algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.54°
18°

El manifest de Baiona destaca que es posen les bases «per una pau justa i duradora»

Milers de persones de les entitats civils han assistit a l'acte a Baiona. | E.P.

El manifest de Baiona, llegit pels representants d'organitzacions polítiques, sindicals i socials, que donen suport al desarmament d'ETA facilitat pel 'grup de Luhuso', destaca que «ningú perd i tots guanyen» amb el desarmament i si s’acaba amb la política de dispersió dels presos. A més, els denominats 'artesans de la pau' han advocat per posar en el «centre del procés a totes les víctimes, i el seu sofriment en el passat».

En un acte desenvolupat a la plaça Pau Bert de Baiona, membres de les organitzacions que han recolzat el lliurament d'armes, entre els quals es trobava l'exprés d'ETA Josu Zabarte, conegut com 'el carnisser de Mondragó', han subratllat que és necessari «que els Estats espanyol i francès acceptin parlar perquè hi ha societat, agents electes i comunitat internacional disposats a facilitar el diàleg que acosti a una pau justa i duradora».

Intermediaris civils

Durant la mobilització en la qual hi han participat milers de persones dels anomenats ‘intermediaris civils’ s'han proferit crits a favor dels presos i la independència. També s’hi han pogut veure representants polítics com Arnaldo Otegi (Sortu), Pello Urizar (EA), Pili Zabala (Podem), els membres de l'esquerra abertzale Joseba Álvarez, Pernando Barrena i Marian Beitialarrangoitia, a més d'Adolfo Muñoz (ELA) o Garbiñe Aranburu (LAB), entre d’altres.

També s'ha projectat en una pantalla geganta imatges dels amagatalls, les localitzacions dels quals han estat lliurades a l'Executiu gal, i de la reunió mantinguda a primera hora del matí entre els autodenominats 'artesans de la pau' i els membres del CIV per traslladar-los les coordenades dels arsenals.

Amb posterioritat, i després d'intervenir el sacerdot metodista Harold Good i la presidenta de Bake Bidea, Anais Funosas, ha pujat a l'escenari a llegir el manifest un grup de persones que ha recolzat la labor del 'grup de Luhuso', entre els quals estaven dirigents polítics com Pako Arizmendi (PNB) o Pello Urizar (EA), així com representants sindicals i membres de Gure Esku Dago, i l'exprés d'ETA, Josu Zabarte.

En el manifest s’ha afirmat que el desarmament «no ha estat una ocurrència ni una cosa improvisada», i han mostrat el seu respecte a aquells que no han volgut participar en el mateix.

«No som tot el poble, és veritat, però hem vingut persones de tot el país i de totes les sensibilitats. Potser així sigui impossible seguir apel·lant al poble per no construir la pau. Compartim que la pau no és tan sol l'absència de violència i compartim que amb violència no hi ha pau. Per això, el desarmament era un pas imprescindible», han defensat.

Després d'indicar que ‘la fita’del desarmament tanca «un capítol de la història ple de dolor que volem deixar enrere, però no sense mirar el passat», han mostrat el seu record «a totes les víctimes, les conegudes i les que no ho són. Les d'aquestes armes i les d'unes altres». «Volem fer veritat i justícia, i dir a les víctimes que no tornarà a passar i que no s’utilitzarà la seva memòria en benefici de cap de les parts», han manifestat.

A més, han recordat als «presos, les seves famílies i afins», i han advocat per que «la llei i la política afavoreixin aquesta tornada dels presos a Euskal Herria i s'alliberin els malalts». «Apostem per que la seva tornada a casa s'organitzi al més aviat possible», han incidit, per afegir que és «possible i necessari». Finalment, han advertit que hi ha «una comunitat internacional disposada a afavorir el diàleg» en favor de «una pau justa i duradora».

Artesans de la pau

Durant l'acte, celebrat a partir de les 15.00 hores, els integrants del 'grup de Luhuso' Mixel Berhokoirigoin i Michel Tubiana han llegit un text, en basc i francès, en el qual ha advocat per posar «al centre del procés a totes les víctimes i el seu sofriment en el passat».

A més, han manifestat que «el que havia de passar, ha passat», i han considerat que cal «aprendre a viure tots junts» i resoldre les «diferències de manera democràtica». Al seu judici, «el sofriment del passat» ha de portar a una «reflexió profunda» perquè, si no, «no es podrà construir res».

Així mateix, han indicat que «el desarmament significa que es posa, per sobre de la força, la intel·ligència, que és el cor del procés de pau». «Suposa una bona notícia per tots i així haurien de prendre-ho els Estats», han afegit.

Al seu judici, gràcies a la societat civil, «avui ETA és una organització desarmada». Així mateix, han subratllat que el desarmament ha de facilitar altres passos cap a les víctimes i cap als presos d'ETA «que s'han de donar entre tots per aconseguir una pau justa i sense tornada».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.