El Parlament basc votarà una iniciativa per a instar les Corts Generals a «iniciar el procés de reforma constitucional» amb l'objectiu de la celebració d'un «referèndum sobre la continuació de la monarquia a Espanya o l'establiment d'una república». La proposició no de llei, no vinculant però de gran importància simbòlica, ha estat registrada pel grup Elkarrekin Podemos-IU.
«No podem parlar de democràcia plena mentre la prefectura de l'Estat sigui resultat de l'herència sanguínia», argumenta la portaveu de la coalició, Miren Gorrotxategi. La resolució inclou un llarg preàmbul en el qual Elkarrekin Podemos-IU fa un recorregut històric per la història d'Espanya. S'inicia destacant que Joan Carles I va ser cap de l'Estat després de la dictadura «segons la legalitat franquista», afegeix que l'ara rei emèrit va jurar «lleialtat als principis del règim anterior» i finalitza que la Constitució «es va votar en bloc», per la qual cosa «la ciutadania no va poder decidir sobre un aspecte fonamental del seu sistema polític com és la forma de Govern», segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat elgrup parlamentari Esker Anitza-IU.
«El mateix Adolfo Suárez, en una entrevista de 1995, va explicar com la resta dels presidents europeus de llavors el pressionaven per a fer un referèndum sobre la monarquia a fi de legitimar-la a través dels vots, però l'expresident reconeix que les enquestes preveien un rebuig a la forma de govern monàrquica. Va ser per aquesta raó que la monarquia va ser inclosa dins de la Llei de Reforma Política, que establia les bases de la transició. L'elecció que se li va plantejar a la ciutadania llavors va ser en termes de democràcia o dictadura; mai se li va demanar sobre la forma de govern que havia de tenir el nou Estat democràtic», assenyala Gorrotxategi.
No és la primera vegada que es tracta el final de la monarquia en el Parlament Basc. A la tardor de 2020 la Cambra, amb la seva actual composició, ja va votar una iniciativa que incloïa en un dels seus punts «la fi de la monarquia». Era un text més ampli sobre la corrupció de l'etapa de Joan Carles I. No obstant això, només varen votar a favor Elkarrekin Podemos-IU i EH Bildu, amb 21 escons. El PNB no la va secundar igual que PSE-EE, PP+Cs i Vox. La força basca majoritària va al·legar que la Cambra autonòmica no era la instància oportuna per a mantenir aquest tipus de debats.
