muy nuboso
  • Màx:
  • Mín:

Plataforma per la Llengua denuncia 63 noves discriminacions lingüístiques entre abril i juny

202033

La Plataforma per la Llengua ha denunciat que «el tractament antiigualitari de les llengües autòctones és tant estructural a l'Estat espanyol i està tant assumit com normal que el reprodueix fins i tot una institució dedicada al principi de la igualtat».

El Ministeri d'Igualtat, dirigit per la dirigent d'Unides Podem Irene Montero, va aprovar el passat 14 de juny una ordre (Ordre IGD/548/2022) que regulava la concessió de beques de formació en matèria d'igualtat de gènere de l'Institut de les Dones i que incloïa, a les bases, una previsió que els candidats havien d'acreditar «domini suficient de la llengua espanyola».

63 noves normes discriminatòries entre abril i juny

La Plataforma per la Llengua, a través d'un comunicat al seu portal web, ha denunciat les següents discriminacions:

L'ordre del ministeri d'Igualtat és una més de la multitud de normes que s'aproven regularment per privilegiar el castellà als territoris catalanoparlants. El segon trimestre del 2022, les institucions generals de l'Estat, les comunitàries europees i les organitzacions internacionals en què participa l'Estat espanyol van aprovar 63 disposicions que contenien clàusules que privilegiaven el castellà al conjunt d'aquest Estat i als seus territoris catalanoparlants.

Cal fer notar que les institucions espanyoles solen privilegiar el castellà de manera directa i explícita, ja sigui referint-s'hi com a «castellà», com a «espanyol» o com «la llengua oficial de l'Estat», mentre que les institucions europees i internacionals solen fer-ho indirectament. De fet, les normes comunitàries i internacionals només beneficien el castellà en perjudici del català i els altres idiomes estatals per voluntat de les institucions espanyoles. Com a exemple de clàusula lingüística discriminatòria d'una norma estatal, es pot esmentar la compresa a la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que estableix que els recipients o envasos que continguin residus perillosos han d'estar etiquetats «almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat».

Les normes europees que fan previsions lingüístiques solen afavorir les llengües oficials dels estats i de la Unió Europea, estatus que no té el català perquè el govern i el parlament espanyol no ho volen. Per exemple, el Reglament intern del Comitè Econòmic i Social Europeu, aprovat en la seva versió actual el maig del 2022, garanteix el dret de tots els ciutadans de la Unió Europea a adreçar-se per escrit al Comitè Econòmic i Social Europeu en una llengua oficial de la Unió i a rebre'n una resposta en la mateixa llengua. El Reglament intern i Codi de conducta dels membres del Comitè Econòmic i Social Europeu, també aprovat en la seva versió actual el maig del 2022, reitera el mateix principi. Qui determina les llengües oficials de la Unió, és clar, són els estats membres que les han de proposar. Cal dir que l'any 2006, l'Estat espanyol va arribar a un acord amb el Comitè Econòmic i Social Europeu que creava un mecanisme perquè els ciutadans espanyols poguessin comunicar-se en català amb el Comitè. Aquest mecanisme, creat en un moment polític conjuntural en què el govern espanyol desitjava mostrar-se inclusiu, és de caràcter indirecte i molt lent, atès que requereix la intervenció de les autoritats espanyoles per traduir les comunicacions dels ciutadans i les respostes del Comitè. Aquesta circumstància el fa molt poc atractiu, encara més si el ciutadà és conscient que l'ús d'una llengua oficial, com el castellà, agilitzarà el tràmit en gran manera. Al mateix temps, les institucions europees no fan cap difusió de l'existència del mecanisme en els seus canals principals, i això en dificulta encara més la utilització.

Un altre exemple de norma comunitària discriminatòria el trimestre passat és el Reglament Delegat (UE) 2022/1012, que regula el nivell de servei i la seguretat de les zones d'estacionament segur per a transportistes. Aquesta disposició estableix que aquestes zones d'estacionament han de tenir punts de contacte i procediments d'emergència, i que els contactes d'emergència s'han de mostrar com a mínim en la llengua oficial "nacional" i en anglès. A l'Estat espanyol, l'ús del terme «nacional» serà entès per les autoritats administratives i judicials com una referència al castellà, l'únic idioma oficial del conjunt de l'Estat. Aquesta mateixa clàusula de «llengua nacional», menys habitual en les normes europees, és la que solen emprar les normes de les organitzacions internacionals que preveuen obligacions o drets lingüístics.

Cal fer notar que les clàusules lingüísticament discriminatòries de la normativa regulen tota mena d'àmbits de la vida pública i privada.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per La nostra llengua nacional, fa 6 mesos
La llengua de la nació catalana és el català, llengua nacional i -a la major part del territori- també oficial d'aquesta nació.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente