.

J.R.M. Si ens envien el mateix missatge i tu el reps a l’iPhone i jo a la BlackBerry, qui serà més productiu perquè el respondrà abans? L’iPhone és cool i ‘mola’, però no millora la productivitat.

D.D.B. Tu pots contestar el correu i fer trucades. Res més.

Rapidesa

J.R.M. Reconec que per pujar una foto al Facebook és millor l’iPhone. Però la gent no fa servir aquests dispositius per a això, sinó per estar connectat a la feina, per contestar missatges, comunicar-se amb clients. Volen rapidesa.

D.D.B. L’iPhone és més potent que un ordinador personal i té internet en un navegador real.

J.R.M. La BlackBerry et dura tres dies. Això és mobilitat. L’iPhone et dura tres hores! Què fas amb això quan surts al carrer?

D.D.B. Però l’iPhone té la màgia d’haver descobert un nova forma de relació amb una màquina, que fa telefonades, però que sobretot és un ordinador personal. I quant interactues amb els dits!

PC. Tu parles de màgia i jo parl de productivitat. Per què el 93% del mercat de sistemes operatius no és Apple, sinó Microsoft, si Apple ho va fer abans i millor?

D.D.B. Perquè Microsoft és millor expandint-se, i no innovant.

J.R.M. Perquè és millor fent que et puguis comunicar amb tothom.

D.D.B. Microsoft es relaciona amb Microsoft! Allò que passa és que té el 93% del mercat!

J.R.M. Apple ja va definir un estàndard als PC, però es van quedar mirant-se el melic i sense relacionar-se amb ningú. Microsoft es relacionà amb tothom i es va apoderar del mercat. Microsoft fa sistemes operatius per a qualsevol plataforma que puguis trobar. Apple fa sistemes operatius que t’obliguen a comprar el seu hardware, que és un 30% més car.

Monopoli

D.D.B. El mercat està viciat per la situació de monopoli.

J.R.M. Però la història podria haver estat al revés. Quan Microsoft va treure els seus primers sistemes operatius, IBM o Nouvel tenien més quota de mercat. I va anar creixent, relacionant-se, fent les coses fàcils a la gent. Microsoft no ha posat una pistola al cap de ningú. I Apple es va tancar.

D.D.B. Microsoft copià Mac.

J.R.M. No ho discutiré. Però, què va fer Apple?

D.D.B. Sí, Apple es va equivocar. Quan va decidir que ella sempre fabricaria el hardware per al seu sistema operatiu. En aquell moment va tancar-se i va definir allò que Apple és avui en dia.

J.R.M. Crec que Apple va pensar que el seu sistema operatiu era tan bo que tothom el compraria i que, per tant, comprarien el seu hardware. Si fa 15 anys haguessin compartit el seu estàndard, ara parlaríem d’una altra situació.

Innovació

D.D.B. Apple té la innovació al seu ADN. Aposta per la innovació i sap que els diners no ho són tot.

J.R.M. Precisament, per Apple els doblers ho són tot. Sense diners ningú no té Apple.

D.D.B. Jo em referesc que, per exemple, quan Apple va treure el Mac, el seu pressupost per a investigació era 100 vegades inferior al d’IBM. I tot i això van treure un ordinador amb interfaç gràfica. I ara inverteix 5 cops menys que Microsoft en i+D. En què és millor un Mac? Doncs que et permet fer més coses.

J.R.M. Això què vol dir? Res! Sou molt bons en màrqueting...