El Sindicat d'Infermeria (Satse) ha denunciat que la «pitjor pandèmia» que pateix l'Atenció Primària a l'Estat espanyol «de manera estructural i crònica, és la falta de mitjans i professionals, especialment d'infermers, que les diferents administracions segueixen sense voler solucionar malgrat que, després de les successives ones de la Covid-19, es troba més desbordada, saturada i tensionada que mai».

El Sindicat critica que les «contínues» situacions de col·lapse i sobrecàrrega assistencial que pateixen els centres de salut de les diferents comunitats autònomes «no sols perjudiquen greument els professionals sanitaris, sinó que posen en perill la seguretat assistencial de les persones que necessiten l'atenció i cures que es presten en aquest nivell assistencial que porta molts anys molt deteriorat i que ara es troba en una situació límit».

Una «lamentable situació» que el Govern espanyol i els de les comunitats autònomes s'han compromès a solucionar amb l'aprovació del 'Pla d'Acció d'Atenció Primària i Comunitària 2022-2023', una estratègia d'actuació general que Satse tem que «es quedi en lletra morta com ha ocorregut amb altres documents amb objectius similars en anys anteriors».

El sindicat denuncia que «fins avui, i malgrat la situació soferta arran de la pandèmia de la Covid-19, les millores per a aquest nivell assistencial no han arribat».

Per això, Satse ha decidit impulsar mobilitzacions a partir del pròxim mes de febrer perquè els infermers «alcin la seva veu en defensa del sistema sanitari i l'atenció i cures que es presten a pacients i ciutadans i per a exigir unes dignes condicions laborals i professionals».

Entre altres mesures que Satse considera «prioritàries», està que les diferents comunitats autònomes destinin, dins del seu pressupost sanitari, el 25 per cent, almenys, a l'Atenció Primària; posar fi a la precarietat i temporalitat laboral; propiciar una major coordinació d'Atenció Primària amb l'Atenció Especialitzada i de la dotació de recursos i mitjans bàsics de diagnòstic, així com una millor planificació de l'atenció a crònics, pluripatològics i persones dependents.

Pel que fa als infermers, el Sindicat exigeix garantir una assignació màxima de pacients per cada infermer que «no excedeixi, en tot cas, de les 1.300 persones (en l'actualitat, s'arriba fins a les 2.500 persones)». També reclama el desenvolupament i implementació de noves competències per als infermers i que puguin optar a la direcció de centres de salut «sense cap mena d'obstacle o impediment legal».

Altres demandes del Sindicat sobre Atenció Primària són potenciar la realització de programes d'atenció a la cronicitat, garantir l'atenció a la dona en totes les etapes de la seva vida, amb la presència de, almenys, una matrona en cada centre de salut, i propiciar el desenvolupament de la prescripció infermera, a través de les guies i protocols necessaris.

El Sindicat d'Infermeria reitera que les deficiències en Atenció Primària provocades per la «lamentable» planificació i organització dels seus gestors «estan comportant també que els infermers, els únics professionals que han mantingut, a més, l'atenció presencial des de l'inici de la pandèmia, sofreixin més agressions verbals i físiques per la sensació generalitzada de frustració i crispació existent en el conjunt de la ciutadania».