L'organització internacional Human Rights Watch ha presentat aquest dijous l'informe anual de vulneracions de drets humans arreu del món. En el cas d'Espanya, destaca el cas del Catalangate amb la consegüent vulneració del dret a la privacitat per ciberespionatge.
Human Rights Watch exposa com 65 persones van patir infeccions als seus dispositius mòbils entre els anys 2017 i 2020 amb programari espia. «A l'abril, investigadors de drets digitals amb seu al Canadà van publicar que els telèfons d'almenys 65 persones, inclosos polítics independentistes catalans i bascos, advocats i activistes de la societat civil, havien estat infectats amb programari espia. Informes posteriors van suggerir que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va ser responsable del pirateig», recull l'informe.
També expliquen en aquest document com, el mes de maig, la llavors directora del CNI, Paz Esteban, va ser destituïda pel Govern espanyol en destapar-se casos nous d'espiament, però grups d'experts en drets humans van qüestionar la suficiència d'aquestes mesures.
L'informe, dividit en sis capítols, recull també violacions en l'àmbit del dret a l'asil i en les migracions, la pobresa i la desigualtat, la violència de gènere i els abusos sexuals, el dret a la salut i la discriminació i la intolerància.
Destaquen, per exemple, que «un 27,8 % de la població estava en risc de pobresa o exclusió social» durant l'any 2021, i es fan ressò del cas de la Cañada Real a Madrid on «s'estima que unes 4.000 persones, inclosos més de 1.800 nens, viuen en un assentament informal» sense accés a electricitat i havent de «fer front al clima extrem i l'impacte en l'accés dels nins a l'educació i la higiene».
