El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fundat aquest divendres el Pacte Nacional pel Referèndum, per promoure al costat de partits i entitats socials partidàries d'aquesta votació una consulta «de forma acordada amb l'Estat espanyol».
Ho ha dit en una compareixença sense preguntes celebrada en el Parlament després de la reunió sobre el referèndum amb partits i entitats celebrada aquest divendres, i ha assegurat que l'objectiu d'aquest pacte serà promoure aquest referèndum a Catalunya, però també en la resta d'Espanya i davant «la comunitat internacional».
Així, el Pacte Nacional pel Referèndum haurà de fer «campanya» a Espanya i a l'estranger per sumar adhesions a la idea d'aquesta consulta pactada, ja que considera que, una vegada el Parlament ha acreditat que vol aquest referèndum, cal explicar-ho més enllà de Catalunya.
Ha afegit que una dels primers encàrrecs que té aquest Pacte és elaborar un «manifest integrador» a favor del referèndum, i ha confirmat la creació d'un Comitè Executiu que coordinarà els treballs del pacte i que liderarà l'exdiputat socialista Joan Igansi Elena.
Aquest comitè estarà format també pels exdiputats d'ICV en el Parlament Francesc Pané i Jaume Bosch; la exalcaldesa de Badalona Maite Vaig arquejar; la exconcejal a Barcelona Itziar González; la exconsellera de CiU Carme Laura Gil; l'exdiputada d'ERC Carme Porta, i el director de la revista 'Catalan International View' Francesc de Dalmases.
Així, Puigdemont vol que amb aquesta iniciativa els partidaris del referèndum que ja hi ha a Catalunya cerqui «un amplísimo suport transversal i plural» al fet que els catalans decideixin què vincle volen que Catalunya tingui amb la resta d'Espanya.
«Ens hem conjurat tots per utilitzar tot el que tenim a l'abast per explicar el sentit del referèndum i a més ens creiem fidels allò que aprovat el Parlament» relacionat amb la celebració d'aquesta votació, ha conclòs.
Al no acceptar preguntes, no ha aclarit què passarà si el Govern central segueix rebutjant aquest referèndum, encara que ell mateix ha defensat en anteriors ocasions que la votació ha de celebrar-se amb o sense l'aval de l'Estat.
Puigdemont va afirmar després de l'estiu d'aquest any que faria un referèndum sí o sí al setembre de 2017, però aquest divendres no s'ha pronunciat sobre si aquest Pacte Nacional pel Referèndum suposa algun tipus de canvi en la via unilateral que el mateix va plantejar.
Evolució
El president ha explicat que aquest Pacte Nacional pel Referèndum és una «evolució» del Pacte Nacional pel Dret a Decidir que va fundar l'expresident Artur Mes per impulsar la consulta sobiranista que es va celebrar el 9 de novembre de 2014.
El Pacte Nacional pel Dret a Decidir ho va liderar l'expresident del Parlament Joan Rigol, que aquest divendres ha acudit a la reunió en la Càmera catalana i a qui el president Puigdemont ha expressat un «profund agraïment».
En el Pacte Nacional pel Dret a Decidir es van sumar més de 4.000 entitats, que ara hauran de decidir si vol formar part del nou Pacte, ja que per un tema de protecció de dades no les hi pot sumar automàticament, ha explicat Puigdemont.
Puigdemont funda el Pacte pel Referèndum per aconseguir una consulta «acordada»
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
En tot aquest tema tenc la sospita que la Generalitat vol anar a una sortida pactada i consensuada, amb un refer[endum pactat amb l-estat espanyol, el problema es que Espanya pensa seguir aplicant la mateixa canconeta que al poble saharaui i aqui tenen molts numeros perque no vagi be. Perdonau errades i accents perque tenc un embull al teclat de mil dimonis.
¿Cuántos?
¿Cuantos habitantes tiene Cataluña?
2.700.000 personas, votaron SI a la Constitución Española. De 2.984.000 que acudieron a los colegios. Por lo tanto la Constitución tiene plena vigencia en aquellas tierras. Te guste o no.
