La Fundació Reeixida ha dirigit una carta oberta al Govern de la Generalitat i als municipis de Catalunya per denunciar la discriminació que pateixen «els catalans que viuen en municipis amb topònims oficials no normatius i indirectament també, aquells altres que, sense viure-hi hi han de tractar».
Es refereixen al fet d'haver d'escriure el nom del poble «com si n'ignoressin l'ortografia», per culpa d'una legislació «injusta i caduca», una anomalia en molts casos d'herència franquista que va tornar a les formes oficials anteriors a la normativització que va fer la Generalitat republicana l'any 1933 a través de l'Institut d'Estudis Catalans. «Tenim tots el dret a poder escriure correctament el nom dels nostres pobles i ciutats i que aquest fet sigui reconegut oficialment», defensen des de Reeixida.
Demanen que el Govern eviti «la corrupció i arbitrarietat d'aquest fet», donat que la Llei de Política Lingüística diu que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana i assenyalen als ajuntaments responsables: «Els noms correctes d'aquests deu pobles desfigurats són: Cabassers (no Cabacés), Campmany (no Capmany), Castell i Platja d'Aro (no Castell-Platja d'Aro), Figueró i Montmany (no Figaró-Montmany), Vulpellac, Fonteta i Peratallada (no Forallac); Lledó (no Lladó), Maçanes (no Massanes), Navars (no Navàs), Rialb (no Rialp), Terrassola i Lavit (no Torrelavit)».
Más alto se puede decir, pero más claro no.
Los periódicos citados, y más ahora donde la prensa en papel está totalmente en horas bajas, jamás cambiarán el idioma. Tienen como ejemplo al "Baleares", que cuando a alguien se le ocurrió editarlo en catalán, firmó su sentencia de muerte. Ahora el "Baleares" es solo una pantallita de escasa relevancia. Basta ver la publicidad comercial que lleva.
Se ve la mota en ojo ajeno, pero no la viga en el propio.