El Govern espanyol ajorna la reforma de l'Avaluació del Batxillerat per a l'Accés a la Universitat (EBAU), per la qual cosa no hi haurà canvis en la prova de 2024, segons han confirmat a Europa Press fonts governamentals.
El Ministeri espanyol d'Educació i Formació Professional ha traslladat aquesta decisió a les comunitats autònomes, amb les quals s'ha reunit de manera telemàtica aquest dijous. També el Ministeri d'Universitats té previst traslladar la decisió a les universitats aquest mateix matí.
Encara que el Departament que dirigeix Pilar Alegría va deixar «completament acabada» la tramitació del reial decret de la nova prova d'accés a la Universitat, el Govern espanyol, en estar en funcions, no pot aprovar la reforma en Consell de Ministres, segons han explicat les mateixes fonts.
Per a informar de l'ajornament de la nova EBAU, el secretari d'Estat d'Educació, José Manuel Bar, s'ha reunit amb representants de les comunitats autònomes per videoconferència.
El Ministeri, segons ha explicat el secretari d'Estat després de la reunió, va realitzar «diverses consultes» a serveis tècnics i jurídics. «L'Oficina de Qualitat Normativa també ens ha fet aquest advertiment que estam en funcions i que el marge per a generar normativa nova és estret per a un govern que està en funcions», ha concretat.
Respecte a si la nova prova d'accés a la Universitat estarà implantada en el 2025, Bar ha assenyalat que es tracta d'una decisió que «ha d'adoptar el govern entrant» i ha assegurat que el seu ministeri ha deixat «tots els deures fets, tot preparat». «Teníem l'esborrany del reial decret però aquesta decisió li correspon al govern nou», ha afegit.
D'aquesta manera, el Govern espanyol manté vigent la normativa actual de l'EBAU perquè, segons ha assegurat el secretari d'Estat, «no els caiguin unes regles del joc noves a meitat de curs» als estudiants i perquè un govern que està en funcions «no ha de prejutjar el que farà el nou govern entrant».
Aprovar la nova EBAU excediria les competències
El Ministeri espanyol d'Educació ha precisat que aquesta decisió es deu al fet que l'aprovació de la norma «excediria les competències d'un govern en funcions, generant confrontació amb les administracions autonòmiques». A més, afegeix, atén la petició d'un any de moratòria per part de les instàncies universitàries i «rebaixa la incertesa de docents, alumnes i famílies».
A causa de la convocatòria anticipada d'eleccions generals, el Ministeri va decidir paralitzar l'aprovació del reial decret de la nova prova d'accés a la Universitat per «responsabilitat», en entendre que era «més lògic» que ho tiràs endavant el nou govern.
El projecte de reforma
El projecte de reial decret pel qual es regulen les característiques bàsiques de la nova prova d'accés a la Universitat i s'estableix el procediment de càlcul de la qualificació d'accés, publicat el mes de febrer passat i finalment ajornat un any, el Ministeri d'Educació i Formació Professional va eliminar la prova de maduresa i les preguntes tipus test que inicialment tenia previstes per a aquesta nova prova.
Així mateix, Educació augmentava el temps de realització dels exercicis en la nova prova, passant de 90 minuts a 105 minuts, ja que, segons justificava el Departament dirigit per Pilar Alegría, «es té en compte la lectura de l'exercici, la seva anàlisi i producció».
Un altre dels canvis que inclou el projecte de reial decret és que els alumnes, en el moment de matricular-se a la prova d'accés, triaran entre examinar-se d'Història d'Espanya o Història de la Filosofia. A més, en les comunitats amb llengua cooficial s'afegeix un examen de llengua pròpia.