Quin pro,
Un altra que fa demagogia barata.
A Galicia, has sentit tu cap persona que demani que governin es narcotraficants?
Has senti tu cap madrileny que demani que governi una dictadora que doni garrot als manufestanrs?
Fa falta que et recordi quants de mannufestants hi ha cada 11 S, a Barcelona demanant sa independencia?
Salvador!
Ja t'hi he dit, absolutament d,acord, i com t,he dit abans, no he sentit cap politic catala que hi estigui en contra. Aixi es sabra ben cert quants de catalans volen seguir formar part d'Espanya
No se trata de Comunidades que voten sobre las cuestiones de otras, sino de QUE EL CONJUNTO DE TODOS LOS CIUDADANOS DEL CONJUNTO DE LA NACIÓN ESPAÑOLA digan SI o NO acerca de si Cataluña puede separarse o no. Antes del referéndum , el Congreso y el Senado deberían aceptar la modificación constitucional correspondiente con las mayorías cualificadas.Es obvio que la iniciativa en todo caso debe corresponder a España y no a esa minoría catalana tan proclive al golpe de estado.
Dóna gust per tal escoltar un revolucionari coherent. Antonio Baños, el "emperador de la Meridiana", xarnego separatista que té dues pàtries, la terra i l'Avda. Meridiana, ha dit el que ha de dir.
La Generalitat és una institució burgesa i per tant, després de la independència caldrà liquidar-la. L'ex diputat de la CUP, ha assegurat que "el primer que volem és abolir la Generalitat com a govern autonòmic", perquè "res del que tenim constituït ens ha de servir" en l'hipotètic Estat català. Així ho ha assegurat en la presentació de la campanya 'Referèndum, República: Sí!', Que s'ha celebrat al Centre Cívic de les Cotxeres de Sants, la plataforma Esquerres per la Independència.
Una altra joia de coherència (i que posin el oñido els burgesets independentistes) és que "una revolució de masses per les dues coses que demana: un referèndum, que significa arrabassar la sobirania política a un Estat constituït; i una República, que és una construcció nova ". "Estem davant d'un procés revolucionari".
Exacte! i des d'aquest bloc ho hem repetit mil vegades. No hi ha "independència dels somriures". Aquest procés és de manual revolucionari. Senyors de l'ex-CiU, repassin la història, la revolució francesa, la russa i sabran on s'estan ficant. Avisats queden.
L'alcaldessa de Berga Montserrat Venturós Villalba (sisplau desobeeixi a Catalanitzador de cognoms), elegida segons la llei, es passa les lleis que no li agraden per la cubana. Per exemple, la que mana que en període electoral no es pengen banderes partidistes en edificis oficials; o la que diu que si et diu un jutge, ves. Però la Montse quan li crida el jutge no va, perquèella és la cap i està per sobre de la Llei. Però com Espanya és un Estat de Dret, la Montse va ser detinguda per la policia el novembre passat i portada davant del jutge.
Parlant del tema li ha dit al diari Público en la vigília de Nadal:
"A l'hora de reflectir-nos (...) em fixo en moviments populars de barris com el Besòs o de l'àrea metropolitana de Barcelona, que per aconseguir servei d'autobús arribar a segrestar a algú (...)
El que està passant ara són els primers embats que tindrem amb el Estatespanyol. Que la gent es prepari perquè aquí hi haurà unes hòsties que pariran terror i això nostre serà allò que va passar aquell dia. Quan es desperti el monstre no estarem parlant de si anem a declarar o no. (...) Nosaltres partim d'un concepte molt bàsic i clàssic que és la lluita de classes ".
Aquí ho tinença: nacionalisme pur i dur, barrejat amb comunisme soviètic. El món vist com una guerra permanent entre els homes. Les 2 ideologies que més morts i patiment han causat en la història de la humanitat, en nom d'un paradís inventat en despatxos d'ideòlegs i que aquí anomenen laindependència olarepublicacatalana.
