El ple del Congrés espanyol ha aprovat aquest dijous, amb 198 vots a favor, 142 en contra i dues abstencions, les esmenes acordades la setmana passada a la Comissió de Justícia de Senat a la llei que regula l'eutanàsia.

La norma, que també ha de ser votada en el seu conjunt aquest dijous, entrarà en vigor als tres mesos de publicar-se en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), recull que aquesta pràctica es podrà dur a terme a l'Estat espanyol en pacients que la sol·licitin i que es trobin en un context de «patiment greu, crònic i impossibilitant o malaltia greu i incurable, causants d'un patiment intolerable».

Aquest sol·licitant haurà de tenir nacionalitat espanyola o residència legal o certificat d'empadronament que acrediti un temps de permanència en territori de l'Estat superior a 12 mesos; tenir majoria d'edat i «ser capaç i conscient en el moment de la sol·licitud».

Sobre el procés, la llei indica que, si el pacient està conscient, ha de sol·licitar l'eutanàsia dues vegades per escrit (o per un altre mitjà que deixi constància si no pot escriure) en dos documents separats per 15 dies, fent palès que no és «resultat de cap pressió externa».

Després de la primera sol·licitud, el metge responsable informarà el pacient sobre el seu diagnòstic, possibilitats terapèutiques i resultats esperables, així com sobre possibles cures pal·liatives, assegurant-se que comprèn la informació que se li facilita. Després d'això, el pacient haurà de confirmar la seva intenció.

Tot i així, després de la segona sol·licitud ha d'haver una nova reunió entre tots dos. Serà aquest metge qui ha d'autoritzar el procés, abans, ha de demanar l'opinió d'un facultatiu format en «l'àmbit de les patologies que pateix el pacient» però que no sigui del seu «mateix equip de metges». Així mateix, la comissió d'avaluació autonòmica (la formació està especificada també a la norma) haurà de triar dos experts (un d'ells jurista) que avaluïn el cas.

Tots dos experts han d'estar d'acord en la seva decisió, ja que, en cas contrari, serà el ple de la comissió qui la prengui. De la mateixa manera, aquest text recull que els professionals sanitaris directament implicats en aquesta prestació «podran exercir el seu dret a l'objecció de consciència», una objecció que «hauran de manifestar anticipadament i per escrit».