Existeixen arreu del món unes 12.000 espècies de formigues. Especialment abundants en els ecosistemes tropicals i posseïdores d’un sofisticat sistema d’organització social, constitueixen juntament amb altres insectes socials, com els tèrmits i les abelles, la major part de la biomassa d’insectes que existeix al món (els científics ho calculen en un 75% del total).

Per tant, el nombre d’individus es mesura en bilions i la incidència d’aquestes 12.000 espècies en els ecosistemes naturalals i artificials, i per tant en l’activitat humana, es pot intuir com de gran importància.

Poques espècies de formigues –insectes estudiats per una reduïda "població" de mirmecòlegs (entomòlegs especialistes en aquest grup d’himenòpters)– han generat tanta literatura com una espècie en particular: la formiga argentina, coneguda científicament com Linepithema humile (o com Iridomyrmex humilis en la literatura científica més antiga).

Sembla que l’origen de l’espècie es troba a l’Amazònia, i més concretament a la regió del riu Paranà al nord d’Argentina, des d’on s’ha escampat, i ho continua fent per tots els continents, tot i que en climes massa freds o àrids només es troba en zones preservades com són els habitacles o infraestructures d’origen humà.

Va ser l’any 1882 que l’espècie es va trobar per primera vegada fora de la seva àrea natural de distribució, a l’illa de Madeira, i des d’aquell moment, gràcies a l’activitat comercial i marítima, començà a envair els cinc continents.

La formiga argentina es considera la més "perillosa" i problemàtica de les espècies invasores, ja que a la seva extrema agressivitat s’afegeix la seva adaptabilitat ecològica i fabulosa fecunditat. L’any abans de l’any 1900, l’espècie ja havia colonitzat bona part de les zones on actualment viu i devers els anys 30 o 40 ja ocupava illes del Pacífic com Japó i Hawaii.

Allà on arriba la formiga argentina, les primeres víctimes solen ser les espècies autòctones de formigues, algunes de les quals tenen gran imporància ecològica. A més d’atacar altres formiguers, també ho ataquen altres artròpodes i vertebrats. Tanmateix, sens dubte el gran interès que avui presten els biòlegs a aquesta exitosa espècie és la seva interacció amb els humans, ja que a molts llocs és amb diferència la formiga més abundant (de vegades arriba a ser l’única) i provoca molèsties i perjudicis econòmics importants.

Pel que fa a l’agricultura, l’espècie es considera "molt perjudicial", perquè estableix relacions simbiòtiques amb insectes perjudicials, com só, ara els pugons, a qui protegeix dels depredadors naturals. Dins les llars, indústries i hospitals, s’està demostrant el seu paper, no tan sols com a destructores d’aliments emmagatzemats, sinó també com a possibles transmissores d’alguns microorganismes patògens i poden provocar avaries elèctriques o en aparells electrònics.

Una megacolònia

PALMA Una de les característiques del comportament i de la biologia de la formiga argentina que més ha sorprès els biòlegs es va poder comprovar a Europa, on l’espècie ocupa una ampla franja litoral a les zones màs càlides de la Mediterrània i de l’Atlàntic de més de 6.000 quilòmetres d’extensió lineal. La sorpresa sorgí quan es comprovà que aquestes formigues immigrants formaven una macropoblació, és a dir, que es reconeixen entre elles com a pertanyents a una mateixa comunitat o formiguer, cooperant entre elles i deixant al marge les diferències que en el món dels insectes socials mantenen "químicament" i genèticament separades les colònies d’una mateixa espècie.

Fins a aquest descobriment no es coneixien entre els himenòpters (grup d’insectes al que pertanyen les formigues i les abelles) casos tan extrems de cooperació, la qual cosa convertiria aquesta megacolònia europea de Linepithema humile en la "unitat de cooperació" més gran mai no descoberta dins el món animal. El descobriment, realitzat per Laurent Keller de la Universitat suïssa de Lausanne, va sorprencdre els mateixos entomòlegs i va evidenciar que, amb aquest tipus de comportament, l’avenç de l’espècie en els hàbitats favorables pot ser ja imparable. Altres especialistes han assenyalat, però, que aquesta organització en supercolònies, en les quals les obreres cooperen sense que entre elles hi hagi relacions "familiars" (genètiques), podria ser indicatiu que això conduiria aquestes poblacions a un col·lapse. La teoria es basava precisament que no es coneixien casos similars en el món animal i que aquest representava un autèntic desafiament per a la sociobiologia. Tot i això, posteriorment, es varen descobrir altres casos similars entre altres espècies de formigues. Això sí, també adverteixen que aquest "col·lapse" autodestructiu de les megapoblació, en cas de produir-se, segurament no es podrien preveure a escala cronològica humana.•

A Mallorca, en vaixell

PALMA Actualment la formiga argentina és l’espècie de formiga més abundant a Mallorca i, en determinats hàbitats de les Balears, ha fet desaparèixer moltes altres espècies autòctones, algunes de les quals eren considerades beneficioses per a l’agricultura. El primer registre de la formiga argentina a les Balears data de l’any 1953, quan va ser trobada per primer pic al port de Sóller. Els entomòlegs suposen que aquest port, que durant el segle XIX tingué un intens trànsit marítim amb el sud de França, on la Linepithema humile ja s’havia introduït, degué ser el lloc d’entrada de l’insecte a les nostres illes.

L’impacte ecològic de la formiga argentina a les Balears tot just es comença a avaluar. La mateixa Conselleria de Medi Ambient edità un document tècnic, elaborat pels especialistes Kiko Gómez i Xavier Espadaler sobre la biologia i expansió d’aquesta espècie a les Balears. Aquests entomòlegs han comprovat com algunes de les 50 espècies de formigues que habiten les Balears podrien haver desaparegut o almenys podrien estar ja en greu perill a causa d’aquesta espècie. Altres naturalistes illencs han comprovat com amb la presència de la formiga argentina les altres espècies d’invertebrats, i fins i tot alguns vertebrats, desapareixen de les zones colonitzades. Sembla que actualment l’espècie ja ha colonitzat tota l’illa de Mallorca, des de zones urbanes a hàbitats naturals, i ha causat un empobriment de la fauna. Únicament l’altura i les temperatures més fredes pareixen limitar la seva expansió.

Segons alguns autors dels anys 70, la formiga argentina era a les notres illes un clar indicador del fenomen conegut com a "balearització", ja que anava lligada als ambients, especialment els costaners, urbanitzats durant el boom de la construcció hotelera i residencial al litoral.•