Una de les primeres obligacions que guaiten just quan arriba l’adolescència és la de plantejar-se quin ofici es vol exercir a l’hora d’incorporar-se al món laboral. Tot i que, aparentment, la via universitària continua sent la més ambiciosa, la realitat destapa que molts dels èxits professionals de bona part dels joves illencs han tingut el seu bressol en els cicles de Formació Professional durant aquests darrers anys.

Des dels seus orígens en les acaballes dels anys 30, aquesta opció acadèmica sempre ha tingut la virtut d’oferir tot un compendi de coneixements tècnics útils en l’execució de qualsevol tasca professional que es vulgui realitzar. A hores d’ara, els estudiants d’aquesta branca formativa procedeixen d’ESO si la titulació és de grau mitjà o de Batxillerat si es tracta d’un cicle superior. En tot cas, una vegada realitzat el primer cicle, hi ha possibilitat de presentar-se a una prova d’accés per promocionar als cursos d’FP superior.

Més estudis

Tal vegada, un dels grans avanços assolits en aquests darrers temps entorn d’aquests cicles sigui la notable ampliació que s’ha fet de l’oferta acadèmica. Enguany, a les Illes Balears els alumnes que vulguin cursar un dels cursos de grau mitjà podran elegir entre més d’una trentena d’opcions, i aquells que tinguin la possibilitat d’estudiar els cicles superiors escolliran entre prop de quaranta mòduls. Hostaleria, jardineria, electrònica, serveis socioculturals, activitats agràries, màrqueting i imatge personal són algunes de les propostes d’aquest any acadèmic que comença just la setmana que ve.

Experiència reconeguda

Amb tot plegat, la tornada a les aules enguany és marcada per la iniciativa de canvi feta des de Madrid. Concretament, es tracta de l’esborrany que prepara el Ministeri d’Educació per al decret de modificació de la Formació Professional. D’aquesta manera, la reforma pretén que les hores d’experiència professional que molts treballadors –els quals en el seu dia no finalitzaren amb èxit els estudis d’FP o de l’ESO– han anat acumulant en els seus llocs de feina, puguin ser reconegudes i convalidades acadèmicament. Així, s’estudia la formació de grups de persones expertes que s’encarreguin de valorar la trajectòria i les condicions laborals dels treballadors que es vulguin beneficiar d’aquesta mesura.

Tot i això, la proposta posada damunt la taula presenta un aplec de condicionants. En aquest sentit, fonts del Ministeri han anunciat que la mesura no permetrà convalidar totes les hores del curs i, en efecte, només es podran reconèixer paquets concrets d’hores que justifiquin la convalidació parcial del cicle de Formació Professional en qüestió. Endemés, la certificació es farà sempre que es tracti de persones que estiguin en condicions d’acreditar almanco tres anys d’experiència laboral en la darrera dècada i en qualsevol cas serien convalidacions aplicables a individus majors de 21 anys d’edat.

Més atractiu

Aquesta és una de les iniciatives que integren el catàleg de canvis engegats pel Govern central per tal de posar fre al creixent fracàs escolar a l’Estat. Segons sembla, es pretén que el nou disseny de l’FP faci més atractiu un sistema educatiu que continua produint xifres tan preocupants com ara que 3 de cada 10 alumnes que cursen l’ESO no l’acaben titulats. Amb tot, idò, esperem que les facilitats atorgades per aquest nou marc sedueixin els estudiants que tendeixen a l’abandó escolar, com també els professionals mancats d’uns títols que donin consistència al seu saber.•

De segona divisió a una oportunitat

El ministre de Treball, Celestino Corbacho, es referí ahir a la formació com "una peça clau" per aconseguir que els aturats afectats per l’actual crisi trobin feina en nous sectors emergents. En una reunió amb empresaris a Terrassa, Corbacho assenyalà el paper destacat de la Formació Professional en aquest aspecte i defensà que aquests estudis han de tenir el mateix prestigi i valoració social que el Batxillerat. Segons Corbacho, "la Formació Professional s’ha vist com la segona divisió, però en canvi és, contràriament, la gran oportunitat de molta gent".

Per la seva banda, la ministra d’Educació, Política Social i Esports, Mercedes Cabrera, assenyalà ahir que gairebé el 70 per cent dels titulats en estudis de Formació Professonal de grau mitjà aconsegueix una feina sis mesos després d’haver conclòs els seus estudis. Cinc anys més tard aquesta xifra s’eleva fins al 82 per cent, anuncià la ministra, basant-se en les dades de l’Enquesta de Transició Educativa Formativa i Inserció Laboral (ETEFIL).

El PQPI es posa a rodar

Després que durant el mes de juliol la consellera Bàrbara Galmés els presentàs, aquests dies ja s’han posat en marxa els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI). A mitjan camí entre el món professional i l’acadèmic, aquesta iniciativa autonòmica neix amb la intenció de fer minvar les taxes de fracàs escolar i, a més, dotar les empreses d’un personal més qualificat en pro de l’anhelada productivitat.

En aquest sentit, Miquel Mestre, director general de Formació Professional i Aprenentatge Permanent, afirma que "la proposta engegada per la Conselleria d’Educació s’ofereix a joves d’entre 16 i 21 anys i que no tenen la titulació de l’ESO, per tal que amb la realització d’aquests cursos puguin aconseguir un títol d’ajudant d’auxiliar en l’especialitat que ells triïn".

També el títol d’ESO

Tot i això, en aquests programes els continguts tractats no només justificaran coneixements en electrònica, en jardineria o perruqueria; de fet, els alumnes inscrits també es formaran en llengües, en matemàtiques o en ciències socials. D’aquesta manera, una vegada acabat el curs amb èxit, també obtindran el títol d’ESO, a part de l’esmentada graduació d’ajudant d’auxiliar.

Mestre detalla que "a hores d’ara entre 1.600 i 1.700 persones s’han matriculat en algun dels 84 cursos oferts a l’Arxipèlag, cursos que seran impartits per més de 160 docents especialitzats".