La Plataforma per la Llengua denuncia que una obligació important de la nova Llei general de comunicació audiovisual que es votarà aquest dijous al Congrés de Diputats ha quedat rebaixada durant la tramitació parlamentària. Segons l'entitat, el text proposat pel PSOE posteriorment al pacte amb el PNB perquè la formació basca retirés l'esmena a la totalitat dilueix de manera molt significativa una obligació que ja hi havia en el projecte de llei presentat al novembre, després del primer pacte amb ERC, partit que va donar suport als pressupostos generals del Govern espanyol a canvi d'aquest acord.

En el text del projecte de llei, s'obligava les plataformes amb seu a l'Estat a incloure, en els seus catàlegs, aquelles versions en llengües minoritzades que ja han estat produïdes, «sempre que estiguin disponibles i la seva inclusió sigui tècnicament viable». La Plataforma per la Llengua ja va advertir aleshores que calia eliminar aquest incís perquè és imprecís i podia suposar una excusa per a les plataformes per no incloure aquestes versions. En comptes d'això, durant la tramitació parlamentària i sense cap anunci previ, el text de la llei, fruit de l'acord amb el PNB i que serà finalment votat al plenari, canvia aquest incís i, en comptes d'exigir que les versions «estiguin disponibles», demana que la seva incorporació no tengui contraprestació econòmica.

Aquest fet és un problema, atès que la majoria de grans distribuïdores cobren un cost de gestió per a cedir aquestes versions, que acostuma a oscil·lar entre els vint i els centenars d'euros. Aquest cost, que és simbòlic si tenim en compte el volum econòmic de la indústria, pot ser una excusa perquè les plataformes esquivin aquesta obligació.

Cal recordar que, segons diversos estudis fets l'últim any per la Plataforma per la Llengua, les plataformes com Netflix, HBO i Disney Plus ofereixen centenars de títols que existeixen doblats o subtitulats en català, però no apareixen en aquesta llengua als seus catàlegs. De fet, a través del portal DsnyPlusES, que permet filtrar per idioma els títols de la plataforma, s'ha pogut observar que a l'Estat espanyol Disney+ ofereix molts més títols en algunes llengües estrangeres que en català, fins i tot en el cas de llengües molt menys parlades que la nostra. És el cas, per exemple, de l'islandès, que amb només 300.000 parlants té 91 pel·lícules disponibles a l'Estat espanyol, o del noruec, que, amb uns 5 milions de parlants, en té 328.

Una oportunitat perduda

Més enllà d'aquest canvi, la Plataforma per la Llengua critica que la reforma de la Llei de l'Audiovisual queda molt curta per a garantir la normalització del català a les plataformes de vídeo a la carta.

D'una banda, en una disposició addicional s'afegeixen una sèrie d'obligacions genèriques i sense concreció. Per exemple, la que fixa que els prestadors de l'Estat hauran de «garantir la presència» de continguts doblats en llengües minoritzades quan ofereixin continguts per al públic infantil. En cap cas no es defineix cap quota o criteri objectiu que permeti determinar quan es considerarà que s'ha assolit aquesta presència.

Des del novembre del 2020, la Plataforma per la Llengua va proposar una estratègia basada en tres fronts per a garantir que la reforma d'aquesta llei suposés realment un abans i un després pel que fa a la presència del català a les plataformes. Per exemple, va proposar establir un percentatge obligatori del catàleg que estigués en versió doblada i subtitulada en llengües oficials diferents de la castellana, i que havia d'incloure tot allò a què les plataformes donessin preeminència. L'entitat també va reclamar que s'establís un incentiu econòmic que garantís la incorporació de versions catalanes a les plataformes internacionals com Disney Plus o HBO, i va suggerir que es donés marge competencial a la Generalitat per establir obligacions addicionals.

La Plataforma per la Llengua considera «clarament insuficients» els pocs avenços en matèria lingüística de la llei i constata que la tramitació parlamentària no ha millorat l'acord del desembre entre ERC i el PSOE, malgrat que els republicans afirmessin que el text de l'acord podria millorar durant el seu pas pel Congrés. L'entitat considera que el PSOE ha aprofitat la tramitació per a diluir encara més el text i afavorir únicament els interessos econòmics dels grans grups de comunicació, tal com demostra el canvi a darrera hora de la definició de «productor independent», que permet que les produccions dels grans grups mediàtics espanyols, com Atresmedia o Mediaset, siguin també considerades com a independents.

La Plataforma per la Llengua considera que la presència del català a les plataformes «continuarà sent insuficient» i reclama als partits del Govern català que no tanquin aquesta carpeta i utilitzin el seu pes polític per a forçar reformes a la llei.