Gràcies, Pujol, per portar-nos AIXÒ. Gràcies, prusés Pacífic i democràtic. Gràcies, nacionalisme.
Ergo, si totes les comunitats poden votar sobre si Catalunya s'independitza o no, noltros també podem votar si volem que els narcos governen Galícia, o si volem que presidesqui la comunitat de Madrid una dona, que ordenava càrregues policials contra manifestants pacífics o simplement, si volem que tota aquesta gentada de raça ibèrica, se mengi tots els nostres doblers i ens deixi a la misèria.
Quin pro quo.
Vicens Partal, i no se que.
Fas demagogia barata i ho saps ben cert.
Catalunya paga i de sobres els doblers que l, estat li aporta a trves del FLA, que a mes son un credit i com a credit s'han de tornar, aixi es que ses mentides cauen totes soles.
Salvador!
Un referendum vinculant per tota Espanya!
Perfecte, cap politic catala hi esta en contra, n,has sentit cap?. De passada jo tambe podria expresar es meu supott a Catalunya, i com jo milers de mallorquins, de vascos, de valencians..., i per suposat que sabriem de manera certa quants de catalans volen seguir vinculats a Castella. Sa pregunta es, li conve al estat un referendum vinculant com dius tu per tota Espanya?
L'Estat ha injectat un total de 58.814,5 milions d'euros per dotar de liquiditat a Catalunya des de l'any 2012 per afrontar els seus problemes de finançament, la qual cosa suposa el28,9% del total de recursos posats a disposició de les comunitats autònomes, segons les últimes dades del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques en funcions.
D'aquesta manera, Catalunya es converteix en la comunitat que més fons percep de tot Espanya. De l'import total, 49.499,9 milions es corresponen amb els mecanismes extraordinaris de finançament. Hisenda destaca que, a més de permetre finançar venciments de deute en un context de mercats financers pràcticament tancats, els mecanismes addicionals de finançament han tingut "efectes beneficiosos" per a l'economia real de Catalunya, els proveïdors, incloent entitats locals, han rebut directament a través d'aquests mecanismes 21.556,3 milions d'euros fins al tancament d'agost.
A causa de la distribució de la despesa en serveis fonamentals a Catalunya, el 62,2% de la despesa de proveïdors va destinat a Sanitat; un 2,8% a Educació; un altre 4,8% va a Serveis Socials i el 30,1% a la resta. Això suposa que el 69,9% de les despeses de proveïdors entre 2012 i agost d'aquest any s'ha destinat a serveis públics fonamentals.
Aquests mecanismes, que permeten afrontar el pagament del deute comercial de les comunitats autònomes, i les modificacions legislatives implantades per reduir el període de pagament als proveïdors de serveis públics, han permès que el període mitjà de pagament a proveïdors de la comunitat se situï al mes de juny a 38,44 dies. La mitjana d'aquest període en el conjunt de les comunitats autònomes és de 46,49 dies.
Pastanagons ciuencs i comuns. Això de seguir enviant peticions a Madrid per fer allò que han dit mil vegades que no faran només fa perdre credibilitat i força al moviment real per l'autodeterminació.
Els pobles s'autodeterminen, no s'alterdeterminen. Pot votar Madagascar i tot sobre la independència/dependència del Principat, però només el que diguin els catalans ha de ser vinculant.
Sí, l'estat els deixa o fa préstecs amb part del que els espolia: gràcies..
Quan hi ha independentistes i dependentistes lluitant pels vots, tant partidista és una estelada com una bandera espanyola.
Clar que sempre es poden discutir les coses agafant-se en base a prismes diferents: els dependentistes sempre passant pel prisma de la seva legalitat, hereva de la barbàrie i sempre (sobre el paper) fonamentada en un sobirania popular on els ciutadans del Principat són franca minoria (tirania de la majoria); els independentistes passant pel prisma de la lògica democràtica.
Sembla mentida que ningú pugui xerrar encara de negar l'exercici del dret a l'autodeterminació als ciutadans del Principat sense posar-se vermell, a no ser que tengui assumit que és un antidemòcrata i un espanyolista supremacista.