El Govern espanyol no ha inclòs en el projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2023 la partida d'1,6 milions d'euros per a la promoció i difusió de les llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en les comunitats autònomes de Galícia, Astúries, Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears que va ser l'única, entre 4.000, aprovada durant la tramitació al Senat dels comptes al desembre de 2021 i que va obligar que tornaren al Congrés per a la seva aprovació definitiva.

El portaveu de Compromís, Carles Mulet, ha recordat al Senat espanyol que «PP i PSOE es van mostrar molt a favor de donar suport a les llengües minoritàries i no oficials» i ha lamentat que «malgrat el gran acolliment que han tingut pels òrgans gestors responsables de la política lingüística de les diferents autonomies, que van fer una proposta de consens al ministre Miquel Iceta per a destinar aquests fons, hagen optat per fer-la desaparèixer dels comptes».

El representant de Compromís, que va traslladar aquesta esmena a instàncies de Chunta Aragonesista, ha reclamat al Govern espanyol que «medite aquesta decisió», perquè en la seva opinió «no pot ser que es destinen 1.100 milions per a l'economia de la llengua i no es concrete una partida específica per a les llengües no oficials, que existeixen en el nostre Estat i que precisen d'un finançament amb la qual realitzar polítiques lingüístiques, de conservació, promoció i ajuda a la celebració d'activitats».

«Apel·lem una vegada més a la sensibilitat de Miquel Iceta, que ens sembla una persona conscient de la diversitat cultural, perquè inste a recuperar, o fins i tot incrementar, aquesta partida testimonial ara que volen destinar una milionària quantitat a l'economia de les llengües i les autonomies amb altres llengües puguen comptar amb uns diners addicionals per a realitzar els seus projectes», ha remarcat Mulet.

Els càrrecs oficials de les diferents CCAA estableixen com a criteri unànime en la utilització d’aquesta quantitat d'1,6 milions d’euros, que es pugui millorar el finançament dels òrgans de gestió que encara no han aconseguit la cooficialitat (Aragó i Astúries que rebrien 290.000 euros per autonomia) i l’ús de les quantitats transferides (170.000 euros per a Catalunya, el País Valencià, Euskadi, Galícia, Illes Balears i Navarra) en accions de promoció de les llengües pròpies i el plurilingüisme i diversitat cultural de l’Estat.

L'esmena va obtenir suport al Senat el desembre passat amb 139 vots de PNB, ERC, Junts, PP i les formacions de l'Esquerra Confederal, enfront de les 117 en contra i 6 abstencions.