L'Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República han organitzat una conferència a Brussel·les per parlar dels atemptats terroristes de 2017 a Catalunya, un acte que havia estat cancel·lat pel govern català però que les entitats realitzaren igualment motu proprio.
La conferència «El Dret a la Veritat i Atemptats Terroristes: Definint els Límits» va tenir lloc ahir a Brussel·les, amb una introducció de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, el vicepresident del Consell, Antoni Comín, amb les ponències de Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de Dret Processal i advocat de les víctimes de l'atemptat terrorista, i Nico Krisch, professor de Dret Internacional. Xavier Martínez, pare del menor de 3 anys que va morir durant el 17-A, i la seva filla, també van assistir a l’acte en qualitat de víctimes.
La presidenta de l'Assemblea, Dolors Feliu, va denunciar la inacció del govern espanyol a l'hora d'investigar els atemptats:«Demanem a les autoritats espanyoles que donin a aquest assumpte la consideració que es mereix i realitzin una investigació exhaustiva i imparcial sobre totes les incògnites vinculades als atemptats de l'agost de 2017, i revelin la veritat, d'una vegada per totes».
El seu posicionament més ferm fou que l'atemptat del 17-A, un atac terrorista sense precedents al país que va sacsejar la societat catalana des dels fonaments, s’hagués pogut evitar. Afirmaren que enguany, l'excomissari de la policia espanyola, José Manuel Villarejo, ha insinuat que el Servei Nacional d'Intel·ligència espanyol, que tenia com a confident l'imam, estava al corrent dels atacs i que les autoritats espanyoles sabien d’ell abans de l'acció terrorista. Segons ell, digueren, les autoritats van aprofitar l'atac per perjudicar l'independentisme els dies previs al referèndum d’independència de l’1 d’octubre.
Jaume Alonso-Cuevillas va criticar la llarga llista d'incògnites i irregularitats en aquest greu afer: «Ho hem de reconèixer, la investigació ha estat un gran fracàs, un caos total» - condemnava-«els serveis secrets espanyols tenien algunes responsabilitats. El cap de la cèl·lula gihadista era molt conegut com a imam, i els serveis secrets sabien d'ell. És difícil creure que no estiguessin al corrent d'aquests atacs terroristes».
És per això que exigiren una investigació adequada per aclarir aquestes incògnites, ja que consideren que les víctimes i la societat mereixen saber què va passar.«El dret a la veritat és un dret tant col·lectiu com individual», va argumentar Nico Krisch, que també es va mostrar molt crític amb la resposta de les autoritats espanyoles per «no respectar el dret internacional».
Atribuiren els ponents a l’Estat espanyol una responsabilitat amb les víctimes, la qual consideren evident que no assumirà per mor del bloqueig continu d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats. El fet que moltes de les víctimes de la tragèdia fossin estrangeres, afirmaren, fa que aquest atac tingui proporcions i conseqüències d'importància internacional, per la qual cosa la lluita de les víctimes s'ha de traslladar a Europa.
