algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
24°

Quatre anys després de l'atac brutal de les forces policials contra població civil catalana, l'Estat espanyol continua sense demanar perdó

Quatre anys després d'aquell 1 d'octubre de 2017, quan 10.000 agents policials espanyols varen llançar un atac brutal contra població civil indefensa que participava en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, encara cap autoritat espanyola ha demanat perdó als catalans.

No només això, sinó que quatre anys després del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, les causes judicials pendents avancen a poc a poc als jutjats. La persecució als tribunals afecta més de 3.000 persones, segons Òmnium Cultural, amb diferents implicacions en els fets.

Encara hi ha 6 líders polítics exiliats, i els 9 dirigents independentistes empresonats ja han estat excarcerats, però continuen condemnats a llargues penes d'inhabilitació.

En canvi, quatre anys després, no hi ha cap condemna a un policia o guàrdia civil per les càrregues policials d'aquell dia.

Malgrat les dificultats per processar agents i responsables per les càrregues policials de l'1-O, imatges que van donar la volta al món, el Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia ha aconseguit processar 63 policies per les càrregues en set escoles de Barcelona, defensant les querelles de 13 ciutadans.

Entre els agents processats hi ha l'escopeter que va disparar la bala de goma que va buidar un ull a Roger Español a l'IES Ramon Llull o el policia de la «coça voladora» identificat a l'IES Pau Claris.

L'advocada d'Irídia Anaïs Franquesa ha anunciat aquest divendres que la instrucció està a punt d'acabar, després de quatre anys d'investigació, i ara el judici es preveu cap a finals del 2022 i el 2023.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat». Estanislau Aguiló (1907)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans». Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

"Cal situar-nos en el calendari a l’entorn previ al llibre de Benvingut Oliver. Com a primer punt clau de referència, cal relatar que la primera meitat del segle XIX, La Renaixença va activar la represa de la llengua i de la cultura catalana i, amb elles, l’assumpció de pertinença a la nació catalana. Cal tenir en compte que el gentilici catalans, habitual als regnes de Mallorca i de València durant els segles XIII, XIV i XV (...) i, amb menys mesura el XVI i XVII, s’havia vist gairebé arraconat el s. XVIII fora del Principat a partir dels Decrets de Nova Planta. Un segle després, sobretot a partir de La Renaixença (1833), la catalanitat reviu i el gentilici es recobra i s’usa amb gran normalitat i naturalitat al llarg de la segona meitat del segle XIX a les Illes Balears i Pitiüses."



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.
[...]
Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.
[...]
Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"



(Guillem d’Efak, 1980)

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda



"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

"Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, [...], independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”




Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”



http://joancalsapeu.wordpress.com/2011/04/14/el-felanitx-republica-de-pere-oliver-domenge/

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente