El Tribunal Constitucional de Bèlgica té previst pronunciar-se sobre si una llei belga del segle XIX que tipifica com a delicte les injúries al rei s'ajusta a la legislació nacional i al dret internacional dels drets humans. L'avaluació del Tribunal Constitucional belga tendrà conseqüències importants en els procediments que se segueixen contra el raper Josep Miquel Arenas Beltrán, Valtònyc, que pot ser extradit de Bèlgica a l'Estat espanyol.

Mentre el tribunal duu a terme la seva avaluació, Amnistia Internacional aprofita aquesta oportunitat per a reiterar les seves crides als Parlaments de Bèlgica i de l'Estat espanyol perquè reformin aquestes disposicions i harmonitzin la seva legislació amb les normes de drets humans. Amnistia Internacional considera que les lleis que penalitzen les injúries a la Corona constitueixen una restricció il·lícita del dret a la llibertat d'expressió.

Amnistia Internacional posa l'accent que, encara que hi ha qui considera que les cançons de Valtònyc són «escandaloses i ofensives», les seves paraules estan protegides pel dret a la llibertat d'expressió.

Així que insta les autoritats espanyoles a retirar l'ordre de detenció europea contra Valtònyc, i al govern de Bèlgica a complir amb les seves obligacions de drets humans no facilitant el lliurament de Valtònyc a l'Estat espanyol, on ha estat condemnat a penes de presó i pot entrar a la presó només per haver exercit el seu dret a la llibertat d'expressió.

Dret internacional i lleis de lesa majestat

El dret a la llibertat d'expressió és «vàlid no només per a les informacions o idees que són favorablement rebudes o considerades com a inofensives o indiferents, sinó també per a aquelles que xoquen, inquieten o ofenen a l'Estat o a una fracció qualsevol de la població». El Comitè de Drets Humans de l'ONU, òrgan establert per a supervisar l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, ha afirmat referent a això: «Les mesures restrictives han d'ajustar-se al principi de proporcionalitat; han de ser adequades per exercir la seva funció protectora; han de ser l'instrument menys pertorbador dels quals permetin aconseguir el resultat desitjat, i han de guardar proporció amb l'interès que ha de protegir-se». La protecció d'un monarca contra injúries no pot considerar-se una funció protectora legítima.

La llei belga de 6 d'abril de 1847 no s'ajusta a aquestes normes. La llei restringeix la llibertat d'expressió de forma innecessària i atorga a figures públiques (com el rei i els membres de la família real) un règim jurídic protegit especial injustificat.

Experts i expertes de l'ONU van reafirmar al febrer de 2021 que «les lleis de lesa majestat no tenen cabuda en un país democràtic», i que «en virtut del dret internacional dels drets humans, les figures públiques, incloses les que exerceixen la màxima autoritat política, com els caps d'Estat, estan subjectes legítimament a la crítica. El fet que algunes formes d'expressió puguin considerar-se ofensives o escandaloses per a una personalitat pública no és suficient per justificar la imposició de sancions tan severes».

El Tribunal Europeu de Drets Humans també ha sostengut en repetides ocasions que «dotar als caps d'Estat d'un règim jurídic especial, que els sostregui a la crítica només a causa de la seva funció o règim jurídic, sense tenir en compte si la crítica està justificada» impedeix la llibertat d'expressió sense satisfer cap «necessitat social imperiosa» i que aquest privilegi «sobrepassa el que és necessari per aconseguir aquest objectiu».

A més, el Tribunal Europeu ha dictat quatre sentències en les quals ha fallat que l'Estat espanyol ha violat el Conveni Europeu de Drets Humans en imposar sancions que constituïen una ingerència desproporcionada en el dret a la llibertat d'expressió, sobre la base de delictes relacionats amb difamació d'autoritats públiques, dues de les quals estaven relacionades concretament amb el delicte d'injúries a la Corona.

Amnistia Internacional considera que l'ús de lleis sobre difamació amb la finalitat o l'efecte d'impedir les crítiques legítimes al govern o a càrrecs públics viola el dret a la llibertat d'expressió. D'aquesta manera, s'oposa a les lleis que prohibeixen l'insult o les expressions de falta de respecte a caps d'Estat o figures públiques, forces armades i altres institucions públiques, o a banderes o símbols (com les lleis sobre lesa majestat i desacatament). «Recórrer d'aquesta manera als delictes relacionats amb el terrorisme menyscaba a més la llibertat d'expressió i té un notable efecte dissuasori», han explicat.

Conclusió

«Bèlgica i Espanya han d'harmonitzar la seva legislació penal amb les normes internacionals de drets humans i suprimir les disposicions que restringeixen de forma desproporcionada la llibertat d'expressió en dotar d'una protecció especial enfront de les crítiques al rei i altres figures públiques», ha remarcat Amnistia Internacional.

L'Estat belga també ha d'assegurar-se que compleix amb les seves obligacions en matèria de drets humans no facilitant el lliurament de Valtònyc a l'Estat espanyol, on ha estat condemnat a penes de presó i pot entrar a la presó solament per haver exercit el seu dret a la llibertat d'expressió. «Si Bèlgica no ho fa així, el resultat podria ser una violació del principi de no devolució (non-refoulement)», han explicat.

Amnistia Internacional insta l'Estat espanyol a retirar l'ordre de detenció europea emesa contra Valtònyc, a suprimir del Codi Penal els delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona, i a abstenir-se de tipificar com a delicte formes d'expressió diferents de les quals encoratgin a uns altres a cometre un acte delictiu recognoscible amb la intenció d'incitar-los a cometre aquest acte i amb una probabilitat raonable que es dugui a terme, i quan existeixi una relació clara entre les paraules i l'acte delictiu.