cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 23°
24°

El ministre de Cultura demana al Senat que «no vagi un pas per darrere» del Congrés i accepti totes les llengües oficials

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha avançat aquest dijous que el seu departament reforçarà la «protecció» de la diversitat lingüística a la creació cultural i ha demanat al Senat espanyol que estengui la possibilitat que es puguin expressar en totes les llengües oficials en qualsevol òrgan de la Cambra Alta.

Actualment, l'ús de les llengües oficials diferents del castellà al Senat espanyol està limitat als debats de les mocions al Ple, la Comissió General de les Comunitats Autònomes i la presentació d'alguns textos escrits.

Durant aquesta mateixa legislatura, Junts va proposar reformar el Reglament de la Cambra per a estendre l'ús de totes les llengües a tota l'activitat parlamentària del Senat, com ja passa al Congrés espanyol. No obstant, la majoria absoluta del PP al Senat espanyol va rebutjar aquesta pretensió.

«Aquest Senat que ens acull, cambra de representació territorial, ha de garantir també el dret a expressió en totes les nostres llengües i, per això, els convit a no postergar-ho més. És possible al Congrés dels Diputats i crec que seria molt bo que el Senat no vagi un pas per darrere», ha reclamat el ministre durant la primera intervenció de la Comissió de Cultura del Senat a petició pròpia.

Urtasun ha reiterat la seva petició perquè «sigui possible» al Senat parlar en gallec, en basc o en català durant els debats, als plens, a les sessions de control o a les comissions i «molt especialment» en aquesta Comissió de Cultura , que «ha de reflectir fidelment aquest prolingüisme».

«Si volem representar la ciutadania d'aquest país hem de parlar primer de les seves llengües, encarnar aquesta diversitat i no donar-li mai l'esquena», ha defensat Urtasun, qui ha destacat també «l'esforç» del seu Ministeri per «protegir i promoure» la diversitat lingüística, ja sigui al món audiovisual, al món editorial o als diferents espais de creació.

Així mateix, ha avançat que es construiran grups de treball amb les comunitats autònomes per a fomentar aquesta creació cultural plurilingüística.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mascaró de Son Llodrà, fa 4 mesos
L'any 2011 ja es va poder parlar en català / valencià al Senat espanyol, aleshores feia 30 anys que no s'havia sentit la nostra llengua en aqueixa cambra.

Un déjà-vu :
La cambra espanyola alta n'havia modificat la reglamentació el juliol del 2010 malgrat l'oposició del PP (aleshores Vox era al dedins del PP) i d'UPN.

A partir de llavors el català / valencià solament es pogué fer servir en dies assenyalats, crec que quan feien debats "territorials", concretament com diu el text de la notícia, en debats de les mocions al Ple i la Comissió General de les Comunitats Autònomes, però, en les sessions de control al govern espanyol i durant debats d'iniciatives legislatives, s'ha de parlar en castellà o espanyol, idò, adquiriren 400 auriculars i contractaren intèrprets 2 per al basc, 4 per al català / valencià i 2 per al gallec. Fins que la cosa es "desinflà" i s'esvaí, supòs que a conseqüència d'ésser un fet puntual i del govern del PP 2011-2018.

Cal esperar que ara esdevingui tothora normal sentir català / valencià, espanyol o castellà, basc i gallec.

El ministre de Cultura, donada l'experiència com a diputat del Parlament Europeu, el què també hauria de fer és apressar al seu Govern i insistir que han de presentar tots els documents sol·licitats pels socis comunitaris, a banda dels 16 punts ja lliurats, sobre l’impacte legal, polític i econòmic que representa el català / valencià com a llengua oficial de la Unió Europea.

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente