L'advocacia de l'Estat espanyol ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra l'acord del ple de Pollença del passat 22 de febrer mitjançant el qual s'aprovaven les bases reguladores de les subvencions als negocis que utilitzin preferentment la llengua catalana en la seva activitat empresarial, ja sigui en els rètols, etiquetes, documents o cartes de restaurants, etc. Així ho ha informat aquest dilluns el portal Diario de Mallorca, qui ha assenyalat que l'argument de l'Estat espanyol per presentar el recurs és que considera que la línia municipal de subvencions pretén «eliminar» l'ús de l'espanyol.
Concretament, J.Frau explica que el recurs sol·licita a més l'adopció de la mesura cautelar de suspensió de l'acord municipal recorregut «per assegurar l'eficàcia de la resolució que posi fi al procés». «Si per l'Ajuntament s'atorguen subvencions per eliminar el castellà i la mateixa es torna enrere en estimar-se la demanda, els empresaris destinataris d'aquesta subvenció hauran de retornar-la, suposant això un major perjudici que el que es causa si se suspèn l'execució de l'acord impugnat», assenyala l'advocacia espanyola.
L'advocacia de l'Estat espanyol afirma que «el foment i promoció d'una llengua en tots els àmbits com a mesura de política de normalització d'una llengua minoritària està sotmesa a límits». Així mateix, el recurs acusa l'Ajuntament de «fer fallida» la Constitució espanyola i recorda que la utilització dels doblers públics «ha de ser molt més escrupolosa i respectuosa amb el sistema legal».
Per la seva banda, el Diario de Mallorca, ha apuntat que el batle de Pollença, Miquel Àngel March (Junts Avançam) ha mostrat la seva «sorpresa» i ha recordat que les ajudes es lliuren en el municipi des de fa vint anys «amb un ampli consens de tots els partits» i que també són habituals en altres municipis de l'illa a manera de discriminació positiva a favor del català. «No sé si és una seqüela de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, si fos així, la política que aplica l'Estat per controlar a les administracions locals és molt preocupant», assenyala.
Erre que erre! Si els que estam fotuts som nosaltres, que fins i tot hem d'escoltar a qualque cafeteria que ens demanin a mem d'on som i què és aquesta llengua que parlam! Les empreses retolen sobretot en castellà, i es fa tota la paperassa en castellà. Els que estam minoritzats i menystinguts dins ca nostra som nosaltres.
Idò si, s'ha de subvencionar l'ús de la nostra llengua, què punyetes. Encara més, el que hauríem de fer tots plegats és no tornar a dir una paraula de castellà mentre estem dins ca nostra (o sigui, a la nostra ciutat, poble, illa...). Exercir a tota hora el nostre dret a parlar la nostra llengua, fins i tot quan ens criden per vendre'ns no-se-què i a damunt no ens volen entendre, així veuríem si no n'hi quedaria d'altra que aprendre'l a tothom!