Presenten a la ciutat de València la campanya Finançament Just per fer un front comú amb aquest propòsit. La demanda es visualitzarà amb una mobilització el 18 de novembre a la capital del País Valencià. La convoquen CCOO, UGT, Partit Socialista del País Valencià (PSPV), Compromís i Podem i ja hi ha 32 entitats adherides.
S’ha habilitat una web amb un manifest que recull signatures a favor d'un finançament just per als valencians.
Segons expliquen els convocants, el pròxim mes de març es compliran 40 anys de la creació del Consell del País Valencià, un esforç compartit en el qual es va implicar tota la societat i que va desembocar en l’Estatut d’autonomia. «Quatre dècades més tard ens trobem en un moment que requereix aqueixa mateixa unitat per fer-nos escoltar i aconseguir un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat per a generar riquesa, benestar i progrés».
Denuncien que enguany, cada valencià rep 237 € menys que la mitjana de l’Estat espanyol, o 839 € menys que l’autonomia millor finançada, la qual cosa equival entre un 10 % i un 29 % menys de recursos, respectivament. «Si sumem infrafinançament i infrainversió, enguany, la nostra discriminació arribarà als 1.600 milions d’euros, si sols ens comparem amb la mitjana».
Davant d’aquesta prolongada discriminació, ja en l’any 2013 la Comissió de persones expertes per al disseny d’un nou model va assenyalar que el problema es remunta a l’inici dels sistemes de finançament autonòmic.
Per tot això exigeixen:
1. Una reforma immediata del sistema de finançament que estableixi un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes les autonomies, que possibiliti als valencians tenir uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les seves competències pròpies.
2. Un repartiment de les inversions i una execució que acabi amb el dèficit inversor al territori valencià, que compensi en tot cas la insuficiència inversora en els darrers anys i dediqui una quantitat de recursos ajustada al pes poblacional.
3. El reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament pel mal funcionament dels diferents sistemes de finançament, i l’establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no neixi llastrat per la injustícia diferida dels anteriors.
