La major part dels universitaris de l'Estat espanyol perceben el seu estat de salut i la seva qualitat de vida com a bo (75%) o molt bo (76%), i perceben com a normal el suport i l’ajut que reben de familiars i amics quan el necessiten. A més, prop del 40% ha incrementat la seva activitat física en els darrers dos anys.

Contràriament, gairebé el 30% reconeix que utilitza el telèfon mòbil més de cinc hores cada dia i que ha gastat més de 500 euros en l’adquisició d’aquest aparell (30,9%). Sis de cada deu (64,3%) gairebé no segueix un patró de dieta mediterrània i un 34,2% creu que té una qualitat del son més dolenta que abans de la pandèmia. Prop del 20% presenta un risc mitjà d’addicció a l’alcohol, una substància que, juntament amb el tabac, ha començat a consumir-se més entre els universitaris arran de la pandèmia (fins a un 9% més).

Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe 'Uso del teléfono móvil, estilo de vida y bienestar psicológico en estudiantes universitarios', dut a terme per la Xarxa Espanyola d’Universitats Promotores de la Salut (REUPS) amb el suport de la Fundació MAPFRE. L’estudi l’ha coordinat el doctor Antoni Aguiló Pons, catedràtic de Fisioteràpia de la Universitat de les Illes Balears i president de la REUPS. El Vicerectorat de Campus i Universitat Saludable, a través de l'Oficina d'Universitat Saludable i Sostenible, ha col·laborat en la recopilació de les dades.

Els resultats a la UIB

L’estudi ha comptat amb la participació de 2.173 alumnes de la Universitat de les Illes Balears (el 13,3% de la mostra), que han permès que es coneguin els aspectes següents:

La Universitat de Sevilla (41%) i la Universitat de les Illes Balears (39%) són els centres on hi ha hagut un increment més gran de l'activitat física entre els alumnes en els dos darrers anys.

Els estudiants de la Universitat de Sevilla són els que més por i més conseqüències han experimentat durant la situació de pandèmia (39,2%), envers els alumnes de les Illes Balears (35,7%), que són els que menys por han manifestat per aquesta situació.

La Universitat de les Illes Balears és la que registra més alumnes que viuen amb els seus pares (70%) i la Universitat de Granada, la que té un percentatge més gran d'estudiants que comparteix pis (57%). Aquesta dada, el fet de tenir més autonomia i independència, repercuteix en el resultat d'altres variables, com els hàbits alimentaris o el consum de tabac i alcohol, entre d'altres.

El 57,2% dels participants treballen menys de 20 hores a la setmana; el 17,8%, de 21 a 34 hores.
A totes les universitats estudiades, la pandèmia ha influït negativament en la percepció de la qualitat de vida. A la UIB, el 62,2% considera que té una bona qualitat de vida i el 20,9%, regular.

Telèfon mòbil i qualitat del son

L’estudi posa de manifest que al 60,4% dels alumnes de la UIB els afecta l'ús del telèfon mòbil en la qualitat del son. A més, el 29,5% va empitjorar el son durant la pandèmia.

Entre altres dades, l’estudi recull que el 28,9% usa el mòbil més de 5 hores diàries. El 34%, més de 5 hores el cap de setmana. El 51,3% n’ha augmentat l’ús a la pandèmia. Fa servir el mòbil 4,2 hores de mitjana.

Estil de vida

Un 3% dels alumnes de la UIB té un risc alt o una possible addicció a l'alcohol. L'11,5% són fumadors; el 12,5%, exfumadors; el 0,9% en tenen una dependència alta. Un 8,3% tenen un consum ocasional o freqüent de substàncies i el 2,7% consumeixen més des de la pandèmia. Pel que fa a l’alimentació, un 38,1% té bona adherència a la dieta mediterrània i un 27,6% té una alimentació més saludable després de la pandèmia.

Pandèmia i confinament

El 54,5% dels alumnes de la UIB feia activitat física més de 3 pics a la setmana durant el confinament; el 25,6% opina que l'activitat física ha influït molt en el benestar emocional i físic durant la pandèmia.

El 90,4% considera que té un suport social normal, per sobre de la mitjana de l'estudi.

El 41,9% declara haver-se contagiat per Covid-19; el 80,3% tenia una persona propera contagiada de Covid-19; el 15% tenia un familiar hospitalitzat per la Covid-19. El 17,2% va declarar tenir bastant o molta por a morir de Covid-19 i el 8,7% manifesta que s’ha un mort un familiar d’aquesta malaltia.