Negar l'atenció sanitària a un ciutadà pel fet de parlar el català és un cas de discriminació que vulnera la legalitat de l'Estatut d'Autonomia valencià, la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) i fins i tot de l'article 14 de la Constitució espanyola. Per això la Plataforma per la Llengua ha denunciat administrativament la ginecòloga Adriana Paredes davant del Síndic de Greuges i de la Generalitat Valenciana, i ha demanat l'obertura d'un expedient a la professional.

La Policia espanyola ha identificat Manuel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua País Valencià, quan representants de l'ONG i amics i familiars dels pacients discriminats s'han concentrat davant del Centre de Salut Joan Llorens de València, després de presentar-hi la queixa formal, i han exhibit una pancarta amb el lema "Volem viure plenament en valencià".

El passat 28 d'agost, la pacient va entrar a la consulta ginecològica del centre de salut Joan Llorens a València. Quan la metgessa va demanar com es trobava la dona, embarassada de 30 setmanes, li va respondre: «Bé, excepte l'hèrnia umbilical...». La ginecòloga no va deixar finalitzar la frase a la pacient i li va dir: «Hable en castellano». La pacient, acompanyada pel seu company i per la seva filla menor (6 anys), es varen trobar en una situació incòmoda i violenta en què consideren que es va produir una vulneració dels seus drets. Tant la pacient com el seu company varen explicar que tenien el dret a expressar-se en la llengua pròpia, oficial al País Valencià, si bé en cap moment varen demanar a la dona que canviés de llengua.

La metgessa, en canvi, sí que va afirmar que els pacients tenien una suposada obligació de parlar en castellà i fins i tot va amenaçar-los que, en cas que no ho feren, no els atendria i haurien de demanar una altra cita. Davant de la situació tensa, el company de la pacient es va oferir a fer-li de traductor, per tal que ella pogués expressar-se en la seva llengua.

Finalment, la metgessa es va dirigir a la pacient perquè anés al poltre ginecològic per fer-li la revisió, durant la qual no va tenir comunicació de cap tipus amb la pacient. En acabar la revisió, va realitzar l'informe de la consulta i es va adreçar a la infermera perquè el lliurés a la pacient, sense dirigir-los en cap moment la paraula ni a ella ni al seu company. Quan el company de la pacient li va demanar a la metgessa l'ecografia, de nou en valencià, aquesta va respondre textualment: «No soy fotógrafa, soy ginecóloga». El fet demostra que no hi havia cap problema de comprensió del valencià per part d'ella, com assegurava, sinó una actitud vexatòria i prepotent.

En l'informe de consulta, redactat per la mateixa metgessa del centre de salut, s'afirma que «la paciente se niega a hablar en castellano, no la entiendo, se comportan de manera prepotente». «La veritat és que la metgessa Adriana Paredes va ofendre de manera arbitrària la pacient i va inventar-se una obligació de parlar castellà inexistent per, seguidament, manifestar prejudicis lingüístics contra el valencià impropis d'una treballadora del sector públic de la Generalitat Valenciana», han explicat des de la Plataforma.

«Un cas gravíssim d'incompliment de les obligacions»

Manel Carceller ha assegurat que «la discriminació en l'atenció sanitària a un pacient, pel fet de parlar valencià, és un cas gravíssim d'incompliment de les obligacions d'aquesta professional sanitària. Una discriminació per raó lingüística és tan greu com una per raó de raça, ideologia religiosa o política».

La Plataforma per la Llengua, més enllà de la denúncia davant el Síndic de Greuges i l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana per prejudicis ideològics en l'atenció sanitària, considera que la metgessa Adriana Paredes necessita rebre un curs de coneixement del català per facilitar el dret dels pacients a parlar en la llengua pròpia. Cal recordar que l'article cinquè de la Llei d'ús i ensenyament explicita que l'Administració adoptarà les mesures que calguin per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d'usar qualsevol de les dues llengües oficials, així com per a garantir l'ús normal, la promoció i el coneixement del català.