nubes dispersas
  • Màx: 12°
  • Mín:
12°

Lladres de coll blanc

Florentino Pérez, president d'ACS, José Manuel Entrecanales, president d'Acciona, Esther Alcocer Koplowitz, presidenta de FCC, Rafael del Pino y Calvo-Sotelo, de Ferrovial, Manuel Manrique, president de Sacyr i Luis Martín Amodio, president d'OHL, són els màxims responsables d'un assalt a les arques públiques de les administracions de l'Estat espanyol que ha significat un greu perjudici a la ciutadania d'aquest Estat.

Les grans constructores espanyoles Acciona, Dragados, FCC, Ferrovial, OHL i Sacyr han manipulat, durant els darrers 25 anys, licitacions públiques, segons l'informe fet per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

La CNMC ha imposat multes per un import total de 203,6 milions d'euros a sis de les principals constructores espanyoles per haver alterat durant 25 anys milers de licitacions públiques destinades a l'edificació i obra civil d'infraestructures. A més, ha determinat la prohibició a aquestes empreses de contractar amb l'Administració.

Les companyies i sancions imposades per Competència són Acciona (29,4 milions), Dragados (57,1 milions), FCC (40,4 milions), Ferrovial (38,5 milions), OHL (21,5 milions) i Sacyr (16,7 milions), segons ha informat aquest dijous Competència, que ha declarat l'arxivament d'actuacions contra l'empresa Lantania.

La CNMC ha explicat que des de 1992 aquestes sis companyies es reunien setmanalment i decidien els contractes públics en els quals compartirien treballs tècnics de les seves ofertes. A més, intercanviaven informació sobre la seva estratègia de presentació als concursos públics.

Entre les milers de licitacions afectades hi ha infraestructures d'interès general com a hospitals, ports i aeroports i carreteres, segons la CNMC.

«Es tracta de pràctiques els efectes de les quals han estat especialment nocius per a la societat, ja que van afectar milers de concursos convocats per Administracions Públiques espanyoles per a la construcció i edificació d'infraestructures com a hospitals, ports i aeroports, carreteres, etc», subratlla Competència.

Entre les administracions públiques afectades hi figuren fonamentalment les pertanyents a l'àmbit de foment, incloent-hi el Ministeri de Foment (actual Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana) juntament amb els seus organismes i entitats públiques empresarials dependents.

Segons Competència, aquestes conductes constitueixen una infracció molt greu dels articles 1 de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència i 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Modus operandi

L'organisme que presideix Cani Fernández explica que el 'modus operandi' de les empreses sancionades consistia en reunions setmanals, que es varen iniciar en 1992, per a analitzar les licitacions d'obra pública que s'havien publicat en diferents plataformes de contractació de l'Estat.

En aquestes trobades, les empreses decidien els concursos en què anaven a compartir -entre totes o en un subgrup- una part o la totalitat dels treballs que compondrien les ofertes tècniques de les licitacions. Els treballs s'encarregaven conjuntament pels membres del grup a empreses externes.

Les empreses no podien modificar els treballs generats en conjunt per a presentar-los en les seves ofertes sense el coneixement i l'aprovació de la resta de membres del grup. L'única personalització admesa era la inclusió de logos i denominacions de cada empresa en el document conjunt «per a donar a les administracions una aparença d'independència en la presentació de les ofertes», descriu la CNMC.

Aquestes sis empreses varen desenvolupar unes complexes normes de funcionament que varen anar evolucionant durant el temps que va durar aquesta conducta irregular, afegeix Competència.

A més, en les trobades setmanals, les empreses intercanviaven informació comercial sensible (diferent de la necessària per a compartir els treballs), com, per exemple, la seva intenció de concórrer o no a licitacions, o la intenció de formar UTEs (Unió Temporal d'Empreses) i els membres que les integrarien.

En el cas dels contractes d'edificació i obra civil d'infraestructures d'interès general (hospitals, carreteres, aeroports, etc.) l'oferta tècnica era en moltes ocasions la variable competitiva amb major importància durant el període investigat. Segons la CNMC, aquesta arribava a aconseguir el 70% de la puntuació del concurs, front del 30% corresponent a la puntuació econòmica.

Els treballs que compartien les constructores eren sempre objecte de puntuació per l'administració com a part de l'oferta tècnica. En alguns supòsits, entorn del 5%, les empreses varen arribar a compartir el projecte de licitació que varen a presentar a l'Administració.

«El fet de compartir les ofertes tècniques i els intercanvis d'informació entre licitadors incompleixen els deures de proposició única i de secret de les proposicions i eliminen la independència exigida a les empreses en els procediments de contractació pública», sosté la CNMC.

L'organisme assenyala que les empreses varen dissoldre el grup l'any 2017 i varen manifestar expressament que aquests acords podien ser contraris a les normes de Defensa de la Competència.

Menor qualitat de les ofertes tècniques

Els acords col·lusoris sancionats varen derivar en una menor varietat i qualitat de les ofertes tècniques presentades per les empreses a l'Administració contractant, adverteix Competència.

Les conductes també varen produir efectes sobre les empreses competidores, que varen concórrer als contractes públics en desavantatge competitiu front de les empreses d'aquest grup, ja que varen haver d'escometre un major cost per a la preparació de les proposicions tècniques.

A més a més, en no disposar de la mateixa informació estratègica que les empreses que varen formar aquest grup, es varen alterar els termes de competència lleial entre tots els oferents, afirma la CNMC.

«Ha de tenir-se en compte l'efecte agregat que varen tenir sobre la competència les pràctiques col·lusòries, a causa del gran nombre d'obres en les quals va haver-hi treballs compartits entre empreses d'aquest grup, l'elevat import que varen comportar aquestes obres i la prolongada durada en el temps de les pràctiques», afegeix l'organisme.

Les conductes anticompetitives sancionades es varen prolongar més enllà de la data d'entrada en vigor de la prohibició de contractar (22 d'octubre de 2015), per la qual cosa Competència ha remès la resolució a la Junta Consultiva de Contractació Pública perquè determini la seva durada i abast.

La CNMC recorda que contra aquestes resolucions podrà interposar-se directament recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional espanyola en el termini de dos mesos a partir de l'endemà de la seva notificació.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per cadena perpètua a tots ells, fa 7 mesos
cadena perpètua a tots ells
Valoració:8menosmas
Per ergo, fa 7 mesos
Creo, sinceramente, que te has dejado en el tintero a algunos voluntariamente. Hay cosas que es mejor no tocarlas.
Así, y escondido detrás de dos letras, se consiguen toneladas de prestigio.
Valoració:-6menosmas
Per La realitat és que.., fa 7 mesos
a dites empreses les multes no els fan por, perquè els seus guanys tripliquen els càstigs que el imposen. Menys inventar-se penalitzacions i més prohibir les dites màfies per llei. El que falla és el sistema podrit que encara hi ha.
Valoració:15menosmas
Per I els governs?, fa 7 mesos
Aquesta crònica demostra que tant fa que governin uns o altres perquè les coses importants no canvien mai.
Valoració:10menosmas
Per Tercermundisme social tolerat que beneficia a p, fa 7 mesos
Tots són hereus de l´antic règim feixista. I espeÑa que hi diu ?
Amb la pitjor imatge que pot donar, OLÉÉÉ !
Valoració:14menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente